Un 28-A que va més enllà del procés

De Viella a Alcanar, de Gimenells a Barcelona, 5.588.095 catalans tenen l’opció de contribuir a decidir el futur d’Espanya, aquest diumenge amb el seu vot. Després d’una campanya atípica –amb munició verbal de gruix calibre, amb candidats presos, amb l’ombra de Vox robant-li protagonisme al procés–, arriba el moment de prendre una decisió i agafar una papereta. Alguns tindran clara la seva elecció des del principi; d’altres pertanyen al 41% d’espanyols indecisos que va detectar el CIS, a qui els partits s’han dirigit preferentment els últims 15 dies.

La lluita ha sigut incessant, i en diversos fronts. En un escenari cada vegada més polièdric, amb un protagonisme creixent de les xarxes socials, els candidats catalans han presentat les seves propostes per retenir els seus votants i robar tots els possibles als partits amb qui tenen frontera electoral. Esquerra i JxCat, amb les intervencions d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez des de la presó –i Marta Rovira i Carles Puigdemont des de l’estranger–, han pugnat entre ells pel recolzament dels independentistes, els últims dies cada vegada amb menys miraments. El PP i Ciutadans han fet el mateix amb qui exigeix mà dura contra el procés, però aquesta vegada mirant de reüll cap a la seva dreta per la irrupció dels ultres.

Meritxell Batet, com Pedro Sánchez, ha intentat passar per la campanya sense fer gaire soroll perquè es confirmessin les bones expectatives dels socialistes. I els comuns de Jaume Asens, que es conformarien amb una caiguda lleu després de les seves victòries del 2015 i el 2016, han provat de tapar totes les fugues.

Catalunya porta anys sent el principal assumpte de la política espanyola, i més des que l’octubre del 2017 el Parlament declarés la independència, tot i que sense conseqüències reals. Així que, tot i que qüestions com la guerra civil a la dreta o els pactes hagin tingut un pes important a la campanya, tots els partits han celebrat grans mítings a Barcelona aquesta última setmana. Està en joc una mica més que els 48 escons –un més que l’última convocatòria– catalans: els candidats volien explicar com afrontaran el desafiament territorial que el sobiranisme ha plantejat.

Sánchez va prometre diàleg dins la Constitució, i va recuperar el seu “no és no” per assegurar que no hi haurà un referèndum d’autodeterminació. Pablo Casado va dir que el primer que farà serà tornar a aplicar el 155 per suspendre l’autonomia de Catalunya. Albert Rivera, que va recordar que va plorar quan es va declarar la DUI al Parlament, va assegurar que si governa “l’Estat serà present a tots els pobles” catalans, una cosa que segons la seva opinió ara no passa. I Pablo Iglesias, que durant tota la campanya ha intentat desplaçar el focus del conflicte territorial, va demanar que s’estableixi una negociació “amb totes les propostes sobre la taula”.

Por del vot útil

Esquerra, que segons totes les enquestes es disputarà la victòria amb el PSC, ha adoptat la tàctica dels comuns i ha centrat els seus missatges dels últims dies a alertar sobre un possible pacte entre Sánchez i Ciutadans. Aquesta por del vot útil ha fet que el partit corregís el tret –abans de la campanya, la idea força era impedir un Govern de les tres dretes; ara gairebé donen per fet que el PSOE seguirà en el poder– i era present a la carta que Junqueras va enviar, divendres, als seus militants. Remarcava la importància que l’independentisme “guanyi per primera vegada les eleccions espanyoles”, tant per “enviar al món el missatge que Catalunya vol ser lliure” com per “obligar el PSOE a respectar Catalunya”.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A JxCat, amb unes enquestes a la baixa, confien en una de remuntada d'última hora i en l’empenta de Puigdemont per mantenir el pols a l’Estat. Per això han provat d’utilitzar a favor seu dos dels episodis que han marcat la campanya:  l’afusellament simulat a un ninot amb l’efígie de l’expresident en un poble de Sevilla i el recurs del PP i Ciutadans davant la Junta Electoral Central (JEC) per provar d’evitar que es pugui presentar a les eleccions europees.

Si les eleccions d’aquest diumenge són transcendentals per a tothom, els partits catalans les veuen, a més, com l’inici d’una etapa que marcarà el rumb de la comunitat durant molt temps. No només per la influència que puguin tenir a les municipals i les europees del mes que ve, sinó també perquè ningú dubta que, segons el que passi, el cicle es pot completar en poc temps amb unes eleccions al Parlament.