Pablo Casado, un líder impopular

Quan Pablo Casado va guanyar les primàries a Soraya Sáenz de Santamaría, el mes de juliol passat, dos veterans del partit van coincidir en una expressió que s’ha escoltat com un eco a Gènova: “És un diamant en brut”. Té bon material, però no està tallat. L’examen de les eleccions generals li ha arribat massa aviat. Ni José María Aznar ni Mariano Rajoy van aconseguir governar a la primera, com ell mateix deia aquestes darreres setmanes. Ell tampoc, i pot ser que no pugui tornar a intentar-ho. 

Casado (Palència, 1981) sap que més que vèncer en el congrés intern el que va passar és que l’exvicepresidenta va perdre. Pel seu menyspreu al partit durant anys, per la seva altivesa, pel que fos, però la totpoderosa Sáenz de Santamaría no va poder imposar-se a un jove polític avalat perl’aznarisme, bregat en tertúlies i que, amb el seu somriure, aconseguia transmetre una proximitat impossible d’aprendre ni amb deu oposicions aprovades a advocat de l’Estat. Casado va donar el pas endavant en el moment oportú i es va trobar els rivals adequats. 

L’actual president del PP no va ser un estudiant exemplar. En el seu historial, la llicenciatura en Dret; aconseguida a Madrid amb un accelerament final inversemblant en vista del ritme acadèmic dels vuit anys que feia que estava matriculat. I tampoc llueix en el seu currículum aquell màster del qual mai va voler mostrar els seus treballs a la premsa. Bé, sí, els va ensenyar en una reunió d’hora i mitja, però no vam poder tocar-los. Després de sengles investigacions, la Complutense no va considerar anòmal que Casado es tragués la meitat de Dret en quatre mesos i el Suprem va rebutjar investigar-lo pel màster perquè, tot i que va veure indicis que va poder rebre “tracte de favor”, va afirmar que això no seria delicte. A partir del setembre, Casado va poder començar a construir la seva presidència sense aquests dos assumptes pendents. La sort i els temps van tornar a somriure-li. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

No obstant, aquesta ‘baraka’ no l’ha acompanyat en el moment més determinant de la seva vida política. Una carrera que va començar com a diputat a l’Assemblea de Madrid (2007) i amb dos mentors de pes, Esperanza Aguirre i José María Aznar, amb el qual va donar 20 voltes al món com a director de gabinet, entre el 2009 i el 2011. En aquella època va aprendre molt. “Malgrat el que pugui semblar, Casado ha llegit més que Pedro Sánchez i Albert Rivera junts”, diu un diplomàtic que el va tractar en els seus inicis. 

Quan va arribar a la cúspide, el nou president va ser fidel al seu padrí, va rescatar els seus col·laboradors d’aquella època de principis de segle i va recuperar els “principis i els valors del PP” que tots dos consideren que Rajoy va abandonar. Però el procés de dretanització a què ha sotmès el partit per intentar tancar la fuga de vots a Vox no ha fet efecte i ha aixecat unes ampolles que poden començar a explotar en qualsevol moment. Al seu equip donen per fet que, després de la patacada històrica, la treva arribarà fins a les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig. Després ja es veurà.