Marchena: «Una dissertació d'un constitucionalista és un insult al tribunal»

L’interrogatori dels testimonis proposats per la defensa del líder d’ERC, Oriol Junqueras, i de Raül Romeva ha provocat contínues interrupcions per part del president del tribunal del procés, Manuel Marchena, per remuntar-se a 1934, intentar colar l’ideari del principal acusat i provar d’introduir “un peritatge jurídic” a través d’un testimoni. I allà el magistrat ha perdut la paciència: “No puc permetre que el judici es converteixi en una dissertació d’un constitucionalista. És un insult als membres del tribunal”.

Era el setè testimoni. Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional, va mirar d’explicar amb tot luxe de detall el llibre blanc per a la transició nacional, centrant-se especialment en el dret d’autodeterminació. Marchena el va interrompre i va recordar al lletrat que li preguntava, Benet Salellas, que com ell sabia, el sistema judicial espanyol “no permet el peritatge jurídic”. Va afegir que els membres del tribunal coneixen el llibre blanc i alguns fins i tot se l’havien llegit “de la primera a l’última pàgina”.

El magistrat encara va anar més enllà: “No podem permetre que el judici es converteixi en una lliçó d’un catedràtic als magistrats del Suprem. La Sala no pot escoltar una lliçó de dret Constitucional”.

A continuació Salellas va reconduir les seves preguntes i es va poder continuar endinsant al llibre blanc amb el següent testimoni, Joan Vintró, exlletrat del Parlament que també va formar part del consell assessor que el va redactar. L’expert va sostenir que les referències d’aquest document a la mobilització ciutadana per forçar una negociació amb el govern en cap moment preveien l’ús de la força o de la violència.  

L’acte més gran a Europa

L’exdiputat de la CUP David Fernández va coincidir amb el testimoni que l’havia precedit a l’estrada, Rubén Wagensberg, d’ERC, que van qualificar l’1-O com “l’acte de desobediència civil més gran d’Europa”, sense haver d’utilitzar cap tipus de violència.

A preguntes de Salellas, Fernández va afirmar que era “absolutament conscient” de la prohibició que pesava del referèndum i va afegir que la va desobeir “a consciència, com el 9-N”. “Mentre sigui un delicte seguirà desobeint”, va dir per afegir que fins que sigui un dret. 

“No hi ha cap espai de violència com el que descriu”, li va respondre al fiscal quan s’interessava pel detall dels tallers de resistència que va impartir per oposar-se a l’actuació policial. Va completar la seva resposta dient que si hi va haver algun episodi de puntades de peu i enfrontament directe amb els agents va ser “puntual i metonímic”, cosa que va ressaltar com una fita en un fet en què participen 2,3 milions de persones.

“Si 2,3 milions haguessin seguit una estratègia violenta no estaríem parlant en aquests termes del que va passar a Catalunya”, va dir Fernández. L’exdiputat de la CUP va provar d’evitar contestar Vox, intentant que Marchena li confirmés si la resta del seu testimoni quedaria o no invalidat.

Davant de la negativa del president del tribunal a aclarir-l’hi va accedir a contestar a l’acusació deixant constància que ho feia per “imperatiu legal i moral” per evitar que la resta de la seva declaració s’anul·lés, malgrat la repulsa que li provocava contestar a “tota forma de feixisme”. La pregunta consistia en si la CUP va participar en tallers amb Bildu i l’esquerra abertzale, Fernández va respondre que ho havia fet Arran. Els seus companys de partit Antonio Baños i Eulàlia Reguant es van negar a contestar i van ser sancionats amb 2.500 euros i se’ls va donar l’oportunitat de rectificar si no volien ser investigats per desobediència.

No-violència

Prèviament, havien declarat diversos testimonis en relació amb el Diplocat, com el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, que va explicar que l’ajuntament va recórrer la seva dissolució per no haver-se consultat als membres del consorci que el componien.

Notícies relacionades

Setmana 11 del judici al procés de Catalunya

David Fernández: «Amb caràcter general i majoritari l'1-O no hi va haver violència»

També ho va fer l’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, que va relatar al tribunal del procés com va acompanyar el líder d’ERC, Oriol Junqueras, a votar, després que l’escola del municipi que acollia les urnes fos clausurada pels Mossos, i ell va dirigir unes paraules a les persones que esperaven per participar en el referèndum il·legal, en què va demanar “serenitat”, perquè estava convençut que a través d’aquesta actitud defensarien “la democràcia”.

Segons la testimoni, quan Junqueras es va adreçar als seus veïns ja es coneixien les imatges de “violència” que s’havien viscut en altres escoles per part de les forces de seguretat. Aymerich va aprofitar llavors per assegurar que l’exvicepresident de la Generalitat “sempre que tenia una intervenció pública” mantenia en el Govern “que l’única manera d’aconseguir la independència de Catalunya era per la via del diàleg, democràtica i pacífica”. Marchena la va interrompre perquè l’ideari de Junqueras excedeix l’objecte del procés.