Una vida entre la representació pública i la clandestinitat
Perfil | 'Josu Ternera', el final de l'escapada de l'últim cap històric d'ETA després de més de 40 anys a la banda
El detingut portava fugint de la justícia des del 2002 i, fins ara, sempre havia eludit la policia
Va ingressar a l'organització terrorista amb 20 anys i el 1984 va passar a formar part de la seva cúpula directiva
zentauroepp5640664 efe luis tejido 06 12 00 durango vizcaya bi 04 durango 180503143940 /
La detenció de José Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, àlies 'Josu Ternera', ha deixat ETA sense l’últim gran cap simbòlic que mantenia després de la seva derrota policial i l’anunci, el 20 d’octubre del 2011, del final de la seva activitat armada. La seva vida ha transcorregut entre els càrrecs de representació pública i la clandestinitat, però sempre al servei de l’organització terrorista en la qual va exercir pràcticament totes les funcions.
La detenció s’ha produït a primera hora del matí d’aquest dijous a la localitat de Sallanches, als Alps francesos, en una operació batejada com a Infància robada en la qual hi han participat la Guàrdia Civil i el Servei d’Intel·ligència interior francès, segons ha confirmat el Ministeri de l’Interior. La policiafeiatemps que el seguia, després de localitzar la seva residència a Saint-Gervais-les-Bains.
Una vida al servei d’ETA
Nascut el 1950 a Ugao-Miraballes (Biscaia), va ingressar a ETA amb només 20 anys i, el 1984, va passar a formar part de la seva cúpula directiva, una promoció que es va dur a terme després de la detenció de l’etarra Eugenio Etxebeste, àlies 'Antxon'.
'Josu Ternera' va ser pistoler, cap d’ETA, diputat d’EH al Parlament basc –on va arribar a integrar la Comissió de Drets Humans– i el seu últim paper de rellevància interna va ser durant la primera etapa del procés de negociació amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Posteriorment, va ser relegat pel ja mort Francisco Javier López Peña, àlies 'Thierry'. Després va venir l’atemptat a la T4 de l’aeroport Adolfo Suárez-Madrid Barajas que va ser determinant per al fracàs del procés.
Ara fa un any, el 3 de maig del 2018, Urruticoetxea va prestar el seu últim servei a la banda terrorista al participar juntament amb Soledad Iparragirre, 'Anboto', en el comunicat amb què ETA anunciava la seva desaparició i l’entrega d’armes. En aquella ocasió la banda el que va fer va ser inserir àudios dels dos veterans terroristes en el vídeo.
En la clandestinitat, des del 2002
La recerca de ‘Josu Ternera’ es remunta al seu pas a la clandestinitat el novembre del 2002, quan era parlamentari per Euskal Herritarrok, després d’haver sigut citat a declarar pel Tribunal Suprem per haver ordenatl’atemptat contra la Casa Caserna de Saragossa (desembre del 1987) en el qual van ser assassinats 11 persones, 6 de les quals menors d’edat.
L’informe de la Guàrdia Civil sobre aquell atemptat va concloure que en el moment dels fets, Urrutikoetxea formava part del 'comitè executiu' d’ETA, ubicat a França. La Fiscalia de l’Audiència Nacional va considerar que els fets constituïen un delicte d’atemptat terrorista amb resultat de mort; deu delictes d’assassinat consumat; 73 delictes d’assassinat frustrat i un delicte de terrorisme.
El seu últim rastre es dilueix el juliol del 2013. Aquell any va ser vist en un pis llogat a Durban d’Arisa, al sud de França i molt a prop d’Andorra i de la frontera espanyola. Fins allà s’hi van desplaçar, el 12 d’octubre del 2016, agents francesos de la Brigada d’Investigació i Intervenció (BRI) i de la Sotsdirecció Antiterrorista (SDAT), comptant amb informació de la policia espanyola.
Abans que aconseguís eludir la detenció al juliol del 2013, els serveis d’informació van situar aquest etarra de la vella guàrdia a Oslo (Noruega), on va rebre protecció juntamet amb els dirigents David Pla i Iratxe Sorzábal –els caps de la banda detinguts a França el 2015– intentant impulsar un procés de pau. De Noruega en van ser expulsats el febrer del 2013, després que no acabessin de concretar l’entrega d’armes ni la dissolució d’ETA.
