El Constitucional avala el règim lingüístic de la llei d'educació catalana

El Tribunal Constitucional ha anul·lat diversos articles de la llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada pel Parlament el 2009, que regulaven les etapes educatives de primària, secundaria i batxillerat, o ensenyaments com els artístics, perquè no s’ajusten a la normativa estatal bàsica o l’envaeixen. En canvi, el tribunal ha declarat constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN i que té data de l’11 d’abril, resol el recurs presentat el 2009 pel PP. El tribunal considera contraris a la Constitució diferents preceptes de l’article 112 sobre cossos docents de la Generalitat, ja que creu que "no poden alterar l’estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica".

El Constitucional tomba la pretensió del PP d’anul·lar alguns articles de la LEC que regulaven el règim lingüístic de l’educació. Per exemple, el tribunal avala que els alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l’aprenentatge d’aquesta llengua, sempre que "no exclogui" que també la rebin amb "caràcter similar aquells que no coneguin el castellà. El tribunal també manté l’article de la LEC que preveu que el Govern determini "el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari", perquè entén que es refereix al català, l’aranès i la literatura en aquestes llengües "com a assignatures de lliure configuració autonòmica".

La sentència també avala l’aranès com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Aran, sempre que s’interpreti que "no es priva el castellà i el català" d’aquesta mateixa condició.

Primària, secundària i batxillerat

En canvi, el Constitucional anul·la l’article 58 de la llei catalana que regula l’educació primària, al considerar que la LEC "és com una reformulació simplificada de la legislació bàsica estatal" que "en alguns aspectes no reflecteix l’amplitud de les bases estatals, regulades amb més detall que el que mostra la legislació autonòmica". Així, considera que hi ha aspectes que se "superposen" a la regulació estatal, en part modificada posteriorment per la LOMCE. Per exemple, el tribunal remarca que l’etapa de primària "s’ha deixat d’organitzar en tres cicles de dos anys". El tribunal afegeix que la LEC no fa referència a "l’existència de l’avaluació individualitzada" al final de la primària, que abans del 2013 era de "diagnòstic", i per això ofereix "una imatge parcial o distorsionada del règim d’avaluació aplicada en aquest període educatiu".

"Correspon al legislador bàsic estatal establir la finalitat i els objectius d’una etapa educativa obligatòria, que el legislador autonòmic no pot reconfigurar amb una enumeració de finalitats que, sense contradir-les com a tals, no siguin un fidel reflex de les mateixes i les reemplacin", assegura el tribunal. De l’article referent a la primària, el TC només salva el precepte que estableix que s’ha de proporcionar als alumnes "el coneixement dels elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya". El tribunal també declara inconstitucional els preceptes 1, 2, 3 i 7 de l’article 59, que regula l’Educació Secundària Obligatòria, en què "es dona la paradoxa que la normativa bàsica estatal és molt més detallada que l’autonòmica", i per això es "distorsiona" el valor de la legislació bàsica.

El TC assenyala que en alguns casos la norma catalana del 2009 no s’ajusta a la reforma del 2013, com que els dos cicles de l’etapa hagin de ser de tres i un any. També conclou que les administracions educatives i els centres "no poden atendre dos llistats d’objectius a l’hora de concretar el currículum i de posar-lo en pràctica", i que correspon a l’estat "fixar objectius com a part nuclear del sistema educatiu ". Quant al batxillerat, el ple del TC també considera que la LEC envaeix normativa bàsica, ja que en fa una reformulació pròpia". Per exemple, el tribunal considera que la llei catalana inclou una "versió molt reduïda" del que estableixen les bases estatals sobre l’avaluació final, el pas al curs següent i l’obtenció del certificat, "i emmascara una regulació bàsica que és molt més detallada".

Esenyaments artístics i esportius

El TC també declara inconstitucional l’article 65, que regula els ensenyaments artístics, perquè "es limita a parafrasejar la normativa estatal, que recull amb una estructura diferent i amb lleus variacions." "Aquesta reproducció amb elaboració pròpia ha de ser declarada inconstitucional perquè no té per objectiu fer més comprensible la normativa autonòmica", afegeix. 

El mateix argument utilitza per declarar inconstitucionals els apartats 1 i 2 de l’article 68, que regulen els ensenyaments esportius.

Currículum

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El ple del TC ha anul·lat l’article 52.1 que defineix el currículum, perquè es fa "una reproducció de la base estatal incompleta", que es va reformar el 2013. Així, declara l’article inconstitucional perquè "indueix a confusió sobre el contingut vigent de la base estatal en la matèria, que fixa de manera clara el concepte de currículum i els elements que el componen" i "pretenen ser substituïts per una versió del legislador autonòmic" amb una "descripció pròpia i innecessària". També considera que la llei catalana sembla "que restringeix" l’establiment de competències bàsiques en el currículum de nivells bàsics, quan "sens dubte s’estén a totes les titulacions contemplades a la LOE". En canvi, el tribunal no anul·la l’article que estableix la competència per determinar el currículum.

Docents

Segons el tribunal, també són contraris a la Constitució diferents preceptes de l’article 112, sobre cossos docents de la Generalitat. Són inconstitucionals les lletres a, b i i de l’article 1, perquè les comunitats, diu la sentència, "no poden alterar l’estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica". En aquest cas, la Generalitat redueix l’estructura a cinc i n’altera l’estructura, diu el TC, que argumenta que es podria ampliar, però mai escurçar, perquè això faria difícil la correspondència amb personal funcionari docent d’altres comunitats. També veu inconstitucional els apartats 2, 3 i 4. En aquest últim cas, l’apartat apunta que correspon al Govern determinar les especialitats dels cossos docents d’acord amb els currículums de les àrees que han d’impartir, però el tribunal avisa que això és una competència "expressament reservada" a l’Estat. Tot i que sobre aquest article, també creu contrari a la Constitució l’apartat 5, perquè la competència atribuïda al Govern català dirigida a acreditar amb caràcter general la competència del seu personal funcionari docent per impartir àrees diferents de les atribuïts a la seva especialitat "no resulta compatible amb la reserva expressa a l’Estat". Per a connexió amb aquest article, també considera inconstitucional el 120, que concreta el règim d’accés a la funció pública docent per al cos de catedràtics. El TC també remarca que correspon a l’Estat establir les especialitats docents de cada cos docent, i per això veu inconstitucional la lletra c de l’article 117 sobre òrgans competents en matèria de funció pública docent. Sí que avala les lletres d i f. Així mateix, també anul·la la disposició addicional novena en els seus apartats 3, 4 i 5, referents a la integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat.