Tres magistrats del TC acusen la resta d'eludir la seva jurisprudència per no donar la raó a Sànchez

El Tribunal Constitucional havia intentat, i fins ara ho estava aconseguint, mantenir la unanimitat en les seves resolucions dels recursos relacionats amb el procés. No obstant, aquesta pràctica s’ha trencat en un assumpte més petit comparat amb d’altres, però en què els magistrats discrepants fan una acusació molt greu contra els seus companys. Els atribueixen ignorar la pròpia jurisprudència del tribunal per evitar donar la raó a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez contra una sanció d’Institucions Penitenciàries que el va privar un mes de passejos a la presó de Soto del Real.

Els magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer afirmen en el vot particular que acompanya aquesta sentència que la decisió d’inadmetre el recurs de Sànchez per presentar-lo fora de termini contradiu la jurisprudència constitucional i es va adoptar per evitar haver de pronunciar-se sobre el fons dels drets invocats en la demanda". Això es va fer "de segur en consciència que s’hauria tractat d’un pronunciament estimatori en relació amb la invocació del dret a la legalitat sancionadora", afegeixen.

Desobeir amb temps

Segons aquests tres magistrats, "no sembla que hi pugui haver gaires dubtes del fet que una conclusió com la sustentada per l’òrgan judicial" (que va confirmar la sanció penitenciària), consistent en el fet que "una conducta desenvolupada el dia 3 de desembre pogués ser una desobediència a una suposada ordre judicial continguda en una resolució dictada 11 dies" després, "és aliena al raonament" exigit per la jurisprudència constitucional.

La sentència, que va ser donada a conèixer per l’alt tribunal aquesta setmana, va rebutjar el recurs d’empara interposat per Sànchez contra els autos del 2 i 26 de març del 2018 del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 2 de Madrid, en els quals es confirmava la sanció de 30 dies de privació de passejos i actes recreatius per gravar un missatge que es va emetre en un míting. El problema és que la prohibició per participar en actes de campanya es va produir el 14 de desembre i l’àudio s’havia fet el dia 3 i, segons Sànchez, sense que ell sabés per a què s’anava a utilitzar.

La inadmissió del recurs es va basar en el fet que el recurs es va presentar fora del termini previst per impugnar sancions administratives, que és de 20 dies, davant l’establert per a resolucions judicials, que és de 30. Els magistrats del vot particular creuen que el de Sànchez es va haver d’entendre com un recurs mixt, la qual cosa li hauria permès beneficiar-se del termini més ampli.

Rigorisme desproporcionat

Notícies relacionades

'Strip poker' al Tribunal Suprem

El procés sobiranista entra en combustió

Xiol, Valdés i Balaguer afirmen que "l’opinió majoritària en la qual se sustenta la sentència representa un d’aquests supòsits de formalisme excessiu en què s’han anteposat de manera rigorista i desproporcionada unes consideracions sobre la identificació de la via procedimental que era adequada al cas, construint innecessàriament un obstacle insalvable perquè aquest tribunal pogués pronunciar-se –amb pocs dubtes, de manera estimatòria– sobre l’eventual vulneració del dret a la legalitat sancionadora que suposa per al recurrent la imposició d’una sanció penitenciària per suposadament desobeir una resolució judicial que va ser dictada 11 dies després de la conducta que se li imputa".

Com que la gravació va ser anterior a la decisió en què es limitava la seva participació en actes de campanya, els tres magistrats entenen que de haver entrat al fons de l'assumpte se li hauria d’haver donat la raó. "No hi ha cap base fàctica per sustentar que en la via administrativa el fonament de la sanció al recurrent per la seva conducta del dia 3 de desembre del 2017 sigui una suposada desobediència a una resolució del magistrat instructor encara inexistent", agreguen.