Va esquivar múltiples intents de detenció
Abans d’això,moltes altres vegades va estara punt de ser detingut, però sempre va aconseguir eludir les forces de seguretat. Fonts de la lluita antiterrorista van explicar el 2013 que 'Josu Ternera' es va adonar del dispositiu establert per al seu arrest per part de la policia judicial francesa quan es reunia amb la seva parella i un fill de pocs mesos. Aquella no era la primera vegada que s’escapava l’únic etarra de la vella guàrdia que quedava en la clandestinitat.
Els Serveis d’Informació el situaven en els últims anys en un paper d’ascendència sobre la banda, tot i que no exercia tasques concretes. ETA havia passat de tenir líders com Garikoitz Azpiazu Rubina, 'Txeroki', i d’altres que van apostar per un ritme alt d’atemptats, a una direcció minvada per les detencions que es va veure forçada a decretar un alto el foc.
‘Ternera’ va ser detingut per primera vegada a Baiona (França) l’11 de gener del 1989 i va complir condemna al país veí fins al 4 de maig del 1996, dia en què va ser entregat a Espanya. A les presons espanyoles va estar en presó preventiva fins al 14 de gener del 2000, quan el Tribunal Suprem el va excarcerar al considerar que la seva condemna a França per associació de malfactors incloïa les acusacions que se li formulaven a Espanya per pertinença a banda armada, dins del denominat 'cas Sokoa'.
La seva última aparició pública
L’última aparició pública de 'Josu Ternera' va ser el 30 d’octubre del 2002, a Ginebra, on va participar juntament ambArnaldo Otegien una reunió amb periodistes de l’Associació de Corresponsals Acreditats davant de l’ONU a la seu de les Nacions Unides a la capital suïssa.
Estant encara a la presó, va ser elegit diputat a la cambra basca en les eleccions autonòmiques del 1998, càrrec per al qual va ser reelegit en els comicis del 2001. També en les eleccions municipals celebrades el 13 de juny de 1999 va sortir com a regidor d’Ugao-Miraballes (Biscaia), localitat en la qual Euskal Herritarrok va aconseguir tres regidors.
A la llista dels més buscats
Va ser inclòs a la llista dels 200 fugitius més buscats per la Interpol. La selecció estava encapçalada llavors per Ossama bin Laden, el líder d’Al-Qaida i inductor de l’atemptat contra les Torres Bessones. A més, aquest veterà terrorista va ser imputat per la seva presumpta participació enl’atemptat comès pel 'comando Madrid’ d’ETA a la plaça de la República Dominicana de la ciutat, el 14 de juliol del 1984, en el qual van morir 12 guàrdies civils.
L’Audiència Nacional el va incloure en quatre sumaris més. Concretament, els que feien referència als atemptats comesos contra l’Hipercor de Barcelona en el qual van morir 22 persones; el de la refineria Enpetrol a Tarragona;l’assassinat a Bilbao del guàrdia civil Martín Luengo i el segrest, també a Bilbao, de l’empresari Andrés Gutiérrez Blanco. Totes aquestes accions terroristes van ser comeses el 1987.
Deu anys després va prestar declaració davant del jutge Baltasar Garzón en relació amb l’assassinat del catedràtic i ex secretari d’Estat amb la UCD Manuel Broseta, tot i que ‘Josu Ternera’ va negar que hagués ordenat aquesta acció terrorista. La seva última pena l’hi va imposar la Justícia francesa el 7 de gener del 2010, que el va condemnar en rebel·lia a cinc anys de presó per un delicte d’associació de malfactors per fets esdevinguts entre el 2002 i el 2005.
El 6 d’octubre del 2015 a qui van detenir va ser a Egoitz Urrutikoetxea, fill de 'Josu Ternera', després de successives operacions que van evitar el relleu de la cúpula d’ETA. "Després d’escapçar ETA", va comentar el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, "ara hem capturat al seu millor relleu". "Potser l’únic amb una mica de pedigrí que podria ser reclamat per gestionar el poc que queda d’ETA", va remarcar.
- Actuació a BCN "Jo vaig molt a totes amb el més enllà"
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"