Sánchez s'aboca a Madrid per arrabassar una plaça clau al PP

Hi ha tantes batalles com eleccions el 26 de maig. La lluita pel lideratge de l’independentisme entre ERC i Junts per Catalunya. La pugna per l’hegemonia de la dreta entre el PP i Ciutadans. El resultat global dels comicis locals a Andalusia, en què els socialistes es van veure obligats el desembre passat a abandonar la Junta després de 36 anys en el poder. Hi ha unes eleccions europees, hi ha 12 autonomies i hi ha més de 8.000 municipis en joc. Però cap plaça té tant poder simbòlic, ni el seu desenllaç a les urnes portarà tantes conseqüències, com Madrid. La comunitat i l’ajuntament. Tots els partits ho reconeixen i aposten fort. També el PSOE, el líder del qual, Pedro Sánchez, es va estrenar aquest dilluns en campanya, després de la suspensió motivada per la inesperada mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba, amb un passeig pel districte de Vallecas.

Els socialistes no governen aquesta autonomia des de 1995. Aquesta vegada, en canvi, creuen que l’executiu està al seu abast. Assenyalen la macroenquesta preelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), difosa la setmana passada, que col·loca el seu candidat, Ángel Gabilondo, amb moltes possibilitats d’arribar a l’Executiu a través d’un pacte amb Unides Podem i Más Madrid, el nou partitd’Íñigo Errejón i Manuela Carmena. Ni l’auge de Cs, ni la irrupció de Vox semblen capaços d’impedir el gir, i el PSOE creu que la tendència ha anat accentuant-se en els últims temps, gràcies a l’arrossegament de la seva incontestable victòria en les recents generals. En el consistori de la capital les expectatives són molt més modestes, però en el partit de Sánchez, quees va implicar molt en el nomenament de Pepu Hernández com a candidat a alcalde, anticipen que milloraran els resultats de fa quatre anys. No depassaran Carmena, reconeixen, però Madrid ciutat no tornarà a estar en mans de la dreta.

Així que Sánchez va passejar ahir durant uns 700 metres per Vallecas, abans de reunir-se, juntament amb Gabilondo i Hernández, amb veïns del districte. Prova de la importància que el president en funcions concedeix a aquesta batalla és que divendres serà a Alcalá de Henares, i convertirà Madrid en l’única autonomia que trepitjarà en dues ocasions durant aquesta setmana de mítings. El primer que va escoltar el líder socialista va ser una petició dels vianants.

“¡Amb Rivera, no!”, li van dir.

Sánchez té assumit quel’aliança amb els taronges, que li donaria en el Congrés una majoria bastant més sòlida que la d’un acord amb Unides Podem i els minoritaris, és impossible. També a Madrid, on el candidat de Cs a la comunitat, Ignacio Aguado, s’ha compromès a no pactar en cap cas amb Gabilondo, com va fer Albert Rivera amb Sánchez.

Poc després, quan estava esperant a travessar el carrer, un periodista li va preguntar: “President, ¿hi haurà llum verda a un Govern amb Podem?”

“¿Has vist? Araestà en vermell”, va contestar el secretari general del PSOE, assenyalant el semàfor. Però immediatament després es va posar en verd, i el cap de l’Executiu va creuar.  

Un procés “llarg”

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mentre els socialistes s’armen de raons per no formar un Govern de coalició, els morats insisteixen en aquesta fórmula perquè la legislatura arrenqui en el Congrés. “Estic convençut quegovernarem junts –va dir aquest dilluns el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias–. Però aquest punt d’arribada implicarà un procés llarg que s’iniciarà després de les eleccions del 26 de maig”.

Aquí els socialistes coincideixen. El Govern central no es desembussarà fins després dels comicis municipals, autonòmics i europeus. Però abans hi ha d’haver una altra entesa molt rellevant: la composició de la Mesa del Congrés. Més enllà dels noms, el pacte ja està gairebé a punt. Com va publicar aquest diari dimecrespassat, els socialistes tindrien tres dels nou llocs, i després el PP, Cs i Podem en tindrien dos cada un, per tant, quedarien fora tant Vox com els independentistes. D’aquesta forma, l’òrgan de govern de la Cambra baixa, fonamental per aprovar iniciatives, seria de majoria progressista. “A la Mesa no han d’estar representats tots els grups parlamentaris”, va dir aquest dilluns la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, que sona com a possible presidenta del Congrés.