El Suprem veta Junqueras per a l'Eurocambra

El tribunal del judici del procés ha rebutjat autoritzar el líder d’ERC, Oriol Junqueras, per assistir dilluns 17 a les 12.00 hores a la Junta Electoral Central per acatar la Constitució, primer tràmit per prendre possessió de l’escó d’eurodiputat, a l’entendre que això podria suposar “un perill irreversible” per a les finalitats del procés seguit al Suprem, mentre que la pèrdua del dret de participació política del processat pot ser simplement temporal amb referència a la sentència que es dictarà.

Aquesta decisió sobre el possible acatament de la Constitució davant de la Junta Electoral Central, tràmit necessari per ser eurodiputat, es produeix després que l’alt tribunal hagi estudiat de forma exhaustiva el reglament del Parlament, així com els diferents informes de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat en contra i a favor, respectivament, d’autoritzar-lo perquè anés al Congrés. Finalment el tribunal ha fet seu el criteri fiscal que s’oposava a la concessió del permís extraordinari per sortir de presó i poder desplaçar-se al Congrés. La fiscalia entenia que d’aquesta forma ja adquiria la immunitat que obligaria a tramitar un suplicatori al Parlament europeu per dictar la sentència amb la qual es culminarà el judici, que va acabar aquest dimecres. 

Brussel·les amb Puigdemont

En la seva interlocutòria, el tribunal explica que la condició de membre del Parlament Europeu es produeix en dues fases: la primera davant de la Junta Electoral Central, amb l’acatament de la Constitució i la remissió de la llista dels electes proclamats, i la segona, ja a la seu del Parlament Europeu, integrada per la manifestació per escrit sobre les incompatibilitats i per la presa de possessió en la sessió constitutiva el pròxim 2 de juliol. Al comparèixer davant de la JEC es pretén donar prioritat a la condició de parlamentari europeu, davant la qual ja es tenia de diputat de les Corts espanyoles i suposa “l’obligat trasllat de Junqueras a Brussel·les –seu del Parlament Europeu– per a la presa de possessió d’aquest òrgan parlamentari”.

I aquest desplaçament de Junqueras a Brussel·les posaria, segons el tribunal, “en un perill irreversible les finalitats del procés. Implicaria, d’entrada, la pèrdua del control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l’afecta des de l’instant mateix en què l’acusat abandonés el territori espanyol”. Brussel·les, a més, és el lloc on el fugit Carles Puigdemont “diu que ha instal·lat la seu del govern de la república catalana a l’exili, la presidència del qual ell encarnaria. I així ho publicita al web i en totes les trobades personals que manté amb líders polítics”, remarca la interlocutòria.

La situació plantejada ara, explica, és diferent a la que es va produir el 21 de maig passat, quan el tribunal va permetre a Junqueras i a quatre dels altres processats presos acudir al Congrés i al Senat (Raül Romeva) perquè prenguessin possessió dels seus escons. Ara s’ha valorat que amb el judici acabat i iniciada la deliberació, “el deure d’aquesta Sala d’assegurar les finalitats del procés adquireix un significat especial, que condiciona la resposta a qualsevol sol·licitud que es pugui deduir”.

Ajornament temporal

Notícies relacionades

El pla de Marchena per dictar la sentència de l'1-O

El lapidari de Marchena en el judici del procés: "A veure... no comencem bé"

Per al tribunal, la decisió de rebutjar el permís “no implica una pèrdua irreversible del dret de participació del sol·licitant”, sinó que només suposa “el seu ajornament temporal fins que, en funció de l’eventual desenllaç del procés, desapareguin els obstacles que impedeixen l’efecte adquisitiu de la condició parlamentària”. La Sala constata que ni el reglament del Parlament Europeu ni la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) associen la impossibilitat de recollida de l’acta i d’assistència a la sessió constitutiva a celebrar a Brussel·les “un efecte extintiu de la titularitat del dret”.

Aquesta limitació temporal del dret de participació de Junqueras està condicionada al desenllaç de la causa del procés i s’ha d’entendre com una limitació necessària per preservar un altre fi constitucionalment legítim i propi d’una societat democràtica, l’assegurament de les finalitats del procés penal, “la realitat del qual quedaria irreversiblement menyscabada si la Sala autoritzés la seva presència en la sessió constitutiva del Parlament Europeu”, i per això, diu, l’ha de denegar.