El mètode Ludovic arriba al Suprem

Si els han explicat que la nova temporada de ‘Tribunal Suprem: el mètode Ludovic’ no està a l’altura dels últims capítols, no es deixin enganyar. Continuïn llegint. Hi ha substància. Hi ha hagut qui ha fet la migdiada als bancs del públic, sí. N’he comptat quatre com a mínim. És cert que l’anterior temporada va acabar amb un capítol de traca, ‘Marchena perd el judici’, com recordarà l’audiència, el dia aquell en què el president de la sala va respondre de males maneres a les defenses que, molt hàbilment, havien convertit la cadira dels testimonis en una butaca del ‘FAQS’, la missa ‘processista’ setmanal de TV-3. Manuel Marchena va caure a la trampa. Però allò és el passat. El present és que ha arribat l’hora de les anomenades proves documentals, o sigui, el promès visionat sense pausa dels vídeos del 20 de setembre i, sobretot, de l’1 d’octubre, quan la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van recrear amb gran afany la versió corregida i augmentada de ‘La càrrega’, de Ramon Casas, i llavors, com tantes altres vegades en aquest cas, ha passat l’imprevist.

Hi havia públic a la sala. Sempre n’hi ha. La majoria són familiars i amics dels acusats, però no és inusual que hi hagi turistes judicials, gent que, posats a assistir a un judici en la seva vida, cap de millor que aquest. Total, que amb els bancs gairebé al complet i gairebé a l’espera que sonés la melodia de Movierecord, el president ha sol·licitat a la fiscal Consuelo Madrigal que enumerés sobre quines proves documentals edificaria la seva acusació. La defensa ha entès que les proves que no cités quedaven excloses i, en certa manera, Marchena ha alimentat aquesta impressió. Madrigal no ha tingut el seu millor dia. Si algun dia es fa realitat la distopia de ‘Farenheit 451’, sisplau, que a ella li toqui memoritzar un llibre de Paulo Coelho, per minimitzar els danys pel capital literari perdut. Ha sigut impossible prendre notes de tot el que deia. Només val la pena ressenyar el més graciós d’una frase que ha fet servir dues o tres vegades. "Invoquem els folis números tal i tal...". Amb unes emanacions de sofre i una taula ouija li hauria donat un gir a la seva deplorable exposició. No. Llàstima.

Les 12, al·leluia

Amb Madrigal, doncs, han començat les becaines. La fase REM, son profund, l’ha causat l’advocada de l’Estat Rosa Maria Seoane. Ha sigut tot el precisa i ordenada que no ha sigut la seva companya de grup de l’acusació, i això que ha volgut evitar-ho. Són 92 pàgines, ha avisat el tribunal. Marchena, per a atoniment general, li ha demanat que no es deixés ni una coma. Quin desengany. Part del públic, pot ser que potser part de l’audiència de televisió, assistia al judici amb la predisposició de l’Alex, protagonista de ‘La naranja mecánica’, a sotmetre’s a l’insà mètode Ludovic, el visionament de violència sense fi, aquesta mena de profecia autocomplerta que segons es miri és Youtube molt sovint. Quan anava només pel foli 25 dels 92 han tocat les 12, hora del cafè que mai perdona Marchena. Al·leluia.

Camí del pati (sí, el Tribunal Suprem en té un de gairebé claustral, bonic i tranquil) el vers lliure de les defenses que és Javier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha confessat a cau d’orella que era una emergència trobar una sortida a aquest laberint, a aquesta mort per ensopiment. Aquest home, ho deuen haver llegit en altres ocasions aquí i en altres mitjans, és la repera. Ho ha fet, però, a més, amb una solució amb càrrega de profunditat.

La resta dels advocats, els del 'FAQS', han pretès invalidar per diferents causes tècniques les proves documentals enumerades per l’acusació. A Madrigal li han dit que el que no ha citat expressament no existeix (‘Salomó’ Marchena ha de desempatar sobre això aquest dimarts) i a Seoane li han retret que les proves documentals que ara sol·licita no les va esmentar quan va començar el judici, així que arriben tard.

Conill i barret de copa

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ha sigut enmig d’aquest ‘zipizape’ argumental que Melero ha tret el conill del barret de copa. A la primera fila de públic (paraula d’honor del que a dalt firma) s’ha escoltat amb les seves sis lletres un "¡hòstia!", i és que l’advocat ha dit que per la seva part acceptava totes les proves, de vídeo o per escrit, que l’acusació volgués aportar, ja que des del seu punt de vista tant serveixen per sostenir que els acusats són culpables com per demostrar que són innocents. Molt subtil. Ha vingut a dir que pretén invalidar proves és reconèixer implícitament que aquestes poden ser nocives per als acusats. La tesi de Melero és que la fiscalia ha aixecat en aquest judici un castell de cartes, entretingut, val, però inestable. Ha sigut exemplar, en aquest sentit, que la llista de proves documentals que ha enumerat Seoane han sigut en gran part retalls de premsa i missatges de Twitter en els quals els acusats anunciaven amb supèrbia el que no va passar, és a dir, la independència, molt bla-bla-bla i poc txa-txa-txa.

Aquest dimarts, tret de sorpreses, tinguin a punt les pinces per subjectar les parpelles. El mètode Ludovic arriba al Tribunal Suprem.