El Suprem autoritza els presos electes a assistir al ple de les Corts del dia 21

El Tribunal Suprem considera innecessari per continuar el judici que segueix des del febrer contra els líders del procés tramitar el suplicatori que plantejaven els presos que el passat 28-A van resultar elegits diputats (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull) i senador (Raül Romeva). Fet que els autoritza és a sortir de la presó el pròxim dia 21 per desplaçar-se a les Corts i poder prendre possessió així dels escons que van obtenir el 28-A passat. La defensa ja ha anunciat que demanarà que també se’ls autoritzi la vigília per poder recollir l’acta.

L’alt tribunal ha fet seus els arguments de la fiscalia del Suprem que ja va manifestar el seu rebuig tant a deixar en llibertat els presos electes, independentment de la concessió delspermisos  necessaris per prendre possessió de l’escó, o a demanar autorització a les Corts per jutjar-los, ja que només es preveu per a inculpacions i processaments no quan ja se celebra el judici. 

El tribunal del procés considera que mancaria de “justificació constitucional que el normal desenvolupament d’un procés que ja se situa en els debats del judici oral exigeixi per a la seva normalitat democràtica” l’autorització de l’"òrgan parlamentari" en la qual consisteix el suplicatori plantejat per les defenses. 

Per "fer possible la pràctica dels actes indispensables per a l’adquisició de la condició de membres de l’òrgan legislatiu, aquesta Sala autoritza la sortida del centre penitenciari dels cinc sol·licitants, perquè assisteixin a les respectives sessions constitutives del Congrés i el Senat", la qual cosa la faran "degudament custodiats i s’adoptaran per la presidència de les dues cambres les decisions oportunes perquè, una vegada a l’interior del saló de plens, pugui quedar garantida la seva seguretat".

Per si hi ha algun dubte precisa que tots cinc "hauran de ser reintegrats, sense dilació, al centre penitenciari una vegada la presidència de les Cambres hagi donat fi a la sessió". La resolució afegeix tot seguit que l’article 21 del Reglament del Congrés ja preveu que la presó preventiva dels diputats implica la suspensió dels seus drets i deures, com va avançar aquest diari.

Afegeix la Sala que aquesta autorització, de caràcter excepcional i inspirada en la necessitat de no menyscabar la titularitat del dret de participació, se subordina, en tot cas, que no interfereixi en el desenvolupament del procés penal en què el diputat o senador està acusat. L’advocat dels electes d’ERC Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha anunciat que comque en el Senat serà impossible recollir l’acta i participar en el ple el mateix dia 21, els dos acusats, juntament amb els de Junts per Catalunya, sol·licitaran al tribunal poder sortir de la presó per anar a les Corts també el dia 20.

Previsió a futur

Per als magistrats, la necessitat de cursar el suplicatori per garantir la immunitat parlamentària és "una previsió a futur", no prevista, com és aquest cas per als ja processats que es jutja des del febrer. "No forma part de les garanties pròpies de l’estatut personal del diputat o senador –si la seva incorporació a les llistes i la seva elecció han tingut lloc quan ja s’havia iniciat el judici oral– imposar una valoració retroactiva de la incidència que aquest procés penal pot tenir en la normal activitat de les Cambres", explica la interlocutòria.

Per al Suprem, el contrari "suposaria una interferència desraonada a l’exercici de la funció jurisdiccional ja que permetria una ‘revisió’ o ‘control’ del poder legislatiu sobre l’exercici de la funció jurisdiccional respecte a determinades persones pel fet mateix d’haver sigut elegits parlamentaris durant la celebració del judici oral, convertint així la immunitat parlamentària en un ‘privilegi’ o ‘dret particular’ de determinades persones, l’exercici del qual no només no preservaria la composició i funcionament de les Corts sinó que vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva al seu vessant d’accés als tribunals".

"Entendre que la immunitat opera fins i tot quan el procés penal es troba ja en el seu tram final suposaria desbordar l’espai constitucionalment reservat a aquesta garantia. Implicaria oblidar, en fi, que la immunitat protegeix davant l’obertura de processos concebuts per alterar el normal funcionament de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d’una causa penal en la qual el diputat o senador electe ha sigut ja processat i acusat, havent-se decretat l’obertura del judici oral", explica el Suprem.

Drets d’altres acusats

A part que demanar autorització seria subordinar la justícia als altres poders de l’Estat, l’eventualitat que això pogués suposar "la suspensió per un temps indefinit, a l’espera de la constitució de les dues Cambres i de la tramitació i decisió de les peticions de suplicatori, amb les seves corresponents vicissituds, pugnaria frontalment amb els drets que assisteixen a la resta d’acusats no parlamentaris, respecte dels quals es demoraria la conclusió del judici, amb el negatiu efecte que comportaria per a la vigència del dret a un procés sense dilacions indegudes".

A més, la suspensió "podria determinar la impossibilitat de conservar la validesa de la ingent prova practicada fins aquest moment", perquè caldria repetir les sessions si la pausa supera el mes de durada. 

A la presó

Notícies relacionades

Judici al procés de Catalunya | Directe en 'streaming'

La Junta Electoral tomba el debat Junqueras-Puigdemont a TV-3

La interlocutòria també rebutja deixar-los en llibertat per les mateixes raones per les quals estaven, ja que entén que la seva permanència a la presó en "raonable i justificada" tot i que hagin accedit a l’exercici de la funció parlamentària.

"El paper nuclear de la llibertat ideològica i de la llibertat d’expressió en una societat democràtica està fora de tot dubte, com ho està l’essencialitat d’aquesta última en l’àmbit del discurs i del debat polític", diuen els magistrats, que agreguen que "la mesura cautelar impugnada no implica, no obstant, una vulneració de tals drets. Com hem ressaltat anteriorment, en aquest procés penal no es criminalitza cap ideologia".