Núria de Gispert, de l'ala dreta de CiU a l'insult generalitzat, passant per ERC

La carrera política de Núria de Gispert (Barcelona, 1949) ve de família. Descendent de la benefactora Dorotea de Chopitea , el seu pare, Ignasi de Gispert, va ser el primer conseller de Justícia de la Generalitat. "Una aristòcrata pocavergonya", la insultava el polític avui sobiranista, exlíder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín.

De Gispert es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB) i va exercir d’advocada durant dos anys (1971-1973), abans de passar a la funció pública, primer a la Diputació de Barcelona i després al Departament de Justícia i Governació. Als 37 anys es va afiliar a l’avui extinta Unió Democràtica, i nou anys després Jordi Pujol la va nomenar consellera de Justícia. Va ostentar el càrrec fins a agafar les regnes de la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals el 2001, substituint Duran, que va donar un cop de porta al veure’s destronat de la carrera successòria per Artur Mas. A finals del 2002 va reprendre el comandament de Justícia, que va quedar fusionada amb Interior.

Els qui van compartir direcció amb ella a Unió la recorden sempre com un perfil més aviat discret. No té res a veure amb la seva actual actitud. El seu pas pel Departament de Justícia no va donar fruits excessivament lluïts. Va impulsar, no sense certes dificultats internes a CiU, la primera llei de parelles de fet de l’Estat. I va rebre no poques crítiques al justificar el tercer grau a qui Jordi Pujol qualificava d’empresari modèlic, el financer Javier de la Rosa. El 2010 va ser la primera dona en presidir la Cambra, càrrec que va exercir amb un perfil també discret. Després dels tuits insultants dels últims mesos, la mateixa Cambra que va presidir l’ha reprovat.

Canvi de partit i de discurs

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Quan el procés sobiranista va trencar CiU, De Gispert va deixar Unió i després d’un breu pas per Hereus UDC 1931, una plataforma d’antics militants d’Unió que va desembocar en un nou partit ara sí independentista: Demòcrates de Catalunya, presidit per ella. Només llavors, al sortir d’Unió, De Gispert va radicalitzar el seu discurs sobiranista i els atacs personalitzats en especial a qui va ser el seu líder, Duran Lleida, qui al seu últim llibre es despatxa a gust contra ella després d’haver-la situat sempre en un lloc destacat en les llistes. Afirma d’ella que va fer carrera gràcies a Pujol, que va fer bona la seva substituta en la presidència del Parlament, Carme Forcadell, i "és l’únic cas al món que jo conec d’algú que, havent dirigit els debats de totes les formacions parlamentàries, ha sigut recusat".

Demòcrates, el partit de De Gispert, es va integrar a la candidatura de Junts pel Sí, on l’expresidenta del Parlament va ocupar un modest número 82 en la llista per Barcelona.  I en les últimes eleccions catalanes, el gir es va confirmar i el seu partit es va presentar al costat d’ERC. De Gispert va anar apartant-se del primer pla polític, que només ha recuperat insultant gairebé tots els seus rivals polítics a Twitter. Una actitud que no li ha valgut cap reprimenda –pública, almenys– del seu actual partit.