PERFIL

Manuel Cruz, nova filosofia per al Senat

L'expresident de Federalistes d'Esquerres es posarà al capdavant de la Cambra alta després del cop de porta independentista a Iceta

zentauroepp15982583 barcelona  barcelones  13 05 2011     economia    elecciones190517121401

zentauroepp15982583 barcelona barcelones 13 05 2011 economia elecciones190517121401

2
Es llegeix en minuts

Nova filosofia per al Senat. Després que fracassés l’opció de Miquel Iceta, Pedro Sánchez aposta ara per Manuel CruzManuel Cruz (Barcelona, 1951), catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i federalista convençut. L’expresident de Federalistes d’Esquerres, que va ser el cap de llista del PSC al Senat en les últimes eleccions, es convertirà, d’aquesta manera, en la quarta autoritat del país.

"És una persona molt serena, dialogant, molt rigorosa. Crec que serà un president del Senat magnífic, perquè és una persona molt preocupada per la qualitat democràtica”, l’ha enaltit Iceta. Després que el cop de porta independentista al Parlament li impedís assolir la presidència del Senat, el primer secretari dels socialistes catalans destaca del seu recanvi per a la Cambra alta el compromís inequívoc amb el federalisme i la seva condició d’independent. El fet que ja tingui l’acta de senador, unida a la majoria socialista al Senat, evita que la candidatura de Cruz pugui ser torpedinada.

Després de tota una vida dedicada a la docència i a la creació literària (ha publicat una trentena de llibres en solitari), el 2012 Cruz va ser un dels signants del manifest ‘Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres’, que sentenciava que “la ruptura amb Espanya no és l’única sortida de futur i que l’inici d’un procés de secessió en un context com l’actual posa en perill la cohesió social”. Aquest text va ser la llavor de Federalistes d’Esquerres, entitat que advoca per una tercera via federal com a camí per reconduir les relacions entre Catalunya i Espanya, i que Cruz presidiria des del 2013 fins al 2016.

El prolífic escriptor i articulista escrivia ja el 2013 en les pàgines d’EL PERIÓDICO que "la tensió sobiranista està posant a prova la capacitat de reacció de la societat catalana". 

Va deixar la presidència de l’entitat després d’haveracceptat anar, com a independent, en el número dos de la llista del PSCa les generals del 2016. Mesos després, va trencar, com la resta de diputats del PSC, la disciplina del grup socialista votant en contra de la investidura de Mariano Rajoy. Al Congrés ha sigut el portaveu socialista en la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats. Ara serà el segon president català de la història del Senat, després de Laureano Figuerola, ministre del Partit Republicà Democràtic i impulsor de la pesseta.

Notícies relacionades

Representació territorial

Al capdavant del Senat intentarà contribuir a reformar-lo per convertir-lo en una “autèntica cambra de representació territorial” i amb un ambient “absolutament diferent” del de l’última legislatura, en què el PP tenia majoria absoluta i el Senat va tenir un inusitat protagonisme amb l’aplicació del 155.