¡Espòiler del pròxim capítol de 'Suprem'!

En un ‘encara més difícil’, aquesta crònica sobre la primera sessió que ha dedicat el Tribunal Suprem a l’exhibició de vídeos dels tòrrids setembre i l’octubre del 2017 a Catalunya conté espòilers, res potser a l’altura d’entrar el 1995 en un videoclub i cridar que Kevin Spacey és Kaiser Soze a ‘Sospitosos habituals’ (l’exemple l’he agafat prestat, però no recordo de qui), però és un avanç d’un dels vídeos més interessants previst per a aquest dimecres. Un espòiler judicial, déu-n’hi-do. Però això, després. Abans val la pena una reflexió sobre el que s’ha vist aquest dimarts, que la fiscalia, representada en aquesta ocasió pel 'menjaindepes' Jaime Moreno, presentava les proves visuals que sustenten, des del seu punt de vista, que el que es va viure a Catalunya aquells dos mesos va ser una rebel·lió com no n’hi ha. Interessen els vídeos i el seu contingut, sí, però no s’ha de desaprofitar l’ocasió de remarcar que, com a realitzador, Moreno és meitat Ed Wood i meitat Jean-Luc Godard. Pot ser que la meitat equivocada en cada cas.

Deia Godard, profeta de la 'nouvelle vague', que "tota història ha de tenir un principi, una part central i un final, però no necessàriament per aquest ordre". Bonica frase i arriscat pla si es pretén dur a terme. Un avantguardista com ell s’ho podia permetre. Moreno, no. La fiscalia ha renunciat a qualsevol ordre cronològic dels esdeveniments i ha sigut incapaç massa vegades de determinar el lloc i la data del que s’ha visionat. Benet Salellas, l’home de les mil cares (filòleg, advocat, diputat de la CUP, activista i en el Tribunal Suprem encarregat de la defensa de Jordi Cuixart) ha tingut un instant molt lluminós quan el fiscal s’ha obstinat a assegurar, a preguntes de Manuel Marchena, que un vídeo en concret era del 3 d’octubre. Hi ha insistit. Amb aplom. Salellas l’ha corregit. "És el dia 8". Els manifestants corejaven en l’escena crits a favor dels presos polítics i en contra del 155, una cosa impossible el 3 d’octubre. En el cine, això és un gras error de ‘raccord’. En això, Ed Wood, votat al seu dia com el pitjor director de la història del cine, era un mestre.

Crema Atlanta

Moreno ha restat importància a aquesta i a altres imprecisions. El seu propòsit, ha dit, era oferir un quadro general del clima als carrers de Catalunya i de les condicions en què la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van haver d’obeir les ordres judicials. Marchena ha hagut d’apaivagar els murmuris de reprovació a la sala. En aquest afany, un dels vídeos qüestionats per les defenses era un maliciós tall i pega que barrejava imatges del cèrcol a la seu de la CUP i de la manifestació davant la seu de la Conselleria d’Economia. Quan crema Atlanta d’'Allò que el vent s’endugué', el que cremava en realitat eren els vells decorats de 'King Kong', ni més ni menys que les columnes en què Fay Wray esperava lligada l’arribada del colossal goril·la. Diguem que Moreno, si alguna cosa té de Victor Fleming, és també la porció equivocada.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La qüestió és que, amb el pas de les hores, la sessió ha acabat per ser el Mètode Ludovico anunciat en la crònica del dia anterior, ja ho saben, aquella exhibició sense pausa de violència a què sotmetien el protagonista de 'La naranja mecánica'. Es perd el nord. La prova del cotó fluix ha sigut que a mitja tarda, a la sala de premsa del Tribunal Suprem, una col·lega ha rebut una trucada des de Barcelona, on, una mica despistats, preguntaven si el que llavors es mostrava en pantalla, un senyor amb la cara ensangonada, eren ja els vídeos de la defensa. Doncs, no.

El torn de la defensa és aquest dimecres i, ara sí, arriba l’espòiler. Es mostraran vídeos milers de vegades reproduïts en xarxes socials. Uso i abús de la força. Entre aquests, no obstant, hi haurà un engany. L’aporta, com no podia ser de cap altra manera, Javier Melero, advocat de Joaquim Forn. És l’únic vídeo que porta a la cartera. La seva austeritat s’agraeix. Correspon al xoc entre joves i policies durant una protesta estudiantil que no té a veure res amb el procés. La intenció és clara. Si el Tribunal Suprem vol redefinir les fronteres territorials de la rebel·lió, la sentència portarà més cua que l’acord Sykes-Picot de la primera guerra mundial.