Mutis d'ERC al Suprem

L’ignasià“en temps de desolació, mai fer mudança”, tantes vegades mal citat, aconsella assossec i repòs abans de prendre una decisió en un moment complicat. L’aforisme ha triomfat segurament pel seu component paradoxal, peròEsquerra Republicana s’ha trobat aquests dies amb el dilema exactament contrari: ¿què s’ha de fer quan les coses van raonablement bé? I, com s’ha vist aquest dimarts al Tribunal Suprem, s’ha contestat a la manera de sant Ignasi: el menys possible.

A pocs dies per al 28-A,les enquestes somriuen als republicans. Totes les que s’han publicat pronostiquen que superaran folgadament els nou diputats que van aconseguir el 2016. També que s’imposaran amb claredat a JxCat, els seus principals competidors en l’àmbit independentista, i fins i tot que podrien guanyar per primera vegada unes generals a Catalunya si aconsegueixen contenir l’empenta que el vot útil està donant al PSC.

Aquest dimarts estava citat a declarar com a testimoni al judici del procés un dels principals pesos pesants d’ERC, Pere Aragonès. En previsió que a Oriol Junqueras, líder indiscutible del partit,li pugui quedar encara bastant temps de presó, el vicepresident de la Generalitat i el president del Parlament, Roger Torrent, són ara mateix els dirigents amb més projecció d’Esquerra.

Uns llimbs jurídics

¿Li interessava a Aragonès, citat per Vox per explicar la seva relació amb l’1-O, sotmetre’s a un interrogatori que, com ja han demostrat les acusacions, moltes vegadesté més de polític que de judicial? Segurament no. I no només per raons d’estratègia partidista, sinó també per la seva situació processal: el vicepresident de la Generalitat es troba en uns llimbs jurídics.

El jutjat número 13 de Barcelona va remetre en el seu moment una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè investigués Aragonès, però de moment no està imputat, per les inconcrecions sobre quins actes vinculats amb el referèndum va poder dur a terme. Malgrat això, el vicepresident va traslladar un escrit al Suprem en el qual assenyala que es considera “materialment investigat”, iva demanar ser eximit per aquesta raó de la seva obligació de declarar davant de Manuel Marchena.

El jutge va ser magnànim. “Entenem que per més que [la imputació] hagi sigut rebutjada per considerar-la insuficient, pot dibuixar escenari en què vostè tingui interès a no declarar. Si manifesta desig de no declarar, hem acabat”, va dir quan va tenir davant Aragonès. “Manifesto el meu desig de no declarar”, va respondre el vicepresident. I això va ser tot.

Posteriorment, tant ell com fonts del seu partit van al·legar que el fet que fins a tres jutjats investiguin els mateixos fets genera indefensió, i demostra que el procés contra els impulsors de l’1-O i la declaració unilateral d’independència és “polític”. Aragonès va afegir queVox, que exerceix l’acusació popular al Suprem, podria haver utilitzat la seva declaració en contra seu en un altre jutjat.

“Jo estic disposat a explicar-me on faci falta, però sempre defensant els meus drets. Ens trobem que la mateixa extrema dreta ens persegueix també al jutjat número 13 de Barcelona. Existia el risc d’intentar la meva imputació a través d’un altre procediment”, va afirmar després del seufugaç acarament amb Marchena.

L’estratègia de defensa

Però el cert és que Aragonès no ha sigut l’únic dirigent d’Esquerra que ha esquivat aquests dies les cambres que segueixen cada detall del que passa al Suprem. Els advocats de la defensa de Junqueras i Jordi Cuixart han renunciat a les declaracions d’Alfred Bosch, conseller d’Exteriors, i de Miquel Àngel Estradé, senador republicà. Estaven citats per a aquesta setmana, però els lletrats emmarquen la renúncia en “l’estratègia de defensa, que es fixa de la manera més convenient”. Tot i que altres polítics vinculats a ERC sí que compareixeran aquests dies davant de Marchena –aquest dimecres ho faran Joan Ignasi Elena, citat per Vox, i l’eurodiputat Jordi Solé–, els més significatius van defugir el xoc.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La renúncia d’Aragonès va descafeïnar la sessió de dimarts. També van contribuir al refredament les declaracions de tres dels exconsellers que van dimitir abans que el Govern de Carles Puigdemont posés la directa cap a la DUI: tant Jordi Jané com Jordi Baiget i Meritxell Ruiz van evitar ser massa explícits sobre el motiu que els va portar a abandonar el vaixell quan es va dirigir de col·lisió. Només l’exconseller d’Interior va admetre que va renunciar “davant de l’eventualitat que en un futur no hi hagués un context d’acord” amb l’Estat per celebrar el referèndum i Puigdemont recorregués a la via unilateral.

Sant Jordi, que va arribar al Suprem en forma de roses a les mans del públic de la sala i a les solapes dels acusats, va propiciar una jornada de treva abans que aquest dimecres comencin a desfilar els testimonis proposats per les defenses.