El fiscal creu Trapero per demanar la condemna dels líders del procés

A punt d’acabar el judici al procés, les posicions segueixen el mateix lloc que quan van començar les sessions al febrer. La fiscalia hi veu rebel·lió i sol·licita la pena més alta, 25 anys de presó per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, mentre que l’advocacia de l’Estat hi veu sedició i demana per a ell 12 anys. El que sí que fa el ministeri públic és "completar i enriquir" el seu relat de la "situació insurreccional" que entén que es va viure a Catalunya a la tardor de l’any 2017 amb alguns testimonis prestats en el judici, com el del major dels Mossos Josep Lluís Trapero o el comissari Ferran López, al qual atorga total credibilitat quan va dir que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va arribar a anunciar la independència si l’1-O hi havia violènciaCarles Puigdemont. 

Les defenses van elevar també a definitiva la seva petició de lliure absolució, esmentant circumstàncies eximents com la prevista a l’article 20.7 del Codi Penal prevista per "al que obri en compliment d’un deure o a l’exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec".

El final de la prova documental, amb els vídeos de la defensa, en els que es van veure les actuacions més polèmiques de la policia l’1-O (investigats en jutjats catalans), ha suposat acabar amb la incertesa sobre quina posició adoptarien el ministeri públic i el Govern. I no hi ha hagut sorpreses, però sí un sobresalt que ha resultat ser "un error mecanogràfic de secretaria", ja que el primer escrit presentat per la fiscalia, no és que no inclogués cap rebaixa, és que elevava de 17 a 18 anys la pena sol·licitada per a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. 

Violència

En realitat tant la fiscalia com l’advocacia de l’Estat sol·liciten les mateixes penes per a cada acusat que al novembre. Però la redacció "més completa i rica en detalls" del fiscal inclou que va ser l’ANC la que va provocar un canvi en el full de ruta i que el referèndum s’avancés al setembre de l’any 2017 i el declarat en el judici pels comandaments que integraven la Prefectura de Mossos, Trapero i els comissaris López, Juan Carlos Molinero, Emili Quevedo i Manel Castellví, de les reunions amb el Govern del setembre de l’any 2017. Segons el comissari al capdavant del cos amb l’aplicació del 155, "el processat rebel va manifestar als presents que si l’1 d’octubre hi havia violència declararia la independència".

La cúpula policial havia sigut explícita a l’advertir a Puigdemont, Junqueras i Joaquim Forn que "era altament probable que es produïssin situacions violentes a l’enfrontar-se els dos milions de persones convocades "amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial que prohibia el referèndum, de manera que la seguretat només es podia garantir mitjançant la suspensió de la votació". Malgrat creure la cúpula, el fiscal també diu que el dispositiu del cos l’1-O va ser "ineficaç".

Meitat de la condemna

El ministeri públic ha inclòs una excepció gens fútil, però habitual en una petició de penes d’aquesta entitat. Es tracta del paràgraf de l’article 36.2 del Codi Penal que estableix que "quan la durada de la pena de presó imposada sigui superior a cinc anys, el jutge o tribunal podrà ordenar que la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no es faci efectiva fins al compliment de la meitat de la pena imposada". 

En aquest cas la pena més baixa de les sol·licitades per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat és de 7 anys de presó per malversació i desobediència per als exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Aquest últim és l’únic que ha convençut l’acusació popular que exerceix Vox, perquè l’única modificació que ha fet a la seva proposta de presó, que arriba als 74 anys de presó per a Junqueras, és retirar a l’exresponsable d’Empresa l’acusació per malversació i organització criminal i reduir-la a desobediència. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En la malversació el fiscal també ha millorat el relat amb els testimonis escoltats: calcula que "la suma total facturada per Unipost i, per tant, la despesa pública compromesa, ascendeix a 979.661 euros" només al material electoral del referèndum il·legal.

Per als que eren membres del Govern del fugit Carles Puigdemont que s’acusa de rebel·lió i malversació, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa, la fiscalia demana 16 anys de presó. Per a ells els serveis jurídics de l’Estat demanen 11 anys i mig, perquè considera que juntament amb Junqueras van jugar "el paper d’adoptar les decisions executives necessàries" per fer el referèndum il·legal de l’1-O. Per a Forcadell només demana 10 anys per sedició i vuit per a Sànchez i Cuixart.