A BARCELONA

Corbacho trenca amb Valls i s'alia amb Ciutadans

El partit taronja li garanteix un lloc a la Diputació de Barcelona i llibertat de vot

L'ex primer ministre francès es queda amb només dos edils i passa a ser la sisena força

zentauroepp48105357 hospitalet 11 05 2019  arrimadas y corbacho en l hospitalet 190511133255

zentauroepp48105357 hospitalet 11 05 2019 arrimadas y corbacho en l hospitalet 190511133255 / NGEL GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Enèsim cisma en la plataforma municipal de Manuel Valls. L’exministre socialista Celestino Corbacho ha decidit aquest dimarts trencar amb l’ex primer ministre francès i unir-se al grup municipal que va constituir Ciutadans (Cs) després d’haver consumat el seu divorci amb Valls. La maniobra de Corbacho deixa la candidatura amb què es va presentar a les eleccions amb un grup propi sota mínims –Valls i Eva Parera– i reforça l’agrupació taronja, que tindrà quatre edils.

Des de primera hora del matí, Corbacho ha inaugurat una ronda de contactes per transmetre la seva decisió: primer s’ha reunit amb Valls, després ha trucat al líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, i ha pactat les condicions de la seva aliança. En una conversa amb EL PERIÓDICO, l’exalcalde de l’Hospitalet de Llobregat ha explicat que aquest acord li permet mantenir-se com a independent i assegurar-se un seient a la Diputació de Barcelona. “Vull preservar la meva independència”, ha emfatitzat, i ha desdenyat tenir interès a aventurar-se en un altre rang de la política.

Fonts de la plataforma de Valls han afirmat que l’exministre socialista va defensar intramurs el vot per ungir Ada Colau com a alcaldessa i que va intentar arribar a un consens per evitar la imatge de divisió i la posterior separació. Per això, Corbacho ha destacat del seu pacte que se li permeti tenir “llibertat de vot” i no haver d’estar subjecte a la disciplina d’un partit en el qual no milita. 

"El meu interès és en clau local. Això no ha canviat.Però amb la meva experiència a l’hora de prendre la decisió ha pesat que Cs sigui una organització amb presència territorial, una cosa molt necessària quan estàs en l’oposició", ha explicat. 

Quant a la seva presència a la Diputació, ha dit que és una casella ja pactada amb el portaveu nacional taronja, José Manuel Villegas, i amb Valls, de manera que Carrizosa només l’ha hagut de ratificar en l’acord. 

Hores abans de donar-se a conèixer el final de la roda de contactes, Carrizosa havia obert la porta a aquesta possibilitat, sabent que era una condició indispensable perquè Corbacho s’atrevís a fer el pas: “És un polític de vàlua i apreciat i tota la seva experiència en l’àmbit de la gestió municipal i el seu coneixement de l’Àrea Metropolitana seria de gran utilitat per al nostre projecte municipal”, ha proclamat. També ha destacat que mantingui una bona relació amb la direcció nacional, especialment amb Rivera, més encara després de les topades que va comportar el fitxatge de Valls. Corbacho, a diferència de l’hispanofrancès, va participar en actes amb la formació taronja, el més destacat, a la ciutat que va governar durant 14 anys sota les sigles del PSC.

La majoria de Colau 

La suma de Corbacho a Cs fa perdre la majoria absoluta que va possibilitar la investidura de Colau. Però, en realitat, que Valls perdi un edil no deixa de ser una bona notícia per a l’alcaldessa. Podrà dir, d’ara endavant, que l’ex primer ministre francès no té la clau, perquè, amb només dos regidors, més els 10 de BComú i els vuit del PSC, ja no té a la seva mà decidir si permet o no que el govern bipartit tiri endavant les iniciatives. Si, a més, Corbacho li salva alguna votació, no serà el mateix que si ho fa l’exalcalde d’Évry.

Notícies relacionades

És cert que el grup de Valls, el de Colau i el de Jaume Collboni continuen sumant 20 edils, a un de la majoria absoluta, i que, per tombar aquesta xifra, la resta de l’oposició hauria d’anar de la mà, cosa que suposa plantejar una posició comuna entre ERC, JxCat, Cs i el PPC.

Dit d’una altra manera, si ERC necessita bloquejar iniciatives del govern municipal, s’haurà de posar d’acord amb Cs i el PPC, una cosa que sembla pràcticament impossible. Si la resta no vota en el mateix sentit, sempre guanyaran els 18 regidors de BComú i del PSC. En definitiva, oxigen per a Colau, que podrà afirmar que no hi ha manera que acabi depenent d’algú que només té dos edils.