La postconvergència busca reunificar-se entorn de JxCat

Reunificació. O, si es vol utilitzar un concepte encara més explícit, convergència. Aquesta és la paraula, el "mot d’ordre" que s’imposa en tot l’espai abans conegut com a Convergència Democràtica, ara trossejat entre el PDECat, la Crida, Junts per Catalunya, el Consell per la República i els dirigents moderats expulsats d’aquests òrgans de poder. Reunificació després de les municipals i les europees. Reunificació entorn de la marca JxCat. Reunificació com a sinònim de salvació i d’ordre, després del mal resultat electoral de diumenge. I, sobretot, després de l’evidència que el discursd’ERC  és el preferit pels electors independentistes davant la cacofonia neoconvergent.

"La gent vol estabilitat", resumeix un càrrec institucional del PDECat. "Quan al meu poble em diuen que som molt radicals, és increïble", afegeix. La pròpia número dos de la candidatura a les generals, Laura Borràs, ja ha lamentat públicament la "polifonia" de veus en aquest espai. Uns i altres assumeixen que és necessari que el partit es recompongui en una sola nomenclatura i un missatge clar de centralitat, perquè ni el PDECat és una marca potent ni la Crida sembla que està generant la unitat que proclamava, ni el seu missatge és influent en el tauler polític català, de moment. "La qüestió de fons no és de marca –al·lega un destacat càrrec de la Crida– sinó d’organització, lideratge, estratègia...".

El procés no és nou. Al febrer, EL PERIÓDICO ja va informar dels moviments per arribar a un acord entre el PDECat de David Bonvehí i la Crida de Carles Puigdemont. Es tractava d’aconseguir una federació entre tots dos. De fet, la Crida no ha participat formalment en la candidatura de les generals, però el seu líder, Jordi Sànchez, n’era el cap de cartell.

El resultat de les eleccions municipals serà el termòmetre amb el qual mesurar l’estat d’ànim que tenyirà aquesta operació. Una desfeta que porti a perdre poder en benefici d’ERC i que deixi als republicans amb l’alcaldia de Barcelona, així com un mal resultat en les europees pot desencadenar una implosió interna que faci més difícil recompondre els fragments de la trencadissa. Si el resultat és digne, l’operació es podrà dur a terme amb una certa calma.

Lideratge

La reunificació passarà per no poques dificultats. La primera, la definició d’un lideratge clar, en un espai marcat per la guerra d’egos i les indissimulades animadversions personals. Els puigdemontistes s’agafaran al seu líder, que genera no pocs anticossos en l’altre extrem de la balança: el sector moderat postconvergent expulsat dels espais de decisió i de les candidatures (per exemple, Marta Pascal o Carles Campuzano).

Hi ha qui aposta per la tornadad’Artur Mas. I la tercera via passaria per l’emergència d’un nou lideratge territorial o sorgit del Govern, com seria el cas de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón.

Missatge

Un altre escull no menor serà el del missatge. Puigdemont i els seus de moment continuen instal·lats en la tesi del combat per fer efectiva la república catalana. D’altres aposten per incorporar el discurs social i econòmic a l’oferta política i electoral del partit, a la manera de l’antiga Convergència. És a dir, remarcar l’acció del Govern. Això requeriria treure el Consell Executiu de la letargia productiva i legislativa actual. El silenci del president Quim Torra durant tota la campanya electoral ha sigut eixordador. D’altres reclamen i reclamaran recuperar la bandera del diàleg i la negociació.

Notícies relacionades

JxCat evita decidir sobre la possible substitució dels diputats presos si són suspesos pel Suprem

El TS instarà el Congrés a suspendre els polítics presos després de recollir la seva acta

La primera prova de foc serà la investidura de Pedro Sánchez al Congrés. ¿Qui i com decidirà el sentit del vot i el missatge dels set diputats de JxCat? ¿Serà un vot i missatge diferents que els d’ERC? ¿Hi ha la possibilitat d’una abstenció? Ara com ara, si es preguntés per això a Puigdemont, als presos independentistes, a Bonvehí i fins i tot a la resta de diputats elegits les respostes serien dispars.

Tot això dibuixa un procés gens fàcil però que és probable que s’imposi davant l’evidència del procés de descens electoral de l’espai postconvergent i la debilitat dels diferents instruments que uns i altres han anat creant després de la dissolució de l’antiga Convergència.