L'independentisme guanya però no creix

Tres eleccions i un parell de campanyes electorals en un mes han tornat a demostrar que a l’independentisme català se li resisteix això d’"eixamplar la base", que tant obsessiona a Esquerra. Els tres comicis els han guanyat a Catalunya formacions secessionistes, però el sarró de vots partidaris de la ruptura amb Espanya no s’ha fet més gran. Ni ha aconseguit depassar el llistó psicològic del 50%, tot i que en les europees l’hagi fregat amb el rovell dels dits.

La suma de JxCat i ERC en les eleccions a l’Eurocambra va arribar al 49,7%, el percentatge més alt de vot independentista aconseguit des que Artur Mas va donar el 2012 el tret de sortida al procés. No obstant, el mateix dia, en les municipals, les forces secessionistes (JxCat, Esquerra, CUP i Primàries) van sumar el 46,1% de les paperetes.

La participació va ser del 64% en els dos comicis. En les europees, eleccions en les quals es batien Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i que solen propiciar un vot més indòmit que en la resta de cites amb les urnes, els independentistes van pujar gairebé dos punts respecte al 2014. En canvi, en les municipals, uns comicis en què es prioritza el perfil dels candidats i la gestió dels alcaldes, el secessionisme amb prou feines va créixer mig punt amb relació al 2015.

EL SOSTRE DE VIDRE

Un mes abans, en les generals, la suma d’Esquerra, JxCat i Front Republicà va quedar bastant més a sota, en el 39,4%. Amb tot, van ser 7,3 punts més que en les legislatives del 2016 i 8,3 punts més que en les del 2015. Les generals han sigut tradicionalment les eleccions més refractàries per a l’independentisme, tot i que en aquestes últimes es va mobilitzar com mai abans, cosa que va propiciar que la participació s’elevés fins al 77,5%.

Més enllà del percentatge de vots, el nombre de paperetes favorables a la independència de Catalunya va topar una altra vegada de cara amb un sostre de vidre. En les europees hi va haver 1.720.550 sufragis secessionistes; en les generals, 1.626.001; i en les municipals, 1.583.469. Són registres similars als que ha anat obtenint en cada convocatòria electoral un independentisme que va trepitjar el cim en els últims comicis autonòmics, el desembre del 2017: 2.079.764 vots.

NUMERUS CLAUSUS

En números absoluts, el recolzament independentista sí que ha crescut lleument en cada convocatòria perquè hi influeix la pujada de la participació. La suma de vots de Junts pel Sí i la CUP en les últimes eleccions, 1.966.508 paperetes, va ser molt semblant als recolzaments que va obtenir el 'sí-sí' en el simulacre de consulta del 9-N del 2014: 1.897.274. En l’1-O  del 2017, els 'sí' van ser 2.020.144. I en les catalanes d’aquell mateix any, 2.079.764.

Però sobre el cens electoral –la base a "eixamplar"–, el percentatge de vot secessionista s’ha ressentit amb cada embat i cada embolic pel qual travessa el procés. El recolzament a la secessió de Catalunya va atraure el 9-N del 2014 el 34,42% del cens electoral; el 27-S del 2015 (eleccions catalanes), el 35,68%; l’1-O del 2017, el 37,8%; i el 21-D del 2017 (les últimes autonòmiques), el 37,4%.

Notícies relacionades

¿On va perdre Colau l'alcaldia de Barcelona?

Els independentistes, més dels mateixos

La triple cita amb les urnes d’aquesta primavera, en ple judici als líders de l’1-O al Tribunal Suprem i amb els presos i fugits de la justícia com a caps de llista en molts casos, ha desplomat aquest percentatge. En les generals van votar a candidatures independentistes el 29,1% del cens; en les municipals, el 29,2%; i en les euroeleccions, el 31,8%. És a dir, en els tres casos tres de cada 10 catalans amb dret de vot han apostat per formacions secessionistes.

¿I EL REFERÈNDUM?

Una altra màxima constant, però a la baixa, ha sigut el magma de votants partidaris d’un referèndum d’autodeterminació. En les catalanes del 2017 van ser 2.387.056 (suma de JxCat, ERC, Catalunya en Comú i CUP). En les generals, a les quals no es va presentar la CUP però sí Front Republicà, va passar a ser de 2.240.739. En les europees, sense la CUP, es va quedar en 2.012.638. I en les municipals, amb la CUP, va descendir fins a 1.883.108.