Oriol Junqueras i Raül Romeva: «És irrellevant que el president del Senat sigui català o no»

Des del Centre Penitenciari Madrid 5, Oriol Junqueras i Raül Romeva atenen EL PERIÓDICO mitjançant aquest nou format periodístic de la videoentrevista a distància. A 600 quilòmetres, en concret. 

¿ERC hauria preferit no vèncer en els comicis generals a Catalunya a canvi de mantenir la importància aritmètica que tenia al Congrés?

O. J.: El que volem és que guanyi la societat catalana, ERC només és una eina al servei d’aquesta societat. Per tant, qualsevol bon resultat d’ERC és sempre una notícia excel·lent per a Catalunya. Evidentment, estem convençuts que disposar de més veu ens ajuda a explicar-nos millor. Estem molt, molt satisfets del resultat.

Si haguessin mantingut aquest paper clau en l’aritmètica parlamentària potser Pedro Sánchez s’hauria acostat a Soto del Real a dialogar amb vostè...

O. J.: És irrellevant si s’acosten a parlar amb mi o no. L’important és que escoltin la voluntat dels ciutadans de Catalunya que s’expressen de manera clara i reiterada. 

¿Corren el risc que la seva pèrdua de pes específic al Congrés suposi una aturada de quatre anys quant a la resolució del conflicte polític?

O. J.: No estic d’acord amb la premissa de la poca importància d’ERC en...

És una qüestió aritmètica...

O. J.: Entenc l’expressió, però ¿com ha de ser poc important el partit que venç a Catalunya? Més enllà de l’aritmètica, que ens ha somrigut àmpliament, és imprescindible que qualsevol partit o institució espanyola escolti la força majoritària a Catalunya. Els que no l’escolten i que sistemàticament van contra els interessos de la ciutadania catalana gairebé desapareixen del panorama electoral. I el PP, que ha passat de sis a un únic escó n’és un exemple excel·lent. És imprescindible que les Corts i el Govern central escoltin la força majoritària de Catalunya.

¿Com reprendrien el diàleg amb el Govern central? ¿Demanant de nou un relator?

O. J.: El primer que s’ha de reivindicar és que es parli. Ja anirem fixant quines són les posicions. La nostra és de sobres coneguda: som independentistes i republicans. Entenem que la que representa el PSOE no coincideix amb la nostra. Però la clau està en seure i parlar. Si hi ha relator o no és poc rellevant al costat de la voluntat de parlar. Cadascú s’ha de poder explicar. La diferència és que nosaltres escoltem tothom i n’hi ha altres que prefereixen tancar-nos a la presó. Nosaltres no ho faríem mai, perquè representem uns valors morals i ètics i de dignitat democràtica que estan molt per sobre dels de molts d’aquells que suposadament haurien d’interlocutar amb nosaltres. Demanem ser escoltats i poder parlar de tot.

R. R.: La repressió no ha desincentivat, com creien alguns, el sentiment republicà d’una part molt significativa de la població catalana. S’han reafirmat en les seves conviccions democràtiques i reivindicatives i continuen defensant aquesta via política i negociada. I cal demanar-li al Govern espanyol que escolti tota aquesta gent que, malgrat la repressió, no només no s’atura, sinó que fins i tot s’esperona més

O. J.: Jo he dit moltes vegades que estimo a Espanya i la llengua, la cultura i la gent espanyoles. Els altres ens tanquen. És impossible estimar algú i no voler escoltar els seus representants.

¿Quina rellevància atorguen al fet que un català ocupi la presidència del Senat?

R. R.: No significa res. El que importa no és d’on vingui cadascú, sinó com encara el moment polític actual. Al que nosaltres aspirem és a trobar demòcrates per dialogar sobre democràcia i política. És irrellevant que el president del Senat sigui català o no. Volem parlar amb tothom. El que demanem al PSOE és que pensi que aquesta figura serà molt important per al diàleg. No és qüestió d’identitat nacional sinó de conviccions democràtiques.

O. J.: Exacte. Per exemple, el Raül va néixer a Madrid, i jo, a Barcelona. Tenim un conseller i una diputada d’origen marroquí, una exdiputada uruguaiana i un exsenador indi.

