Tots contra tots | Debat electoral Atresmedia 2019

Va ser un debat de cops baixos, de to aspre, amb nerviosisme emergint a borbolls, en el qual els quatre candidats a la presidència del Govern van fer llençar a la resta per persuadir els electors indecisos. Albert Rivera va marcar la confrontació a dreta i esquerra en una estratègia com menys desconcertant amb la qual va intentar noquejar en atacs frontals tant a Pedro Sánchez com a Pablo Casado, amb qui pretén pactar. Protagonista del debat a TVE, Rivera va transitar en 24 hores d’un to incisiu i àgil a una ofensiva que va vorejar la insolència només comprensible des de l’intent (¿desesperat?) de capturar els nínxols de votants fronterers entre Ciutadans amb el PSOE i amb el PP. Sánchez va mostrar més pols que dilluns a la nit, va estar menys encartonat i sempre dins de la cotilla presidencial. Pablo Iglesias va recuperar un to professoral, avergonyit per la xafogor de la picabaralla. 

Sánchez va intentar desfer-se des del primer minut el llast del debat anterior: amb qui aspira a pactar després del 28-A. Sabent que seria atacat per la resta dels seus contrincants en un assumpte amb incidència potencial en el vot dels indecisos, va agafar el toro per les banyes en la seva primera intervenció. “No està en els meus plans intentar pactar amb un partit que intenta posar cordó sanitari al PSOE”, va afirmar, per fer fora el fantasma que prova d’agitar Iglesias, l’aliança amb Rivera i així amarrar l’electorat que es debat entre el PSOE i Unides Podem. No només això. Va apel·lar també als votants progressistes que confinen amb Cs i va remarcar que mai ha pactat amb els independentistes. “Mai és mai i fals és fals. Jo no he pactat amb els independentistes i per això soc aquí”, va sancionar.

Torra, Puigdemont i Otegi

Iglesias, desconegut, lluny del perfil de l’‘enfant terrible’ de les anteriors generals, va defensar les coalicions de govern gairebé com un signe dels temps, una idea de modernitat a la qual Espanya arriba tard. Va donar un cop de mà a Sánchez quan el van acusar de pactar amb els sobiranistes. “A Sánchez se li podrà dir 'incoherent’. Dir que és un 'colpista' és exagerat”, va recriminar. 

“El socialisme és només la guarnició del plat que Sánchez ha preparat en el qual manen [Quim] Torra, [Carles] Puigdemont i [Arnaldo] Otegi”,va culpar Casado. Rivera li va allargar la mà en el primer minut i se’n va oblidar la resta de la nit. En una estratègia arriscada, va optar per confrontar amb el seu aliat potencial, potser més pensant a salvar uns resultats per esgarrapar votants al PP que remant darrere una suma de les dretes que perd manxa.

Casado es va esforçar per no respondre en la seva versió més hiperbòlica. Es va contenir en múltiples ocasions, aixecant la mà per demanar torn en lloc de tallar el seu adversari. Tot i així, la lluita pel lideratge a la dreta es va menjar bona part del debat, doncs a la fi, Casado va haver de replicar a un Rivera que va intentar fer soroll.

Després que dilluns Casado evités xocar amb Rivera, ahir tots dos es van buscar mostrant la batalla pel votant conservador. L’esvalot entre tots dos va ser aprofitat per Sánchez, que els va deixar anar: “Ja estan amb les primàries de la dreta, a veure qui diu la barbaritat més gran.” 

Intercanvi de llibres

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Les pensions, els impostos i l’eutanàsia van ser els tres assumptes en els quals van evidenciar les seves diferències. El líder del PP va blasmar el dirigent que intentés “rascar uns quants vots” amb la regulació de l’eutanàsia  i li va recordar que el seu partit ha sigut “pioner” a fer lleis a favor de la mort digna en els governs autonòmics de Madrid, Galícia i Castella i Lleó. En una de les escasses ocasions que Casado no es va controlar va preguntar a Sánchez si indultaria els membres de 'la manada’, buscant el paral·lelisme amb els dirigents independentistes.

“Mentida”va ser una paraula en boca de Sánchez, Casado i Rivera, que es van acusar mútuament de falsejar la realitat. En la seva versió més teatral, el president de Cs va provar d’erosionar la credibilitat del cap de l’Executiu i li va entregar una còpia de la seva tesi doctoral. “He portat un llibre que vostè no ha llegit” li va saltar a col·lació del dia de Sant Jordi. Sánchez, ràpid, li va donar un exemplar de Fernando Sánchez Dragó sobre el líder de Vox, Santiago Abascal. El partit d’ultradreta, fora deplató, va omplir a Las Rozas, vantant-se de capturar més atenció que els adversaris en el debat.