Rivera ungeix Lorena Roldán com a substituta d'Inés Arrimadas a Catalunya

L’últim ple d’Inés Arrimadas al Parlament va suscitar el primer joc de cadires a les files taronges. Qui fins ara era la seva mà dreta, Carlos Carrizosa, s’asseurà a la seva butaca com a líder de l’oposició, mentre que la senadora i també diputada Lorena Roldán recollirà el llegat com a nova portaveu parlamentària. Queda pendent el relleu de José María Espejo-Saavedra a la Mesa. Però aquests recanvis no són més que provisionalitats, ja que l’embolic continua sent qui succeirà Arrimadas al capdavant de la presidència de Ciutadans a Catalunya.

Albert Rivera es va apressar aquest dimecres a moure fils i va ungir Roldán com a hereva, després que Carrizosa descartés minuts abans presentar la seva candidatura. En una entrevista a Antena 3, el líder nacional li va demanar que es postulés i es va desfer en elogis assegurant que “ha sigut la senadora revelació” que pot seguir el seu recorregut com a primera espasa taronja a l’hemicicle català. Rivera també va posar de relleu el tarannà de Carrizosa, amic personal més enllà d’estret col·laborador, i va defensar que el tàndem Roldán-Carrizosa és "meravellós". 

En mans de la direcció és el temps en què es mantindrà Carrizosa com a dirigent impàs. Fonts de Cs relaten, estatuts en mà, que han de convocar unes primàries per elegir el seu presidenciable al Palau de la Generalitat, una elecció directa que, a priori, no s’hauria de convocar fins que estigui fixada una cita electoral autonòmica. En tot cas, les mateixes veus sostenen que contravenir aquesta habitualitat està sempre en mans del consell executiu. 

La "feliç" fotografia

Notícies relacionades

L'últim ple d'Inés Arrimadas al Parlament

Torra defensa la seva política social davant dels retrets de comuns i el PSC, i demana a Sánchez negociar

Roldán encara no ha anunciat la seva candidatura a les primàries sense data. I és que el seu entorn li recepta cautela, després de rebre 'pressing' per part d’alguns sectors del partit que li retreuen haver participat en la manifestació de la Diada del 2013 amb una barretina i envoltada d’estelades. La diputada mai va negar reconèixer-se en la “feliç” fotografia, però va justificar que hi havia assistit “pressionada” pels seus companys de feina a l’Administració pública. Pocs mesos més tard, va decidir abandonar la feina i afiliar-se a Cs. Però malgrat tot, alguns temen que aquesta taca en el seu expedient els faci perdre força i aborden la recerca d’un independent que estigui disposat a mirar de reeditar la victòria del 21-D.

D’altres, no obstant, l’erigeixen com la substituta natural d’Arrimadas pel seu perfil: dona, a prop dels quaranta anys i advocada de professió. Tot i que la gent pròxima a ella la defineixen com una persona tímida (el mateix deien d’Arrimadas en els seus inicis), en els seus discursos davant de l’hemicicle s’ha mostrat contundent contra l’independentisme, no sense l’attrezzo i la paràfrasi habitual dels taronges.