El Suprem paralitza l'exhumació de Franco

El Tribunal Suprem frena, de moment, els plans del Govern per exhumar Francisco Franco del Valle de los Caídos. La mesura més simbòlica del primer mandat de Pedro Sánchez s’havia retardat en diverses ocasions per la insistent letigiositat dels hereus del dictador i estava finalment prevista per a  dilluns que ve. Davant de la imminència de la data, la Secció Quarta de la Sala Contenciosa escull l’opció més conservadora: paralitzar el trasllat de les restes al cementiri de Mingorrubio (El Pardo), on descansa la seva dona, Carmen Polo, davant de la possibilitat d’haver de revocar-ho més endavant. La família va expressar la seva satisfacció per la interlocutòria i considera que "posa al seu lloc" el gabinet socialista. L’Executiu  va encaixar com va poder la decisió i no es resigna perquè confia que l’última paraula del Suprem serà favorable al trasllat. 

Per a aquest moment falten diversos mesos. Els magistrats deuran els recursos presentats contra la modificació de la llei de memòria històrica que estableix que en mausoleu només hi hagi restes de víctimes de la Guerra Civil. Aquesta sentència, indiquen fonts jurídiques a aquest diari, pot tardar diversos mesos, i fins i tot no dictar-se fins a l’any que ve.

"Extraordinàriament perjudicial"

En la seva interlocutòria, feta pública aquest dimarts, el tribunal justifica la suspensió provisional del trasllat al·legant que, si finalment s’acabés donant la raó a la família i als altres recurrents "la situació que es produiria seria extraordinàriament perjudicial no només per a ells sinó també per a l’interès públic encarnat en l’Estat". En el seu raonament els magistrats indiquen també que, en tot cas, "res impediria traslladar ara Franco i tornar-lo després si la justícia decideix a favor dels hereus.

La Secció Quarta de la Sala Tercera argumenta que el perjudici a l’interès públic vindria donat per la "la significació del senyor Francisco Franco",  que va ser "cap de l’Estat des de l’1 d’octubre de l’any 1936 fins a la seva mort el 20 de novembre de l’any 1975". I aquesta referència, en la qual el tribunal prescindeix fins i tot del període del Govern de la II república, que era el legítim, afirma que són "trets especials que no es poden ignorar i que permeten atribuir un perjudici irreversible a l’execució de la decisió del Consell de Ministres d’exhumar les seves restes, si aquesta, després, fos considerada contrària a Dret". La data va causar enrenou ja que l’octubre de l’any 1936 [tres mesos després de l’inici de la Guerra Civil] el president legítim era Manuel Azaña. 

Notícies relacionades

El Govern, segur que el Suprem al final li donarà la raó amb Franco

Estupor per la consideració de Franco com a cap de l'Estat des de l'octubre del 1936 per part del Suprem

La interlocutòria també atribueix "interès general" als acords del Consell de Ministres de Sánchez pels quals s’ha disposat l’exhumació i afegeix que aquests interessos "no es veuran afectats per un temps prolongat, si és que, finalment, haguessin de prosperar".

L’Executiu preveia la decisió del Suprem, destaca que sigui una mesura garantista i remarca que no prefigura la decisió última. "La suspensió cautelar implica que el Govern posposarà l’execució de l’exhumació fins que en els pròxims mesos es dicti sentència sobre el fons de l’assumpte. No és estrany que el Tribunal Suprem suspengui l’execució d’una decisió la legalitat de la qual ha de revisar a instància de part. Òbviament, la suspensió cautelar no indica res sobre el fons de l’assumpte. De fet, el Govern està convençut que el Suprem desestimarà aquest recurs, com ha estat fent fins ara amb tots els recursos plantejats per la família Franco", va respondre la Moncloa en un comunicat.