Catalunya, l'últim cartutx

Catalunya i el seu procés havien de monopolitzar la campanya de les eleccions generals, en tant que les dretes la plantegen com un plebiscit sobre la suposada “traïció” de Pedro Sánchez amb l’independentisme. I no hi ha dia que el PP i Ciutadans no abominin dels presumptes "arranjaments" del president del Govern amb els secessionistes. No obstant, ni Pablo Casado, ni Albert Rivera, ni la ultradreta de Vox han aconseguit situar el conflicte català com a eix central d’una campanya en la qual, paradoxalment, els tres líders del conservadorisme espanyolista amb prou feines han trepitjat Catalunya, un territori que donen per amortitzat de cara a diumenge però que els serveix d’espantall per pescar vots a la resta d’Espanya.

Sánchez, Casado i Rivera van coincidir aquest dijous a Barcelona i, tot i que van parlar, per descomptat, del procés, van centrar les seves energies en les crides a la mobilització de cada parròquia i la persecució del vot útil, objectiu que a la darreria d’aquesta campanya es converteix en una imperiosa necessitat davant de l’olor que desprenen els 'trackings' dels partits. El candidat del PSOE se sap guanyador, però no les té totes que pugui governar. I el PP i Cs, enfangats en una guerra entre ells que ha descol·locat Casado, miren de reüll i amb pànic l’èxit diari de Vox en els seus mítings, omplint pavellons en feus com Sevilla o València.

La pressió de l’extrema dreta, l’alt percentatge d’indecisos i el presumiblement ajustat del dictamen de les urnes estan condicionant de tal manera l’esprint final cap al 28-A que han desplaçat del debat l’hàmster sobiranista i, fins i tot, en qüestions tan capitals en un país que deambula entre una crisi i el temor d’una altra com l’economia. En un altre context, les ambivalents dades de l’EPA difoses ahir haurien tensat sobre manera els missatges de campanya.

En canvi, al que es van dedicar aquest dijous Sánchez, Casado i Rivera va ser a insistir que qualsevol vot que no vagi als seus respectius caladors pot convertir-se aquella mateixa nit en un vot penedit. El líder del PSOE va ser el més clar al reclamar el recolzament de tots els que voregen les fronteres del seu partit: "als que estan dubitatius entre Unides Podem i el PSOE, entre el PSOE i l’abstenció i entre Cs i el PSOE".

L’ocorregut a Andalusia fa només uns mesos feia presagiar que el ‘frame’ de la cursa cap a les generals seria Catalunya. En aquella campanya andalusa, Rivera i Inés Arrimadas van protagonitzar gairebé tots els mítings, picant amb fuetades contra Pedro Sánchez i les seves “aliances sobiranistes”. El PP, amb Casado també instal·lat en terra andalús, va secundar l’estratègia i Vox va fer la resta. Des del PSOE, una Susana Díaz potser massa confiada en si mateixa va optar per no respondre i llançar missatges en clau regional. El resultat: va desmobilitzar una part important del seu electorat i va aplanar el camí de la Junta a les dretes.

El nou "no és no"

L’equip de Sánchez assegura que va aprendre d’aquella experiència i, fins i tot buscant que el debat secessionista no monopolitzés una campanya en la qual han sigut favorits de principi a final, van convenir que si els venia donat, respondrien, però provant de no alimentar la picabaralla. Així, l’al·luvió de dards des de la dreta els ha eludit patentant el nou «no és no», per deixar clar als independentistes que sota el seu mandat «mai» hi haurà un referèndum de secessió. La seva única recepta: diàleg en els marges constitucionals. I el seu avís: si se superen aquests marges, no li tremolarà el pols.

Amb aquesta contundència ha volgut segellar possibles fugues de vot cap a Ciutadans i neutralitzar les pesades referències de Casado, Rivera i Abascal a les seves enteses amb els “colpistes” i a uns indults que, segons ells, ja estan pactats fins i tot sense sentència judicial si Sánchez segueix a la Moncloa. L’estratagema no sembla estar gaudint de tant èxit com en les andaluses del desembre, i a més ha quedat diluïda aquesta segona setmana de campanya pel foc creuat entre el PP i Cs. Per a més inri, el Tribunal Constitucional va torpedinar en certa forma la seva estratègia a l’avalar el sistema d’immersió lingüística a les aules catalanes.

Debat contraproduent

Notícies relacionades

Eleccions generals 2019: Últimes notícies sobre resultats i pactes | Directe

Sánchez apel·la als votants de Podem i de Ciutadans

A Unides Podem, per la seva banda, l’assumpte català cou. La cúpula dels morats va aprendre que la seva posició favorable a un referèndum resulta contraproduent en algunes comunitats, fins i tot entre els seus potencials votants. I tampoc sembla que en aquesta ocasió els serveixi per guanyar les generals a Catalunya. La gran batalla electoral catalana la disputen ERC i el PSC, i els últims discursos dels republicans deixen patent el seu nerviosisme davant de la possibilitat que diumenge recaiguin en la síndrome del 21-D, quan van quedar tercers en unes eleccions catalanes que els sondejos els auguraven més encoratjadores.

Per no quedar-se de nou amb la mel als llavis i escurar totes les fronteres electorals del partit, Esquerra busca en les últimes hores el cos a cos amb els comuns de Jaume Asens, un candidat declaradament independentista que es va veure dimecres sorprès pels atacs de Gabriel Rufián davant de les càmeres de TV-3. Dards d’ERC a la seva esquerra que han permès decretar una treva entre independentistes, després de l’opa que Oriol Junqueras havia llançat des de la presó contra l’electorat de JxCat en la primera setmana de campanya.