Canvis a destra i sinistra en les eleccions generals

Les eleccions de diumenge van sacsejar els fonaments del mapa polític espanyol, que es va tenyir majoritàriament de vermell després d’una dècada pintat de blau. També hi va haver un gir a Catalunya, on el color predominant va passar a ser el groc d’ERC. Euskadi va seguir apostant pel verd intens del PNB i només a Navarra van aconseguir les dretes deixar una màcula blava al mapa.

FINAL DEL BIPARTIDISME

Els dos partits hegemònics tradicionals, el PSOE i el PP, van sumar un total d’11.836.778 vots (189 escons), la qual cosa representa un 45,38% dels sufragis emesos. Aquests resultats suposen una pèrdua de 29 escons respecte a les anteriors generals i una caiguda d’1,5 milions de vots (un 16,32%). Però l’evolució de tots dos va ser diametralment oposada. El PSOE va aconseguir remuntar el seu mínim històric en unes legislatives, el del 2016, i guanyar les seves primeres eleccions des del 2008 amb 7.480.755 vots, (el 28,68% del total). El PP va patir una derrota històrica al perdre 3,5 milions de vots i 69 escons, un enfonsament que el situa per sota del mínim electoral de l’Aliança Popular de Manuel Fraga el 1986, quan va aconseguir 105 escons i el 25,97% dels vots. Ara tenen 66 diputats i el 16,70% de les paperetes.

ESQUERRES I DRETES

Els blocs d’esquerres i dretes van empatar en percentatge de vots, amb un 43%, però mentre el PSOE i Unides Podem sumen 165 escons, la suma del PP, Ciutadans i Vox –incloent Navarra Suma– es queda amb 147 seients.

¿I LES DRETES UNIDES?

¿Què hauria passat si el PP, Cs i Vox haguessin sumat els seus vots en una única candidatura? En aquest supòsit, la triple dreta hauria obtingut 174 escons, fregant la majoria absoluta i superant els socialistes, amb 108 escons, i a Units Podem, amb 33. És a dir, l’esquerra hauria sumat 141 diputats. Comparat amb els resultats reals de la nit electoral, el PSOE s’hauria quedat en el repartiment amb 15 escons menys; Units Podem, amb nou menys; i EH Bildu, Coalició Canària i ERC, amb un diputat menys cada un.

¿QUANT 'VA VALDRE' UN ESCÓ?

Compromís és el partit al qual més vots va costar cada escó. Només en va obtenir un i per tenir-lo va necessitar reunir 172.751 paperetes, seguit de Vox (111.548 sufragis per cadascun dels seus 24 diputats). En l’altre costat de la balança, al Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), la formació de Miguel Ángel Revilla, en va tenir prou amb 52.197 per aconseguir la seva única butaca. En canvi, el PACMA es va tornar a quedar fora del Congrés malgrat haver aconseguit 326.045 sufragis (39.343 més).

CONGRÉS PARITARI

El nou Congrés tindrà la representació femenina més gran de la seva història, amb 164 dones. Aquesta xifra suposa el 46,8% dels escons, per la qual cosa, també per primera vegada, se supera el 40%, en què se situa la “democràcia paritària”.

ERC, LA NOVA CONVERGÈNCIA

Notícies relacionades

Sánchez vol governar en solitari i esquivar ERC

Eleccions generals 2019: Últimes notícies sobre resultats i pactes | Directe

Si el 2011 CiU, amb Josep Antoni Duran Lleida com a cap de llista, va obtenir un triomf sense precedents en unes generals a Catalunya amb la bandera del nacionalisme moderat, ERC va aconseguir diumenge el seu primer triomf en unes legislatives al conquistar els principals feus que fa vuit anys van ser convergents, començant per Barcelona i seguint per Vic, Berga, Girona, Igualada, Sant Cugat del Vallès, Manresa i Vilafranca del Penedès.

SENSE MAJORIA 'INDEPE'

L’independentisme català va créixer amb força, però es va tornar a quedar per sota del 50% dels vots. ERC, JxCat i Front Republicà van sumar 1.626.001 sufragis, el 39,38% del total. Van ser 510.279 paperetes i set punts més que el 2016. Les formacions contràries a la secessió van reunir en el seu conjunt 2.398.867 vots, el 58,1%. Respecte a les forces que defensen un referèndum d’autodeterminació, la qual cosa inclou En Comú Podem, el percentatge conjunt de recolzament va ser del 54,27%, dos punts menys que en les anteriors generals.