Captació d'adeptes
L'Audiència Nacional jutja el talibà espanyol que liderava una cèl·lula gihadista a Ceuta
L'acusat regentava una botiga on feia proselitisme junt amb dos processats més
fotonoticia 20180808142019 640
L’expres de Guantánamo i conegut com el ‘talibà espanyol’ per ser l’únic ciutadà d’aquesta nacionalitat que va passar pel penal nord-americà a Cuba després de ser detingut fugint de l’Afganistan al Pakistan, serà jutjat a partir d’aquest dilluns per la Secció Primera de la Sala Penal junt amb dos membres més de la presumpta cèl·lula gihadista que liderava a Ceuta, acusat de delictes d’integració en organització terrorista per qui la Fiscalia demana una condemna de 12 anys de presó.
Es tracta d’Ahmed Abderrahaman Ahmed, que va ser detingut el febrer del 2016 junt amb els també espanyols Morad D. M. i Hamsa L. A. i des d’aleshores que està en presó preventiva. Segons relata l’escrit del fiscal, el 2001 va ser entrenat en tècniques de combat en camps de l’Afganistan i després de passar per Guantánamo va ser extradit a Espanya i condemnat per l’Audiència Nacional.
El 2015 regentava una botiga a Ceuta coneguda com 'la del guantanamero', en al·lusió al seu passat, a la qual tant ell com els altres dos processats atreien joves, també menors d’edat, a reunions on "formar-se i compartir vídeos, contingut i postulats gihadistes amb l’objectiu de subvertir l’ordre constitucional alterant la pau pública".
"Ahmed i Morad, rebent el recolzament del seu home de confiança, Hamsa, van constituir a la ciutat de Ceuta una cèl·lula estable, homogènia i radicalitzada, ideològicament pròxima al DAESH, dedicada a la captació, adoctrinament integrista de tall gihadista i al proselitisme, exaltació i enaltiment del DAESH a través de diferents mitjans a la ciutat de Ceuta, que al seu torn estaven estretament relacionats amb líders d’altres cèl·lules terroristes ja desarticulades en el passat i mantenien contacte amb gihadistes establerts a Síria, alguns afectes a faccions al DAESH", diu l’escrit.
Buscaven també "obtenir una progressiva immersió d’adults, que convidaven a anar-hi" captant-los fonamentalment a la barriada d’El Príncipe, per, segons el fiscal, "aconseguir una immersió en els preceptes alcorànics" amb "recalcament en aquelles interpretacions que justifiquen les accions violentes" del DAESH, tal com acreditarien les escoltes en aquell local. En un d’aquests àudios, per exemple, Ahmed i Morad parlen amb menors d’edat sobre mantenir-se alerta davant d’una possible vigilància policial.
Rols diferenciats
En definitiva, "duien a terme activitats idònies per al final pretès, que no era cap altre que captar adeptes disposats a dur a terme accions violentes en la línia proclamada per la gihad" i en particular, un "reclutament amb finalitats terroristes" en què cada un dels tres, en una "estructura perfectament organitzada, ostentava un rol" diferenciat.
Així, Ahmed, pel seu historial, "es va perfilar com a líder intel·lectual, inspirant els altres dos acusats en l’ideari gihadista, i instruint-los sobre l’estructura i funcionament de DAESH, de les diferents maneres de dur a terme accions violentes i de les mesures de seguretat que han d’adoptar per evitar ser detectats i investigat policialment". Proporcionava a més "la impunitat" de l’espai a la seva botiga, 'el guantanamero', per a aquest proselitisme.
Morad seria la seva "mà dreta" i contribuïa "de la mateixa manera que l’anterior, a divulgar tot aquest coneixement i directrius sobre la resta de membres de la xarxa així com inculcar aquestes bases sobre menors d’edat". "Així mateix, exerceix una més intensa activitat d’apologia de les activitats de l’autodenominat Estat Islàmic, servint-se de la reproducció de material audiovisual oficial de l’esmentada organització terrorista amb la finalitat deliberada de captar adeptes a la seva causa", diu l’escrit.
Per la seva part, el fiscal afirma que Hamsa, format en els idearis de la gihad pels altres dos processats, es va convertir, no obstant, "en un referent ideològic a la barriada d’El Príncipe" perquè el seu germà i dos més van marxar a combatre a Síria i van acabar morts com "màrtirs". Va aprofitar presumptament aquesta posició per "captar i acostar la cèl·lula a joves, instruint-los en els postulats de la Salafia-Yihadia a fi que aquests seguissin els mateixos passos que el seu germà".
Conductes il·lícites per obtenir diners
El fiscal explica que per aconseguir les seves finalitats, l’organització necessitava recursos econòmics i els treia de conductes il·lícites. Detalla que Morad, "a qui li consten nombrosos antecedents per delictes violents i atemptat a l’autoritat" era el "principal proveïdor" d’aquests diners i li imputa en particular el robatori d’un cicolomotor i l’apropiació d’un altre.
Notícies relacionadesA Hamsa, per la seva part, se li van intervenir 18 quilos de resina d’haixix a 63 tauletes que podrien reportar un benefici en la venda al detall de més de 109.000 euros i que emmagatzemava, d’acord amb la Fiscalia, per traficar, és a dir, "amb l’evident propòsit d’atemptar contra la salut pública".
El Ministeri Públic demana per al 'talibà espanyol’ 12 d’anys de presó per integració en organització terrorista o, en cas de no apreciar-se, nou anys per captació i adoctrinament; mentre per a Morad suma a aquesta petició dos anys per furt i en el cas de Hamsa, al delicte terrorista afegeix quatre anys per un delicte contra la salut pública.