El procés marca el debat dels alcaldables de Barcelona

La qüestió sobiranista va obrir el debat dels candidats a l’alcaldia de Barcelona, la qual cosa va generar una clara separació en dos blocs: ElPSC, PP i Manuel Valls van competir per defensar una capital catalana que deixi de banda la qüestió independentista (el popular Josep Bou va acabar cridant "viva Espanya"), mentre la CUP va oferir una taula de diàleg a ERC i  JxCat –que amb prou feines va atacarErnest Maragall–i Ada Colau. L'alcaldessa i candidata a la reelecció va provar de no caure en cap dels dos blocs defensant que els drets i llibertats no es poden utilitzar de forma partidista, davant Maragall, que va criticar que elscomunsvulguin pactar amb el PSOE“del155”. 

Amb tot, les invectives entre Maragall (que va retreure a l’alcaldessa “no acabar” els seus projectes) i Colau (que li va retreure no haver-se enfrontat mai als poderosos quan va governar) van ser suaus en comparació amb els atacs constants entre Colau iElsa Artadii la visualització de l’eix esquerra-dreta en el segon tram del debat, dedicat a la vivenda. Maragall, Colau iAnna Saliente(CUP) es van situar en la regulació del mercat. Jaume Collboni (PSC) va defensar el fet per Pedro Sánchez.  I Artadi es va moure més en la promoció i estímul del mercat, prop de les propostes de Valls.

Després d’aquest bloc, el debat de TV-3 –que es va allargar fins a les 0.47 hores– es va dedicar a qüestions tan clau com el medi ambient, el turisme, les desigualtats, el comerç i l’educació, en un format que va permetre a penes la definició dels diferents programes. La CUP i el PP es van visualitzar en els extrems i en un joc de retrets creuats entre el PSC, ERC, JxCat i Colau, tots van defensar sense autocrítica la gestió en les institucions en què governen o en què han governat. Hi va haver escassa o nul·la autocrítica.

La proposta cupaire

Els dos extrems en la qüestió sobiranista van quedar fixats d’entrada, amb Colau provant de no quedar engolida en cap d’ells. Els candidats del PSC, el PP i Valls van competir àvidament per presentar-se com els millors capdavanters d’una Barcelona contrària a l’independentisme. La candidata de la CUP va trencar els esquemes proposant una taula de diàleg a JxCat, Esquerra i comuns. Una oferta que van acceptar tant Maragall com Artadi, que va acusar el PSC d’estar “amb la repressió”. No va desaprofitar l’ocasió d’acusar els comuns de no haver fet res per l’1-O. 

A l’hora de plantejar frases contundents contra el sobiranisme, Valls va dir que no pactarà ni amb “populisme” ni amb “independentisme”. I Colau, atacada per la candidata postconvergent, va proclamar: “La ciutat no és de cap partit, és profundament republicana i democràtica, aquest és un enorme consens de la ciutadania que cap partit pot patrimonialitzar”. Dit això, va retreure a Collboni –amb qui, entre d’altres, té una frontera de vots no menor– que no hagi condemnat la repressió policial de l’1-O. Collboni –com Valls– va respondre parlant de “girar full del procés” i centrar els esforços “en els problemes de la gent, i deixar enrere també el fracàs de la gestió de Colau”. Un judici sever en què va coincidir amb Artadi, Valls i el PP. L’aspirant socialista –que va governar durant un any d’aquest mandat– no va tenir objeccions a acusar la candidata a la reelecció que comparteixi tesi dels independentistes.

Maragall –que, evidentment, també té frontera de vots amb Colau– va acusar els comuns d’estar pactant amb el PSOE “del 155” i va denunciar que “Barcelona està a punt de convertir-se en moneda de canvi d’acords entre Podem i el PSOE”. Colau es va desempallegar de l’apel·lació del candidat d’ERC parlant de la lluita contra l’oligopoli energètic i de les multes a fons voltor. I va retreure a Maragall el fet d’haver estat “dècades en el govern de la ciutat i no haver-se enfrontat al frau fiscal de grans empreses, als oligopolis ni als especuladors, ni a l’ajuntament ni a la Generalitat”. Van ser esgarrapades mútues d’una intensitat no excessiva.

L’eix ideològic

El mateix dia que el Govern havia aprovat una mesura per –contra el criteri de la mateixa Artadi i del que defensava el conseller de Territori, de JxCat, Damià Calvet– impedir per llei l’augment abusiu dels lloguers, la candidata postconvergent no la va defensar, sinó que va apostar per mesures diferents. I es va centrar a criticar Colau, que va contestar recordant la inacció deCiUen el passat i defensant que “s’ha de regular el mercat privat”. La qüestió de la vivenda, a diferència de la sobiranista, sí que va marcar una diferència entre esquerres i dretes. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Maragall sí que va presumir del decret de regulació delslloguers, ja que va ser una bandera de la consellera republicana Ester Capella. “Una magnífica notícia”, va remarcar, mentre defensava utilitzar el sòl disponible.

Laseguretatva generar un tram del debat , en què Colau va rebre crítiques generalitzades i es va regirar acusant el conseller d’Interior,Miquel Buch, de desatendre deliberadament les necessitats de la ciutat. Les propostes, tret de la de la CUP, es van basar a augmentar el nombre de policies.