Radiografia de la Catalunya ultra

Les eleccions del 28-A han sigut, sens dubte, històriques. La gran mobilització va fer escalar la participació fins a gairebé fregar el 76%, 9,27 punts percentuals més que el 2016. Un dels principals titulars dels comicis és que Espanya va entrar a formar part del club dels països europeus amb representació de l’extrema dreta al Parlament. Un 10,26% de l’electorat que es va acostar a les urnes va confiar en Vox, donant-li un total de 2.677.173 vots, que li van valer 24 escons –procedents de 17 províncies diferents–, un salt importantíssim respecte a les últimes eleccions. El 2016, els ultradretans no van arribar als 47.000 vots, cosa que va representar un 0,2% del total i els va deixar sense escons. Per entendre l’abast de la qüestió, Vox ha aconseguit només un 40% de vots menys que el PP i un 30% menys que Podem.

Mentre que a alguns dilluns els van saltar les alarmes per l’arribada dels ultres, d’altres van veure el got mig ple, ja que els sondejos auguraven a Santiago Abascal una irrupció molt més triomfal, amb fins a 37 escons segons el CIS, 38 segons RTVE, 39 segons La Sexta o 45 segons l’enquesta preelectoral del GESOP per a EL PERIÓDICO.

Repartiment territorial

El partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith –protagonista de l’actualitat política durant els últims dos mesos per exercir el paper d’advocat de l’acusació popular en el judici al procés– ha aconseguit representació en 11 de les 19 comunitats autònomes, i s’ha quedat fora del repartiment d’escons a les Illes Canàries, Cantàbria, Galícia, La Rioja, Melilla, Ceuta, Navarra i el País Basc, on tampoc PP ni Ciutadans van aconseguir fer-se amb cap representant. El partit ha superat el llindar del 3% del vot en totes les comunitats excepte al País Basc, d’on –paradoxalment– és originari el seu líder, Santiago Abascal. A escala provincial, els únics territoris on la ultradreta no va aconseguir superar aquest 3% van ser Lleida i Girona, a Catalunya, i Guipúscoa i Biscaia, al País Basc.

D’altra banda, on més es van enlluernar amb el discurs ultra va ser a les ciutats autònomes de Ceuta (24%) i Melilla (16,9%) i a les províncies d’Almeria (19,2%), Múrcia (18,6%), Toledo (16,9%) i Guadalajara (16,5%).

A Catalunya

Malgrat ser una de les comunitats que han aportat un diputat de Vox a l’hemicicle estatal, Catalunya (3,6%) ha sigut el segon territori on menys ha triomfat el discurs de la ultradreta, per darrere del País Basc. A escala provincial, a Tarragona és on la ultradreta més ha calat, al convèncer un 4,8% dels que van acudir a les urnes, cosa que, no obstant, no va ser suficient per aconseguir representació. Per darrere, Barcelona, amb un 3,6%; Girona, amb un 2,8%, i per acabar, Lleida, on només un 2,7% dels votants van apostar per la llista que encapçalava l’empresari Miquel Bonastre Guillamet.

Malgrat que el mapa del percentatge de vot de Vox a Catalunya és pràcticament incolor, algunes taques verdes marquen els cinc pobles on ha aconseguit excepcionalment més d’un 10% del total dels vots: Sant Climent Sescebes (14,63%), Canejan (13,11%), Talarn (12,88%), Alfara de Carles (10,55%) i Querol (10,17%). El primer, a Girona; el segon i el tercer, a Lleida, i el quart, a Tarragona. Paradoxalment, malgrat ser l’única província on un dels escons ha caigut en mans d’ultres, a cap poble de la província barcelonina els d’extrema dreta han convençut més d’un 10% de l’electorat. El Pont de Vilomara i Rocafort, un municipi de tot just 4.000 habitants contigu a Manresa, ha sigut el poble de la província de Barcelona on més percentatge de vot ha aconseguit, un 7,53%. A Tarragona, sorprenen també els resultats de la ultradreta en dues municipalitats veïnes de la capital: Salou i Vila-seca, on el partit d’Abascal va convèncer un 8,94% i un 8,42% de l’electorat, respectivament.

