El PDECat provarà d'evitar l'escissió subsumint-se en JxCat

Puntes de coixí. Això és el que vol intentar l’actual direcció del PDECat, partit que està en risc seriós de desunió o escissió. La cúpula postconvergent, que s’ha posat ja a treballar, entre d’altres, amb l’expresident Carles Puigdemont, vol subsumir la formació definitivament en el marc de Junts per Catalunya, promocionat per Pugidemont, a canvi de reconduir el discurs més rupturista de l’expresident i frenant -o provant de frenar– la creixent tendència als fitxatges externs per pilotar candidatures del partit.

Junts per Catalunya es convertiria així en la marca definitiva per concórrer en les eleccions i definir-se com a partit. Els més crítics amb Puigdemont alerten que definitivament la postconvergència perdria així tot control sobre la formació. En canvi, l’equip de David Bonvehí al·lega que aquesta és la millor marca i que a canvi garantiran que quan s’executi l’operació siguin els exconvergentes que siguin en llocs de comandament. “Casos com el del fitxatge de Míriam Nogueras –vicepresidenta del partit– són una de les pitjors coses que ens han passat”, assumeixen en privat per il·lustrar el seu punt de vista respecte a certs fitxatges impulsats per Puigdemont.

L’estratègia

La batalla serà dura, perquè Puigdemont ja ha donat mostres de la seva voluntat d’utilitzar com a palanca la seva victòria en les eleccions europees per imposar més polítics de la seva absoluta confiança en el pont de comandament del partit. Un Puigdemont que també ha donat mostres de voler recompondre l’espai del partit.

Però si la qüestió dels noms no és menor, tampoc ho és la del rumb. La direcció postconvergent discrepa de Puigdemont, que segueix instal·lat en la tesi binària i rupturista de "o República o rendició", mentre que no són poques les veus postconvergents que opinen que el moment de l’excepcionalitat ja ha passat i toca reconduir el missatge cap a la gestió, les polítiques de centre i el seny i l’acord. El missatge de la Convergència clàssica, posat al dia.

La direcció postconvergent assumeix que aquesta és ara com ara la principal diferència de fons amb Puigdemont. I esgrimeix que els alcaldes i candidats que millor resultat han obtingut en les últimes eleccions municipals són els que han fet un discurs més enganxat a les necessitats de la ciutadania. Però ja que el debat no és madur, i davant del risc evident d’un nou caos intern, la celebració d’un congrés extraordinari immediat abans de l’estiu no és l’opció desitjada per la cúpula de la formació.

La possible escissió

Notícies relacionades

Els moderats del PDECat preparen un cop de timó

ERC guanya per primera vegada les municipals a Catalunya amb un PSC a l'alça

Mentrestant, el grup dels purgats per Puigdemont preparen una possible escissió. L’operació es guarda en secret i part de la base que la batalla interna és impossible guanyar-la davant d’un Puigdemont totpoderós. El pla d’aquest sector passa per esperar a la sentència i a un escenari menys caldejat, per presentar un partit amb velles cares de la moderació convergent donant-li suport –entre ells, notables exconsellers– i amb la voluntat de mirar al mig i llarg termini. Assumint que a priori els resultats electorals serien modestos, però confiant que l’excepcionalitat en la qual s’ha instal·lat Puigdemont de passada a un període d’estabilitat i pacte amb l’Estat.

Els candidats

Tot aquest escenari pot saltar pels aires si Torra avança les eleccions després de la sentència.  Llavors el PDECat o JxCat haurà d’escollir candidat. Puigdemont és, assumeixen tots, el seu millor cartell. Però ha assegurat que ja no té intenció d’optar a ser de nou president perquè vol centrar-se en la seva tasca d’europarlamentari. Si és així, la recerca de candidat o candidata reobriria totes les batalles. La direcció del partit no vol sentir parlar de noms que ja circulen, com el de l’exconsellera i diputada a Madrid, Laura Borràs. Respon al perfil preferit de Puigdemont: aliena a la maquinària del partit per provar d’ampliar la base de votants. En canvi el partit vol recuperar els seus votants i els seus quadros, i lluitarà per un nom vinculat a la formació. La del nom i la llista serà, doncs, l’enèsima de les batalles en el convuls espai de la postconvergència.