Les llistes que va impulsar l'ANC naufraguen a les urnes

L’artefacte polític creat pel filòsof Jordi Graupera per a Barcelona i amplificat per l’ANC  a tot el territori català no ha complert les seves expectatives. Sota el paraigua de Primàries Catalunya, es van fixar com a objectiu presentar candidatures netament independentistes i unitàries en aquells municipis de més de 25.000 habitants per aconseguir com més alcaldies disposades a "garantir la unitat d’acció i fer efectiva la república".

Els electors van trobar la seva papereta en 40 municipis dels 52 que es van fixar inicialment, la resta de forces independentistes els van donar cop de porta i, finalment, només van obtenir representació en 14 consistoris amb un total de 26 regidors, segons dades del Ministeri de l’Interior: Alcoletge (6), Canet de Mar (1), Centelles (1), Gelida (1), Granollers (1), Guissona (2), Montornès del Vallès (1), Palau-solità i Plegamans (1), Rasquera (2), Rosselló de Segrià (1), Sant Feliu de Codines (5), Sant Vicenç de Montalt (1), Torà (2) i el Vendrell (1). 

A grans ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa o Lleida no van superar l’1,5% dels vots; només van sobrepassar el llindar del 10% en petits municipis com Alcoletge, Guissona, Rasquera i Sant Vicenç de Montalt. En el bastió més important, Barcelona, només el 3,74% dels vots van portar el seu segell, i per això es van quedar fora del consistori.

Fonts de l’entitat sobiranista assumeixen que les xifres no són les esperades després de dedicar temps, esforços i 150.000 euros a aquesta idea. “Ha sigut un greu error”, comenten. 

En una reunió de la direcció celebrada diumenge, els secretaris nacionals implicats van defensar el projecte com un "revulsiu per trencar amb la idea de partits" davant de les crítiques d’altres per la patacada electoral. "Hi va haver molt poca autocrítica", mantenen aquestes veus, disgustades amb la gestió que s’ha fet des de l’entitat.

Quarta llista independentista

"El seu projecte va néixer per agrupar l’independentisme i el que ha fet és dividir encara més el vot", afirma el politòleg Marc Guinjoan, i subratlla que, al no avenir-se JxCat, ERC i la CUP; "els de Primàries es van quedar sense espai electoral". “No hi ha lloc per a tants matisos en l’independentisme”, considera. Apunta que els electors coneixen les regles del joc en unes municipals, i per això “saben que és important concentrar el vot perquè la llista més votada es queda amb l’alcaldia”. Segons el seu parer, Graupera va entrar en una competició amb JxCat en què tots dos han sortit perjudicats. 

Per la seva banda, la politòloga Berta Barbet creu que els més damnificats han sigut els candidats de la CUP. “Competien per un vot de protesta independentista contra JxCat i ERC”, comenta, tot i que considera que Primàries podria haver “mobilitzat” una bossa de votants que potser en anteriors cites electorals s’abstenien. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Barbet atribueix el fet d’haver-se quedat sense representació a Barcelona a una “falta de coneixement concret sobre els projectes que estan en marxa a la ciutat”, més enllà d’una “ofuscació” amb l’eix d’afecció nacional que no resulta en unes de municipals i de “confondre Twitter amb el món real”. Guinjoan creu que, més enllà dels resultats, l’error ha sigut que l’ANC hagi centrat la seva acció política en això: “Si ho mirem així, és una pèrdua de temps colossal”. 

L’entitat liderada per Elisenda Paluzie va descartar reeditar aquesta fórmula per a les eleccions generals, però encara no ha debatut què faran en unes eventuals eleccions autonòmiques anticipades. Graupera ja ha mostrat la seva intenció d’estudiar un possible salt al Parlament. Queda per veure si l’ANC s’involucrarà de nou en l’assumpte.