Trencant tòpics

No és cert que l’extrema dreta aconsegueixi més vots allà on hi ha un percentatge més alt de població immigrant. Com tampoc ho és que siguin les classes baixes les que es decanten més per partits com Vox, un mite que el mateix partit ha anat alimentant al llarg de la campanya per mirar d’esgarrapar uns quants vots a l’esquerra, sobretot a Podem. Un exemple clar que desmenteix el segon mite és el del repartiment de vots a la capital catalana: el districte amb una renda per càpita més alta de Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi, encapçala també la llista de districtes que percentualment més recolzament van brindar a Vox. Malgrat que va ser ERC el partit que es va imposar al districte, també va ser on més recolzament van rebre Ciutadans, el Partit Popular i Junts per Catalunya. Aquesta tendència continua sent vigent si ens fixem en el total del territori català: als quatre municipis amb més renda –Matadepera, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès i Sant Vicenç de Montalt– una mitjana del 3,8% –0,2 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana– dels votants van apostar per Vox diumenge passat, mentre que només el 2,1% de la població dels pobles amb menys renda –Safata, Aitona, Horta de Sant Joan i el Perelló– va oferir el seu vot als ultres.

Amb referència a la primera assumpció, cap dels cinc pobles on Vox ha tingut més d’un 10% dels recolzaments té una taxa d’immigració superior a la mitjana de Catalunya, el 14,22%. Sant Climent, el que compta amb la taxa més alta, no arriba ni al 13,50%, mentre que Alfara de Carles i Querol es mouen entre el 5% i el 6%. Als pobles de Lleida, el percentatge és encara més petit: 3,38% a Talarn i inexistent al petit poble de l’Aran, Canejan. Els resultats de Vox als pobles amb més immigració desmenteixen també aquesta mateixa teoria: al poble amb una taxa d’immigració més gran, Guisona (50,84%), els ultradretans han aconseguit només un 1,33% dels vots. Obrint un pla general sobre els 13 pobles amb una taxa d’immigració superior al 30% del total del cens, el recolzament que han rebut els ultradretans ha sigut, de mitjana, del 3,3%, 0,3 punts percentuals per sota de la mitjana catalana.

Sí que ha convençut els militars

On sí que ha convençut el partit de Santiago Abascal és als pobles amb presència militar. Dos dels pobles on Vox ha superat el llindar del 10% són pobles amb una forta presència de les forces armades: a Sant Climent Sescebes, un petit poble de 635 habitants de l’Alt Empordà, hi ha l’única unitat de la Força Terrestre del territori català i a Talarn, on Vox ha aconseguit els seus tercers millors resultats, està ubicada l’Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials. En altres pobles amb presència dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, el partit d’ultradreta també ha tingut un pes important. A Sant Andreu de la Barca –municipi que acull la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona–, els ultradretans van aconseguir el 5,82% dels vots i a Figueres, que també té una base militar, els d’Abascal van arribar al 5,08%.

¿I els votants de Plataforma per Catalunya?

Notícies relacionades

Les cinc Espanyes i les dues Catalunyes

El mapa del vot a Vox a Barcelona en les eleccions generals 2019

El partit d’ultradreta fundat el 2002 a Vic per Josep Anglada amb el principal objectiu d’acabar amb la immigració va acordar dissoldre’s al febrer. Malgrat no haver aconseguit mai un escó ni al Parlament ni al Congrés, Plataforma per Catalunya va tenir el seu moment de glòria el 2011, quan va aconseguir 67 regidors en diferents municipis catalans. Van perdre força de manera ràpida i quatre anys més tard van tornar a quedar-se sense regidors, i es van mantenir només en ciutats com el Vendrell o Salt. No obstant, malgrat la dissolució, no es van resignar a abandonar la persecució d’aquells que travessen la frontera per buscar un millor futur, sinó que van recomanar als seus militants i simpatitzants que s’afiliessin a Vox.

I sembla que els van fer cas: als municipis on encara mantenen el regidor, el percentatge de vot que va obtenir PxC en les eleccions generals del 2011 i el que ha rebut Vox el 28-A és bastant similar, i el segon és més elevat en tots els casos, ja que el seu discurs ha sigut molt més mediàtic i s’ha adreçat a un públic molt més ampli. A Salt, del 3,6% dels vots de PxC s’ha passat al 4,79% per a Vox; a Mataró, el percentatge s’ha mantingut, un 4,43% per a Vox davant el 4,36%; igual que a Amposta, on han passat del 2,23% al 2,82%. Mentre que al Vendrell el creixement ha sigut del 2,94% al 5,25% i a Sant Miquel de Fluvià, del 0,81% al 9,71%. Aquest últim cas es pot entendre pel transvasament de vots del PP a Vox i a Ciutadans. Els populars van aconseguir el 2011 el 25,2% dels vots, mentre que en el 28-A els seus recolzaments van caure fins al 2,62%, en benefici de Vox i Ciutadans (13,39%).