Espases en alt davant dels debats

La campanya electoral comença dilluns i acaba dimarts. Dit d’una altra manera, el que portem de contesa ha resultat ser intranscendent en la intenció de vot (gairebé res es mou a les enquestes, amb el 41% encara indecís) de manera que els debats a RTVE i Atresmedia es perfilen com els més determinants en la història de la democràcia espanyola. Els electors apolítics, desafectes, desinteressats en la governabilitat del país, van marxar de Setmana Santa sense pensar en el 28-A i el previsible és que construeixin la seva decisió (a qui voten o si s’abstenen) a través d’uns enfrontaments televisius que seguiran a fogonades, no per complet, i en especial, elegiran marcats pel veredicte que s’instal·li en l’opinió pública després sobre qui va guanyar i qui va perdre. Mai hi havia hagut una campanya tan àtona, mai els debats podien ser tan decisius.

Els partits esmolen les seves armes en aquestes últimes hores per arribar a aquest elector no polititzat, que no va als mítings, que no llegeix els programes, més fàcil de seduir a través de les emocions que amb arguments racionals.  Els votants apolítics que no siguin persuadits en els debats es quedaran a casa diumenge, de manera que els politòlegs estimen que la gran incògnita d’aquestes generals, la participació, es juga als platós de televisió.

Pedro Sánchez surt amb un marge estret per guanyar vots i el risc de perdre part dels conquerits. Serà l’objectiu a batre de Pablo Casado i Albert Rivera, que tenen una tasca doble: minar la credibilitat del president i erigir-se en líders de la dreta. Pablo Iglesias es reivindicarà com el guardià de les essències progressistes. I Vox, sense ser-hi, serà protagonista.

Newsletters

Rep al teu correu les últimes notícies de la cursa electoral

Rep al teu correu les últimes notícies de la cursa electoral(activant la casella ‘Claus electorals’ en el teu perfil d’usuari)

Injecció de cloroform

“En aquesta Setmana Santa hi ha un gran nombred’electors allunyats de la política que no s’han informat de la campanya, que han estat fora de la discussió, és gent no polititzada que ara torna a una setmana laboral en què els debats seran clau perquè triïn què faran”, defensa Sílvia Claveria, doctora en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra.

“Fins ara no hi ha hagut campanya. Sánchez va ficar una injecció de cloroform al fer-la coincidir amb la Setmana Santa i això ha generat una distància psicològica tremenda sobre la data electoral. Els electors han posposat la seva decisió, especialment en el centredreta”, coincideix el consultor en estratègies electorals Ignacio Varela.  El politòleg professor de la Universitat Carles III, Pablo Simón, remarca que el determinant és qui guanya el postdebat, una cosa que “no es mesura en termes de victòria sinód’eficàcia”.

“La campanya no ha mogut pràcticament vot. Així que hi ha dues hipòtesis. Que molts indecisos quedin afectats pel debat i es decideixin en aquest, o que no els convencin, es quedin en l’abstenció i la participació no sigui tan alta com es presumeix”, opina el consultor polític Ismael Crespo.

Qüestions clau

On no hi ha dubtes entre els experts és que els blocs temàtics previstos a TVE (economia, política social, model territorial i pactes postelectorals) només serviran de teló de fons per resoldre les dues preguntes clau. Una, si Sánchez és confiable. Iglesias s’erigirà en gos guardià del Govern, en contrapès, davant de la dificultat de confrontar en termes ideològics amb el PSOE.  Casado i Rivera, sembraran dubtes sobre el risc de deixar el país en mans d’un‘aventurer’, a qui provaran de descriure com un candidat obsessionat amb l’ambició de poder, capaç de posar en perill l’economia o la integritat territorial. El líder dels liberals haurà d’argumentar que elseu veto a Sánchez no és una qüestió ideològica, sinó de desconfiança personal en el socialista.

 I dos. Qui és el líder de l’arc de la dreta. Els candidats del PP i Cs tenen la meitat dels seus electors en la indecisió, de manera que necessiten no atacar-se en excés com a eventuals aliats, però sí que han de diferenciar-se per imposar-se sobre l’altre.  El dubte és fins on arribarà el duel a la dreta. “El lògic és que coordinessin les seves estratègies. Si s’enfronten entre ells estan perduts”, afirma Crespo.

Vox serà el protagonista absent, perquè el previsible és que Sánchez invoqui el risc a l’auge de la ultradreta i acusi el PP i Cs d’escorar-se per la influència de Santiago Abascal, que es colarà en l’actualitat dimarts amb un míting a Madrid. Un altre absent present pot ser el president Quim Torra, citat per Casado i Rivera com a “soci” del PSOE.

Preparatius

Notícies relacionades

Així hem explicat els debats de les eleccions generals del 2019

Santiago Abascal, el guionista de la dreta XXL

Espanya s’acosta a dues jornades inèdites. No hi ha precedents de dos debats electorals en dies consecutius (dilluns a RTVE –100 minuts– i dimarts a Atresmedia) el que genera més incertesa. En principi els experts aposten perquè els candidats surtin amb més cautela en la primera cita i que arrisquin una mica més al plató de l’operador privat, especialment l’oposició.  La segona nit, insisteixen, pot quedar molt contaminada pel que hagi ocorregut la jornada anterior.  L’esperable és que Sánchez adopti un to presidencial, moderat, i que els seus oponents arrisquin, però el factor humà, els errors, seran crucials.

No sempre qui guanya un debat guanya les eleccions. En la memòria col·lectiva, l’anada i la tornada dels mantinguts per Felipe González i José María Aznar el 1993. El socialista, sense gairebé haver-se preparat, va perdre el primer pols, però en el segon va aconseguir donar la volta al marcador del debat i de les eleccions, que va guanyar contra pronòstic.