Les set vides polítiques de Beatriz Talegón

Beatriz Talegón va ser elegida com a “substituta provisional” de Clara Ponsatí a la llista de Junts per Catalunya per a les eleccions europees després del veto de la JEC. A falta del que decideixi finalment aquest diumenge el Tribunal Suprem respecte al veto a Carles Puigdemont, es podria obrir una nova etapa en el seu llarg periple polític que ha portat aquesta advocada reconvertida en periodista a militar al PSOE, rebutjar ser diputada per Podem, plantejar una candidatura d’esquerres amb Baltasar Garzón en què va durar una setmana, enaltirRosa Díez, Josep Borrell i Albert Rivera i participar en actes d’UPyD i ERC, fent campanya a les últimes catalanes per als republicans, als quals ara els retreu que no hagin volgut una llista unitària per al 26-M.

Exassessora del grup Socialista al Parlament Europeu, va saltar a la fama amb una intervenció el 2013 en una reunió a la Internacional Socialista en què va criticar que es pretengués promoure la revolució des d’un hotel de cinc estrelles a Cascais. Rivera la va animar llavors a unir-se al desembarcament estatal de Ciutadans. “A mi me la va colar totalment. Era molt bon noi, em va caure bé. Encara bo que no hi vaig anar perquè era un partit, no una plataforma ciutadana com deia, i a sobre de dretes”, reconeixia en una entrevista a Catalunya Ràdio. El juliol del 2014 va entrar al Comitè Federal del PSOE, però un any després es donava de baixa del partit per discrepàncies amb la direcció de Pedro Sánchez. 

Mañana enviaré carta certificada presentando mi baja voluntaria del PSOE. Algunos se quedarán contentos. Yo, aliviada.

— Bea Talegón 🎗🔻 (@BeatrizTalegon) 5 de julio de 2015

Després de la seva sortida, va rebutjar l’oferta de Pablo Iglesias d’anar amb Podem  a les generals del 2015, tot i que no va descartar “que més endavant intentem sumar”. Finalment el 20-D va decidir concórrer amb la llista de la coalició X la Izquierda, tot i que una setmana més tard hi renunciava carregant contra Baltasar Garzón i Gaspar Llamazares a qui acusava de “només voler treure-li vots a Alberto Garzón”. La coalició va fer un comunicat en què assenyalaven que el motiu real de la sortida rebuig de Talegón era la negativa que encapçalés la llista de Madrid.

Reitero: me gusta el estilo político de @Albert_Rivera. Añado: la democracia se construye con respeto y pluralidad basada en honestidad.

— Bea Talegón 🎗🔻 (@BeatrizTalegon) 15 de febrero de 2015

Després dels comicis, va lloar en diverses ocasions l’“estil polític” de Rivera. “Si penso amb el cap i no amb el cor, al final Rivera sembla el candidat més assenyat i tranquil, perquè Sánchez i Iglesias han perdut el nord”, explicava en una entrevista al ‘Diario Crítico’ en què lamentava que el referèndum a Catalunya pogués ser una línia vermella. “Quan es parla d’independència, m’agradaria escoltar algú explicant quin tipus d’independència pretenen aconseguir o a quins nivells, però d’això no se’n parla. Iglesias està marejant la gent i utilitza aquesta línia vermella com a excusa per no pactar perquè sap que el PSOE mai acceptarà aquesta opció. Jo respecto els independentistes, però ja n’hi ha prou”.

Malgrat les seves crítiques reiterades a Sánchez, l’exmilitant socialista va aplaudir la seva tornada a la secretaria general del PSOE el 2017. “El PSOE ara torna a ser d’esquerres. ¡Ara sí, arriba el temps de tornar a casa!”, va escriure aquesta activa tuitaire. Però finalment no seria l’any del seu retorn a Ferraz sinó el de l’inici del seu acostament a l’independentisme.

El psoe ahora vuelve a ser de izquierdas. Ahora sí, llega el tiempo de volver a casa! ✊🏼

— Bea Talegón 🎗🔻 (@BeatrizTalegon) 21 de mayo de 2017

Havia començat aquest 2017 participant el gener en un acte d’UPyD i el va acabar fent campanya per ERC a les catalanes del 21-D. “Rosa Díez em semblava una política excel·lent”, va assenyalar al Congrés Nacional d’UPyD. “Feu falta, fa falta omplir un buit molt necessari”, els va dir als militants de la formació antinacionalista mesos abans de començar a aproximar-se a l’independentisme. “Ja no milito enlloc, no soc catalana i no podré votar. Però jo també vull una Esquerra Republicana per Espanya”, va assegurar en un míting de la campanya del 21-D dels republicans en què va acabar plorant. Segons va explicar, li van oferir anar a les llistes però ho va descartar al no viure a Catalunya.

Convertida en una veu espanyola que defensava la causa independentista a les tertúlies, l’octubre del 2018 va entrar a formar part del Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. En aquest òrgan consultiu de la Generalitat ha coincidit amb Albano Dante Fachin, per al qual va recomanar el vot a les generals del 28-A. “Si jo pogués també votaria pel Front Republicà”, va dir després d’assenyalar que, a l’estar empadronada a Castella-la Manxa, la seva papereta seria per a Unides Podem.

Si yo pudiera votaría también por @Front_Republica Pero en Castilla no tenemos republicanos

— Bea Talegón 🎗🔻 (@BeatrizTalegon) 27 de abril de 2019

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Malgrat haver demanat el vot republicà a les últimes catalanes, es va anar distanciant d’ERC i acostant-se a Carles Puigdemont, fins al punt d’acusarOriol Junqueras d’haver sabotejat la llista conjunta per a les europees, a la qual Talegón s’havia mostrat disposada a unir-se. “Per culpa de Junqueras –va dir fa un mes en un acte a Cambrils– es va frustrar una llista republicana amb partits de tot l’Estat, que hauria sigut molt potent. Junqueras va dir que no volia anar amb el PDECat exercint el veto”.

Després del veto de la JEC a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, va acceptar sumar-se a la llista de JxCat a les europees del 26-A, encapçalada per un Gonzalo Boye a qui li havia retret diverses vegades el seu passat terrorista. Els dos advocats havien tingut topades sonores a Twitter, en què Talegón li va treure punta al fet que el que avui és el seu company de llista va ser condemnat a 14 anys de presó per col·laborar amb ETA el 1998 en el segrest de l’empresari Emiliano Revilla, que va estar 249 dies en captiveri. “La meva culpa és haver-me interessat per escoltar i per entendre diferents punts de vista. En política em sembla fonamental. En periodisme, obligatori”, es va justificar la tuitaire mediàtica al referir-se al seu recorregut polític sinuós.

Ya os lo dejo yo aquí para que no me troleeis mas y pueda centrarme en la tarea que tengo asumida: defender la democracia y la justicia ante la barbarie. Soy culpable de haber hablado bien de gente que me cayó bien hasta que me decepcionó, como Albert Rivera, Borrell... (hilo)

— Bea Talegón 🎗🔻 (@BeatrizTalegon) 2 de mayo de 2019