La carta de Sánchez i altres mentides al debat d'Atresmedia

EL PERIÓDICO ha comprovat, com porta fent al llarg de la campanya electoral, les afirmacions dels candidats al 28-A, en aquest cas en el debat d’Atresmedia d’aquest dimecres. Tots els aspirants van donar dades falses.

En el debat d’Atresmedia, el president del Govern va ensenyar una carta que estan rebent metges, psicòlegs i treballadors socials que lluiten contra la violència de gènere a Andalusia en la qual se’ls demanen dades personals. Segons la seva versió, la missiva respon a la voluntat del PP i Cs de fer "llistes negres" de treballadors de la Junta. En realitat la carta té el seu origen en una petició d’un particular que va utilitzar la sol·licitud de Vox per intentar obtenir els noms i cognoms dels professionals que treballen a les unitats contra la violència masclista per "depurar casos ideològics". A aquesta petició se n’hi van afegir sis més en el mateix sentit. La Junta d’Andalusia va traslladar aquestes reclamacions als empleats de l’àrea de Menors de la Conselleria de Justícia i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Sevilla i als de Família i Violència de Gènere perquè al·leguessin en un termini de 15 dies. És a dir, en cap cas el PP i Cs impulsen les suposades "llistes negres".

Si bé les últimes dades d’Eurostat, publicades el novembre del 2018 i referents a l’exercici del 2017 confirmen que la pressió fiscal a Espanya està per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE), no és cert que la variació sigui de vuit punts. La pressió fiscal a Espanya se situa entorn del 34,5%, mentre que la mitjana de la UE ronda el 40,2% i la de l’eurozona ascendeix fins al 41,4%. La diferència, doncs, és de 5,7 punts. La pressió fiscal espanyola supera la suïssa i la irlandesa, però queda per sota de grans economies com França, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Finlàndia o el Regne Unit.

Segons l’Enquesta de Població Activa que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica trimestralment, la taxa d’atur va disminuir al llarg de tot el 2018. En el segon trimestre, quan Pedro Sánchez va substituirMariano  Rajoy al capdavant de la Moncloa, la taxa d’atur era del 15,35% mentre que en el quart trimestre –les últimes dades que l’INE ha actualitzat– la xifra va descendir fins al14,45%, amb una millora de 0,9 punts. En valors absoluts, també segons dades de l’INE, s’ha passat de 3.490.100 persones a l’atur a 3.304.300. Per tant, no hi ha 126.000 aturats més sinó 185.800 aturats menys.

En el segon trimestre de l’any passat, la taxa femenina d’atur se situava entorn del 17,08%, una xifra que es va reduir fins al16,26%  en l’últim trimestre, amb un lleuger increment durant el tercer trimestre. La millora va ser de 0,82 punts en tant per cent i de 86.000 en valors absoluts. Les treballadores a l’atur van passar d’1.816.200 a 1.730.200 a finals d’any.

Tampoc és cert que la taxa d’atur juvenil hagi augmentat. Segons les dades de l’INE, en cap de les franges d’edat  –de 16 a 19 anys, de 20 a 24 i de 25 a 29– ha disminuït l’ocupació. La taxa d’atur va passar del 51,6% al 46,89% en el cas del primer grup d’edat, es va mantenir relativament estable en la segona franja –passant del 30,97% al 30,78%– i va disminuir del 20,57% al 19,07% en el cas dels que estan a punt d’arribar a la trentena.

Albert Rivera va plantejar des de l’inici de la campanya el veto del seu partit a un possible Govern socialista amb Pedro Sánchez al capdavant, allargant la mà des del primer moment a Pablo Casado. No obstant, no és cert que hagi sigut l’únic candidat que hagi deixat clar pretén amb qui pactar. També el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, ha repetit en incomptables ocasions que pretén pactar amb Sánchez per evitar tant un Govern format per les tres dretes, com un pacte PSOE-Cs. Els dos partits tradicionals, per contra, eviten referir-se a pactes postelectorals, reafirmant la seva voluntat de constituir un Govern en solitari.

Notícies relacionades

Mentides en precampanya: la multa de Cs, el favor als presos i les pensions

El pitjor moment del PSOE gallec

És un mal moment per sostenir aquesta afirmació, ja que aquest dimarts 23 d’abril, la Comissió Europea va certificar que Espanya finalment havia sortit de la zona de dèficit excessiu. Després de 10 anys amb un dèficit públic per sobre del llindar del 3%, Brussel·les va afirmar que el desfasament pressupostari del 2018 va ser del 2,4%, inferior al 2,6% que havia calculat inicialment el Govern. Després de la crisi del 2008, el dèficit públic va arribar al seu màxim el 2009, amb una desviació de l’11% sobre el PIB i va començar a disminuir el 2012, baixant 3,5 punts en un any, i del 10,5% al 7% el 2013.

És innegable que el preu del lloguer està pujant de forma estrepitosa, i fa impossible l’accés a la vivenda per a una part important de la societat, especialment els joves. Aquesta pujada no només s’està donant a les grans urbs sinó també en ciutats amb menys habitants com Manresa, Mataró, Castelldefels o Sant Pere de Ribes, on l’increment ha sigut d’entre el 10% i el 20% l’últim any, segons el portal digital En Alquiler. A Barcelona l’augment ha sigut notable, però no del 50%. Segons dades de l’ajuntament, el preu mitjà del lloguer durantl’últim trimestre del 2018 estava en 954,29 euros al mes, un 7,2% més que l’any anterior, mentre que la xifra més baixa a partir de la crisi va ser la del segon trimestre del 2014, quan el lloguer mitjà va ser de 674,9 euros al mes. L’augment, per tant,és del 41,3%, no del 50%.