L'estira-i-arronsa de Sánchez i Díaz: una altra volta a Andalusia

Pedro Sánchez va pronunciar aquest dimecres, durant un míting a Còrdova, una frase equívoca. Al costat de Susana Díaz, que havia fet de telonera en l’acte, el president en funcions va assenyalar: "Si guanyem diumenge, Susana, em sembla que a Andalusia molt aviat tornarà a governar el PSOE". Aquestes paraules es podien veure com un suport a Díaz, la seva tradicional arxienemiga interna, que passa pel seu pitjor moment polític després d’encadenar la derrota a les primàries contra Sánchez i la sortida de la Junta, després de 36 anys de poder autonòmic ininterromput dels socialistes. Però fonts de del partit van tardar molt poc a rebutjar aquesta interpretació. El que Sánchez va dir, van remarcar des la cúpula socialista, no va ser que l’expresidenta tornés a governar la comunitat, sinó que ho faria el PSOE.

Perquè Sánchez, expliquen en el seu entorn, no contempla la possibilitat que Díaz repeteixi com a candidata. La direcció socialista ha aparcat les presses per forçar el relleu, després de  coquetejar amb la idead’una gestora arran del mal resultat en les eleccions autonòmiques del desembre passat. Díaz, mentrestant, fa com si aquí no passés res: cada vegada que en té oportunitat diu que "ja queda menys" perquè torni a la Junta, perquè segons els seus càlculs l’actual Executiu andalús, format pel PP i Cs, no se sostindrà gaire temps, a causa de l’inestable recolzament de Vox. I llavors ella podrà tornar a ser presidenta.

Però la direcció socialista fa altres comptes. Recorden que en els comicis andalusos, amb Díaz com a candidata, el PSOE va aconseguir un milió de vots, mentre que en els generals del 28 d’abril va aconseguir un milió i mig de recolzaments, i anticipen que si en les municipals d’aquest diumenge el resultat és similar a aquest últim, serà la prova definitiva que l’expresidenta suposa un llast com a cartell electoral.

Canvi a la Mesa

Sánchez, de moment, mou les seves fitxes per anar traient poder a Díaz. El repartiment a la Mesa del Congrés n’és un bon exemple, d’aquesta estratègia de minar el seu pes. Els socialistes andalusos durant la legislatura passada tenien com a vicepresidenta de la Cambra baixa,Micaela Navarro, fidel a l’expresidenta autonòmica. Ara, en canvi, ocupa aquest lloc Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que fa anys que està enfrontat a Díaz. A l’Executiva del PSOE no hi ha cap 'susanista'. I al grup parlamentari al Congrés, tampoc.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La pròxima batalla, potser l’última, es lliurarà a les presidències de les diputacions andaluses. La direcció del PSOE insisteix que no serà Díaz, arribat el cas, qui nomeni els màxims responsables d’uns organismes que compten amb un gran pressupost. A partir d’aquí, s’obririen dos possibles escenaris. El que anhelen els col·laboradors de Sánchez: que l’expresidenta autonòmica assumeixi que el seu temps s’ha acabat, que ja no té marge de maniobra, i es retiri voluntàriament, deixant espai a María Jesús Montero, actual ministra d’Hisenda. I el que tenen preparat si això no passa: continuar amb el desmantellament del poder 'susanista' als congressos provincials andalusos, quan toqui, com a pas previ a l’enfrontament directe pel lideratge de la federació més nombrosa i històricament més rellevant del PSOE, que mai ha pesat menys que ara en el partit.

Ningú s’atreveix a posar dates de resolució del conflicte intern, i menys ara, a només quatre dies de les eleccions municipals, autonòmiques i europees. Sánchez i Díaz van intercanviar aquest dimecres somriures i abraçades.