Vox obté 24 'croats', menys dels previstos per iniciar la reconquesta

Amb un candidat més ben plantat que Millán-Astray, Vox ni ha convençut ni ha vençut. Entra al Congrés dels Diputats, sí, però lluny d’aquest tercer lloc del podi, en un triple empat amb el PP i Ciutadans, que fa mitja setmana van arribar a apuntar alguns sondejos no publicats. Potser aquells estudis demoscòpics eren només un engany dels seus adversaris, per allò que la por de la ultradreta omplís les urnes, una estratègia reforçada per Vox, que presumia a través de les xarxes socials d’omplir els mítings com ningú. Arribat el 28-A, el partit de Santiago Abascal ha aconseguit 24 escons i no passa del cinquè lloc en cap comunitat autònoma electoralment significativa, o sigui, que no hi ha Covadonga en la qual pugui encastellar-se.

El suport a Vox ha crescut, sens dubte. Ja no és aquell partit que va treure només 9.867 vots en les eleccions municipals del 2015 a Madrid i, amb això, xifres en mà, va deixar potser Esperanza Aguirre sense l’alcaldia. Aquesta vegada, a tot Espanya, el seu discurs de croat ha convençut2,5 milions d’espanyols. Una xifra notable, ja que en les eleccions general del 2016 en va obtenir només 47.182. La ultradreta espanyola entra amb marca pròpia al Congrés dels Diputats per primera vegada des que Força Nova, amb Blas Piñar com a únic representant, va perdre el seu escó el 1982. Abascal, llavors, tenia només sis anys i era fill d’un dirigent local d’Aliança Popular.

6 de 24

Van ser les passades eleccions andaluses les que van posar Vox en el centre del debat. En una comunitat amb profundes arrels d’esquerra va donar la baldada a les portes del parlament andalús l’extrema dreta. Va ser el convidat que ningú esperava en la (perdó) festa de la democràcia. En les eleccions generals, Vox ha consolidat parcialment aquell resultat. Sis dels 24 escons que el partit ha obtingut en totes Espanya els obté allà, però sense millorar la cinquena plaça que va obtenir en les autonòmiques.

També despunta com a calador de vots de la ultradreta la Comunitat de Madrid (cinc escons) i la Comunitat Valenciana (tres). A Múrcia i Castella i Lleó, el partit d’Abascal s’ha aixecat fins a la quarta posició, però el que allà està en joc, en xifres absolutes, no decanta la majories. Per simple descart, queda clar ja que el discurs salvapàtries de Vox no ha convençut a penes en les constitucionalment anomenades nacionalitats.

Catalunya i el País Basc

A Catalunya, només Ignacio Garriga ha obtingut l’acta de diputat. Podrà presumir, almenys, que ha empatat amb el PP en aquesta comunitat. El discurs més escorat a estribord ha obtingut a Catalunya només dos representants, Garriga i Cayetana Álvarez de Toledo.

Més cridaner resulta el cas del País Basc, el poble natal d’Abascal. Vox ha obtingut en terra d’aquest profeta a penes 27.000 vots, però tan monumental daltabaix el podrà dissimular en part si mira els seus veïns. Si fa dues setmanes els astrònoms obsequiaven el món amb el primer retrat d’un forat negre, el 28-A ha mostrat una altra anomalia còsmica. El PP, Ciutadans i Vox, les tres forces, que pretenia unides refundar Espanya són extraparlamentàries en aquesta comunitat.

Notícies relacionades

Eleccions generals 2019: Últimes notícies sobre resultats i pactes | Directe

Resultats de les eleccions 2019 a Espanya: generals i per municipis, províncies i comunitats

El tercer cas a tenir en compte és Galícia, on l’afecció al PP, una mena de PRI a l’altre costat de l’Atlàntic, deixa sense oxigen tota força ideològicament pròxima. El partit verd llampant ni s’ha acostat a un escó.

Amb tot, en la nit electoral, la cúpula de Vox ha recorregut al manual de tot bon candidat que obté menys escons dels que calculava. O sigui, ha cantat victòria. El primer a acostar-se al micròfon ha sigut Javier Ortega Smith, al qual no li han faltat focus aquestes últimes setmanes com a advocat de l’acusació popular en el judici a la cúpula independentista. Ortega Smith ha ofert potser un aperitiu del tipus de programa polític que Vox pregonarà des del faristol del Congrés. Ha posat el públic a corejar “Puigdemont, a la presó”.