JUDICI AL PROCÉS
El fiscal s'oposa a alliberar o a demanar autorització a les Corts per jutjar els electes
Descarta que sigui necessari deixar-los en llibertat, perquè les condicions són les mateixes
Explica que el suplicatori només es preveu per iniciar una investigació o per dictar el processament
zentauroepp46934027 javier zaragoza190213103143 /
La fiscalia del Tribunal Suprem no ha necessitat ni les 24 hores que li va concedir el tribunal del procés per respondre a l’última petició dels acusats que van resultar elegits diputats el 28 d’abril. S’oposa a la posada en llibertat dels presos, ja que entén que els seus drets polítics s’han respectat al poder presentar-se als comicis, i no és necessari tramitar el suplicatori, autorització de la Cambra prevista per quan s’inicia una investigació penal contra un aforat o és processat, circumstàncies superades fa mesos en el present procediment.
El ministeri públic no esmenta la possibilitat que en principi no plantejarà problemes perquè els electes puguin prendre possessió del seu escó: permisos per assistir al ple de constitució de les Corts i els puntuals que siguin precisos per poder ser formalment diputats, però perquè niJordi Pina, en nom de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ni Andreu van den Eynde, en el d’Oriol Junqueras i Raül Romeva (elegit per al Senat), el van sol·licitar en els seus escrits. Simplement instaven el suplicatori, que de tramitar-se, suposaria la paralització del judici i, amb això, esperaven la posada en llibertat de tots els presos.
La fiscalia explica que el suplicatori "només es pot tramitar-se –a diferència de l’aforament que regeix ja des de la seva condició d’electes– una vegada hagin adquirit formalment la condició de diputats i senador, i es presentin els pressupostos que justifiquen la seva procedència". Afegeix que la immunitat parlamentària que consisteix en la necessitat que les Cambres autoritzin l’obertura d’una investigació contra un diputat o un senador està prevista per "protegir la llibertat, autonomia i independència dels òrgans constitucionals" i l’efectiva separació de poders. Es tracta d’una garantia de les Cambres i no dels seus membres, el que implica que les prerrogatives parlamentàries siguin susceptibles d’una interpretació estricta i vinculada els supòsits previstos a la Constitució.
Ingerència en el judici
De tal manera que com la Carta Magna es refereix que ni diputats ni senadors podran "ser inculpats ni processats" sense autorització de les Corts no es pot estendre la seva "imposició en qualsevol fase del procés". La seva aplicació "en aquest moment processal", és a dir, en ple judici, "constituiria una ingerència en l’exercici de la jurisdicció" del Suprem.
La fiscalia cita en el seu escrit l’únic article relatiu al suplicatori no esmentat per les defenses, el 754, que preveu que si el Congrés o el Senat neguen un suplicatori s’haurà d’acordar el sobreseïment de les actuacions, mesura que, "com és lògic, no es pot adoptar quan ja existeix una sentència definitiva, que és impossible deixar sense efecte, sense afectar seriosament la potestat de jutjar i d’executar el jutjat, la qual cosa la Constitució reconeix als jutges", però "tampoc quan el judici oral ha començat", com passa en aquesta causa. I si no es compleixen els requisits no seria possible suspendre la vista oral mentre es pronunciessin les Cambres, "tal com proposen les defenses", diu l’informe.
Afegeix que la presó es va acordar molt abans de les eleccions, de tal manera que els "acusats eren perfectament conscients que l’exercici efectiu del seu dret de participació política estava ja condicionat per la mesura cautelar acordada, sense que pugui objectivar-se com a il·legítima la restricció que el manteniment de la mesura comporta". Es tracta d’una "restricció legítima, fundada, raonada, proporcionada i adequada a les circumstàncies del procés i adoptada per l’autoritat judicial". Que hagin sigut elegits "no ha de conduir obligatòriament a una modificació de la seva situació processal, i en el seu cas es continuen presentant els requisits que obliguen a mantenir-los a la presó. En cap cas, sosté, s’hauria vulnerat el seu dret a la participació política, com demostra que es van presentar i van resultar elegits.
