Puigdemont s'aferra al precedent de Ruiz-Mateos per ser eurodiputat

Tal com auguraven tots els sondejos, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es va imposar diumenge a les quatre províncies de Catalunya. Junts per Catalunya, que també va obtenir acta d’eurodiputat per a l’exconseller Toni Comín es va emportar gairebé un milió de vots a Catalunya, el 28,52% dels sufragis, superant el PSC (21,19%) i ERC (21,18%).

Ara l’interrogant és si finalment Puigdemont i Comín podran recollir la seva acta i ocupar els dos escons que ha obtingut la candidatura de Lliures per Europa o si, per contra, hauran de ser els següents de la llista que acabin representant la formació a Brussel·les. El mes d’abril passat, el Parlament Europeu va advertir per escrit que la immunitat parlamentària començaria una vegada els candidats electes recollissin l’acta d’eurodiputats, i va negar que la immunitat parlamentària entrés en vigor al ser elegit.

"La seva presència a Madrid és obligada per jurar o prometre la Constitució espanyola i ser inclòs en la llista de diputats que les autoritats espanyoles comunicaran al Parlament Europeu. Si fos arrestat en aquell moment, les autoritats judicials espanyoles haurien d’autoritzar que pogués complir aquests tràmits", determinava el text, i concloïa que "sense aquesta autorització, la recollida de l’escó dependria de les autoritats judicials espanyoles".

No obstant, i malgrat conèixer-se l’informe de l’Eurocambra, l’expresident i el conjunt de l’espai neoconvergent, han defensat la tesi contrària durant tota la campanya: que Puigdemont tindria immunitat des del moment que fos elegit a les urnes. I no són els únics que ho creuen, ja que l’exmagistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va afirmar en una entrevista a l’agència Efe que si Puigdemont sortia escollit, podria arribar ser eurodiputat, ja que, independentment que fos detingut o no en terreny espanyol, se li hauria de permetre recollir l’acta, i una vegada recollida l’acta no es podria negar la immunitat a l’expresident català.

El precedent de Ruiz-Mateos

Des de Junts per Catalunya s’aferren al precedent de Jose María Ruiz-Mateos, que, malgrat que estava en busca i captura, va ser elegit en les eleccions europees del 1989, per Catalunya s’aferren al precedent de Jose una formació que portava el seu propi nom. També Baltasar Garzón va fer referència al cas del polèmic empresari per constatar que els tribunals espanyols no podrien impedir a Puigdemont arribar a Brussel·les. De fet, fins i tot l’advocat de Ruiz-Mateos, Marcos García Montes, va considerar en una entrevista a ‘El Independiente’ que els dos casos eren "absolutament comparables" i va defensar que Puigdemont hauria de poder tornar a Espanya sense perill de ser detingut.

Notícies relacionades

El Parlament Europeu recorda a Puigdemont que no tindrà immunitat si no pot recollir l'acta

Puigdemont pressiona ERC per recuperar la "unitat" independentista

Ruiz-Mateos es va escapar de la justícia el maig del 1989, després d’agredir al llavors ministre d’Economia, Miguel Boyer, i es va presentar un mes més tard a les eleccions europees sota la seva pròpia marca, Agrupación Ruiz-Mateos. Les autoritats no van aconseguir desxifrar el parador de l’empresari, que, malgrat que estava en busca i captura, va estar penjant cartells d’incògnit al carrer Ferraz de Madrid, al costat de la seu del PSOE, i es va presentar disfressat en un míting del llavors ministre d’Hisenda, Carlos Solchaga, en les dues ocasions sense ser descobert per la policia. La fiscalia va considerar que Ruiz-Mateos havia de disfrutar d’immunitat des del moment de ser elegit, igual com els informes del fiscal general de l’Estat i de la Fiscalia del Suprem.

El Tribunal Suprem tampoc es va oposar a aquesta tesi, i per això finalment l’excèntric personatge va jurar la Constitució en una clínica de Madrid on estava hospitalitzat per una operació d’abdomen i va poder ser eurodiputat durant dos anys, fins que el 1991 el Parlament Europeu va decretar la retirada de la seva condició d’immune, en aquest cas per diversos delictes econòmics pels quals havia de ser processat.