Pedro Sánchez va dir que el veto a Iceta era un “mal començament”. ¿Se senten amenaçats?

O. J.: El que segur que és un mal inici és clavar cops de porra als votants, tenir persones innocents a la presó i no escoltar una part tan rellevant de la societat catalana.

R. R.: I el que segur que tampoc és un bon començament és privar els diputats i senadors electes de poder exercir els seus drets polítics com hauria de ser normal a qualsevol democràcia. Especialment en una situació anòmala com és la presó preventiva. 

O. J.: I sense posar exemples concrets, tothom pot fer alguna comparació sobre l’injust que és que els innocents siguin a la presó i que culpables condemnats per delictes abominables estiguin passejant amb tota impunitat.

¿Ho diu potser pel condemnat per abusos sexuals a menors Joaquín Benitez, del ‘cas Maristes’? 

O. J.: He dit que no posaria exemples concrets.

¿Quina esperança de vida té un Govern sense majoria ni recolzaments parlamentaris i amb el pressupost prorrogat?

O. J.: Nosaltres treballarem amb les eines que tinguem. És evident que hi pot haver circumstàncies més favorables.

L’ANC advoca per una DUI si les pròximes eleccions al Parlament el vot independentista supera el 50%. 

O. J.: Nosaltres som respectuosos amb les propostes de tothom. Sempre hem explicat que l’èxit de la república depèn de molts factors. Òbviament, del recolzament de la ciutadania expressat a les urnes, sens dubte, també d’altres factors, perquè no hi ha cap estat que neixi sense un procés de reconeixement internacional i de negociació, tot i que només sigui per a la divisió d’actius i passius. Per tant, la nostra obligació òbviament és construir aquestes majories cada vegada més àmplies. I amb tota la modèstia del món dic que ERC està fent un treball impressionant a l’hora d’integrar cada vegada més gent. El reconeixement internacional també ens és imprescindible. Tenir majories més àmplies ajuda en la sensibilització de l’opinió pública internacional i d’altres institucions europees. 

¿Els decebria que una sentència condemnatòria no generés un terratrèmol polític a Catalunya?

O. J.: El que ens decebria és que una vegada més s’imposés la injustícia per sobre de la justícia. Però com tantes vegades hem explicat, abans que nosaltres molta gent del nostre partit ha estat a la presó o en circumstàncies molt difícils. No hi ha cap partit més perseguit, més represaliat en la història de Catalunya que ERC, i mai hem renunciat als nostres objectius i, per tant, no ho farem sota cap circumstància. Continuarem defensant allò que estem convençuts que és el millor per al nostre país.    

R. R.: Una sentència condemnatòria seria una mala notícia per a la justícia, per a la democràcia i per a l’Europa dels drets i les llibertats, i això hauria de fer reflexionar tots els actors que d’una forma o una altra hi estan implicats. Confiem i esperem que la sentència sigui absolutòria i per això treballem.

O. J.: A més, nosaltres, que hem sigut eurodiputats, precisament ens volem dirigir a aquesta opinió pública europea i a les seves institucions. L’oportunitat que jo reculli l’acta de diputat al Parlament Europeu, perquè si puc recollir l’acta al Congrés vol dir que també podré recollir l’acta de diputat al Parlament Europeu, ens col·locarà en una situació en què també les institucions europees s’hauran de pronunciar sobre aquest mecanisme de suspensió prèvia i cautelar que no se sosté amb res.    

Notícies relacionades

Eleccions maig 2019: Municipals, europees i autonòmiques | Directe

Enquesta del CEO: ERC, el PSC i JxCat es disputen la victòria en les europees

ERC va duplicar en vots i escons JxCat, ¿això significa que s’ha desplaçat l’hegemonia independentista cap a Esquerra?

O. J.: El que significa és que tenim una responsabilitat afegida a les que ja teníem i que hem assumit al llarg de la nostra història i que estarem a l’altura d’aquesta responsabilitat, d’aquesta confiança, que la societat catalana ens ha atorgat i que li tornem a demanar cada vegada i a cada cita electoral perquè estem convençuts que podem representar els interessos del nostre país i dels nostres ciutadans millor que ningú altre.