Eleccions generals Catalunya: L'independentisme es reforça a Madrid amb la victòria d'ERC

L’hàmster independentista ha tornat a salvar un envit electoral. Potser el més difícil. Gràcies a una participació rècord –va escalar per sobre del 77%, 14 punts més que fa tres anys–, cultivada en bona mesura per la mobilització dels secessionistes, en altre temps reticents a votar en unes generals, el sobiranisme català es va adjudicar el millor resultat de la seva història al Congrés i ERC es converteix en el primer partit independentista a guanyar uns comicis estatals a Catalunya en l’etapa democràtica. 22 dels 48 nous diputats catalans a Madrid defensen la ruptura amb Espanya, però el creixement socialista deixa minvada la seva capacitat d’influència. En la pugna per l’hegemonia, Oriol Junqueras va prendre la revenja de les últimes autonòmiques i va batre JxCat en l’avançada de la qual serà la seva gran batalla, la que l’enfrontarà en un mes a Carles Puigdemont en les eleccions europees.

De moment, Junqueras li ha guanyat la primera partida a un altre pres preventiu en fase de judici al Tribunal Suprem, el neoconvergent Jordi Sànchez. Tots dos van aparèixer a mitja campanya, amb permís de la Junta Electoral Central, per segellar amb nitidesa el missatge que Pedro Sánchez no toparia amb un mur infranquejable si havia de negociar amb ells. Una estratègia pragmàtica que relegava el referèndum com a línia vermella i que, en el cas de JxCat, representava un gir en el seu entossudiment al diàleg sense la premissa de l’autodeterminació. En vista dels resultats i de les expectatives demoscòpiques, la tàctica possibilista va poder servir als republicans per consolidar les seves posicions i als neoconvergents, per salvar els mobles.

L’estabilitat del Govern

Una de les principals incògnites que s’obre ara és quines conseqüències tindrà aquest gir dins de l’independentisme en la malmesa estabilitat del Govern de Quim Torra. A curt termini no es preveuen massa sotracs, tenint en compte que JxCat ha parat el primer cop. Però les europees i les municipals del 26-M suposaran un nou examen de forces per a un sobiranisme que a partir del dictamen d’aquesta concatenació de comicis haurà de decidir si es llança a unes autonòmiques anticipades després de la sentència del judici de l’1-O, que s’espera per a la tardor. De moment, els independentistes poden recuperar ben aviat la seva majoria al Parlament si els presos que han obtingut acta al Congrés i Senat decideixen recollir-les, però el Suprem té intenció de sol·licitar a les Corts que els suspengui de funcions, la qual cosa implicaria no poder votar.

Segons la fórmula que esculli Sánchez per intentar ser investit, els 15 escons d’ERC poden ser decisius. Els republicans seran sis més que l’última legislatura després d’arrabassar un escó a JxCat i repartir-se amb el PSC la runa de l’ensorrament dels comuns. Els socialistes catalans, després d’anys deambulant pel desert i arrossegats en aquest cas per l’'efecte Sánchez', somiaven amb la seva primera victòria en una dècada, però la mobilització independentista els va deixar amb la medalla de plata. No deixa de ser un bon matalàs per encarar les municipals.

Enfonsament de les dretes

Notícies relacionades

Eleccions generals 2019: Últimes notícies sobre resultats i pactes | Directe

Resultats de les eleccions 2019 a Espanya: generals i per municipis, províncies i comunitats

Al contrari li passa a En Comú Podem, que un mes abans del gran desafiament de conservar l’Ajuntament de Barcelona mira amb un terror creixent el seu enfonsament a gairebé a la meitat de la seva representació a Madrid, només tres anys després del seu doblet de triomfs en les generals.

Les dretes no van tenir millor sort. La seva política de mà dura amb l’independentisme els va fer caure de 13 a 7 escons en total. Malgrat la forta pujada en el conjunt d’Espanya, Inés Arrimadas no va aconseguir millorar els resultats de Ciutadans a Catalunya, comunitat en la qual el PP només tindrà un representant (Cayetana Álvarez de Toledo), els mateixos que Vox. Perquè Catalunya tampoc va ser diferent en això i hi haurà un diputat català d’extrema dreta.