Resultats electorals a l'àrea de Barcelona: El cinturó aposta al vermell

En el volàtil mercadeig electoral, l’àrea metropolitana ha tornat a mostrar la seva fidelitat al socialisme. A les anteriors municipals van ser dels pocs feus que van resistir el sotrac brusc que venia encaixant a les diferents cites electorals el projecte sense nord d’un PSC assetjat per la irrupció de noves forces progressistes, l’empenta liberal de Ciutadans i el creixent protagonisme del desafiament independentista. Quatre anys després, la incògnita era conèixer si els adversaris aprofitarien un possible desgast dels governants locals o si, al contrari, es prolongaria la seva hegemonia darrere d’una revitalització socialista a tot Espanya. La resposta parla d’un mapa municipalista a la primera corona barcelonina que redobla la seva aposta per la fitxa vermella.

L’envit es revela infal·lible a ciutats comSanta Coloma, amb Núria Parlon revalidant la majoria absoluta i amb els seus 17 representants quadruplica els registres del segon partit, aquesta vegada Ciutadans. O a Cornellà, on Antonio Balmón fa més gran la seva presència al consistori amb tres nous regidors, fins als 14, que li permetran tornar a governar sense necessitat de pactes. Els mateixos seients i idèntica tranquil·litat tindrà Núria Marín a l’Hospitalet, aprofitant la punxada de l’Hospitalet En Comú Podem-En Comú Guanyem, que perd dos dels cinc edils que la confluència va obtenir per separat a la cita del 2015. 

L’impuls del PSC s’evidencia també a localitats com Sant Boi, on Lluïsa Moret millora el seu balanç de les últimes municipals i s’adjudica tres nous seients, fins als 13 que es requereixen per a la majoria absoluta. O a Esplugues, amb Pilar Díaz millorant els seus resultats, de 9 a 11 regidors, i guanyant-se el dret a no dependre de cap altra formació. Raquel Sánchez reté el bastó consistorial de Gavà i amb 11 seients podrà prescindir de CiU (Junts per Catalunya en els actuals comicis), a qui va recórrer per poder governar des del 2015. A Sant Feliu de Llobregat, el panorama no resulta tan favorable per al PSC, amb 6 dels 11 edils que marquen la ratlla de la majoria absoluta, però s’ha guanyat ser la primera opció per provar de governar al tornar a ser la força més votada.

La successió de Tejedor

Més enllà del protagonisme dels barons socialistes metropolitans, altres ciutats reforcen la tesi que a les urnes municipals sovint pesen més els noms que les sigles, com demostren dues candidatures situades als antípodes ideològics. La màxima s’escenifica sense embuts a Badalona, on Xavier García Albiol s’ha postulat renegant de les credencials populars per temor d’acabar superat per l’espiral destructiva que engoleix els conservadors. “El votaré a ell [per Albiol], no al PP”, començava el vídeo revelador amb què l’alcaldable destapava la seva campanya electoral. I a fe que la jugada li ha sortit bé. El veterà dirigent torna a ser l’opció més votada, fins i tot guanya un regidors, fins a tenir-ne 11, però es queda a tres de la majoria absoluta i dependrà dels sis vots del PSC d’Álex Pastor per recuperar l’alcaldia. 

Notícies relacionades

Multimèdia | Les grans batalles electorals d’Espanya el 2023

Eleccions 2019: Resultats i últimes notícies de les eleccions municipals, europees i autonòmiques | Directe

Un personalisme que també es posava a prova al Prat, on s’esbombava la successió d’un històric com Lluís Tejedor i els seus 37 anys amb la vara de comandament. Calia dilucidar si la inèrcia del seu llegat comptaria amb prou empenta per enlairar Lluís Mijoler, el seu successor, que es presentava sota les sigles d’El Prat en Comú, desposseïts de la sinergia amb Podem. Mijoler ha començat amb bon peu la seva singladura igualant els 11 seients del seu predecessor quatre anys enrere, a dos de la majoria. 

Sobre el tapet municipal també hi havia interès per certificar l’abast de les desavinences de la coalició En Comú Podem, en bona mesura per les discrepàncies sobre el posicionament davant la causa sobiranista i que explica el cisma en una trentena de localitats barcelonines en què podemites i comuns s’han presentat per separat i han vist dividits els seus rèdits, com es comprova a places tan significatives com Cornellà, on han vist reduïts els set seients del 2015 (incloent-hi ICV) a dos per a cadascuna de les formacions. La màxima es repeteix a Sant Boi, on han aconseguit dos cadascuna, lluny dels sis aconseguits els anteriors comicis.