Els comuns canvien de plans

Els comuns havien fiat el futur de l’espai a mantenir l’alcaldia de Barcelona. Ada Colau pot aconseguir-ho, tot i que no a les urnes, sinó als despatxos i el temps dirà quin impacte pot tenir en un espai en retrocés. Davant la disjuntiva d’asseure’s al seient del copilot d’un ajuntament conduït per Ernest Maragall o intentar conservar el bastó de comandament (tot i que hagi de ser amb el PSC amb el qual va trencar pel 155 i amb l’ajuda del 'ciutadà' Manuel Valls) l’alcaldessa es va decantar per la segona opció, encoratjada pels més pragmàtics. En cas de concretar-se, aquesta decisió posaria fi al full de ruta que s’havia marcat Catalunya en Comú fa dos anys i mig, que passava, per buscar una entesa de futur amb els republicans.

"Aquest gran gest treu de l’ambigüitat. Ara canviarà un full de ruta que hauríem d’haver deixat ja després dels resultats de les últimes catalanes”, assenyala un dels comuns més favorables a marca distàncies amb l’independentisme. Com solia fer broma un altre membre de la confluència, en l’equidistància entre DUI i 155, el colauisme sempre tombava cap al mateix costat a l’hora de decidir. Fa tres anys, Xavier Domènech celebrava la segona victòria d’En Comú Podem a les generals presentant el seu espai com l’“alternativa de país a Convergència”. Tots els passos anaven en la línia de buscar una aliança de futur amb ERC, però el fiasco electoral el 21-D del 2017 va impedir ni tan sols temptar els republicans perquè posessin fi al seu matrimoni de conveniència amb els neoconvergents. De tota manera (i malgrat que sectors dels comuns havien demanat marcar més distàncies amb l’independentisme), Barcelona s’augurava com a primer gran laboratori de proves de govern comuns-republicans. Però, després que en la compareixença de la nit electoral Colau semblés llançar la tovallola, assumint veladament que Maragall seria alcalde, l’opció de mantenir l’alcaldia li va arribar unes hores després de la mà de la persona que havia carregat més contra ella: Valls Una oferta enverinada, amb Miquel Iceta com a autor intel·lectual, que va fer saltar a alguns irats ("estem bojos o què", va clamar la regidora en funcions Gala Pin) i despertar els somnis dels més pragmàtics, que van començar a pressionar en aquesta línia. A la voluntat de Colau de continuar sent alcaldessa s’hi sumava l’aritmètica.

Aquest va ser, com assenyalen algunes de les fonts consultades, el veritable motor del canvi que s’ha gestat. Veure que de sobte els números donaven. El problema era com escenificar el gir. No era fàcil. La mateixa Colau, en una entrevista a Nació Digital en campanya, havia descartat acceptar els vots de Valls per evitar que hi hagués un alcalde independentista a Barcelona. “No em prestaré mai a operacions estranyes per treure o posar gent. Jo no faré cap acord de govern ni de nomenament amb el senyor Valls. No em plantejo cap tipus d’aliança estranya amb el senyor Valls”.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

"Cap de les fórmules era neta i pura", assenyalen fonts d’ICV, espai des del qual més veus reclamaven abandonar l’adamisme per abraçar el pragmatisme perquè si es perdia Barcelona, l’espai era mort. I, mort per mort, millor mantenir l’alcaldia. “Pot ser un baló d’oxigen”, afegeixen. La plantada de Maragall aquesta setmana ha precipitat el tomb, que s’esperava fer amb més suavitat. Algunes de les fonts creuen que ha sigut un error la candidatura a la reelecció tan aviat ja que el PSC tindrà més temps i força per forçar un acord de govern. Però repartiments de carteres a part, la decisió de presentar-se a la reelecció ha sigut aclamada pels sectors menys afins a l’independentisme. “El pas important ja s’ha fet. Ara ja no hi ha tornada enrere”, celebren. No només perquè, en cas de concretar-se, permetria retenir l’alcaldia, sinó perquè també marcaria distàncies amb el separatisme. Un discurs que des de fa temps encapçalen comuns federalistes i que s’ha fet més audible en l’espai amb la marxa de l’espai de veus com les de Domènech, Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet. Raonen els més pragmàtics que, si es concreta la reelecció, amb el temps s’oblidaria que la investidura va ser gràcies al ‘demonitzat’ Valls i quedaran les polítiques, per molt que ERC pugui fer bandera d’això per menjar-se l’espai fronterer del sobiranisme d’esquerra.

La pregunta és com podria afectar un moviment així a un espai polític en retrocés. En aquest sentit alguns projecten ja un decantament de les polítiques d’aliances cap al PSC, un any i mig després de trencar pel 155. “La decisió de Barcelona repercuteix en altres espais. Hem fet un gir. Ja no parlem d’espais del canvi, sinó de governs progressistes. Estem veient la subalternització al PSOE, no veníem a això”, lamenten fonts del corrent anticapitalista, que avisen que Valls pot condicionar ara l’acció de govern a la capital. “Si a partir d’ara totes les votacions depenen de Valls, anem bé”.