El trencaclosques de la postconvergència

El procés ha dinamitat els partits catalans, gairebé tots inclosos. És a dir, l’antiga Convergència, actualment denominada PDECat. Ha passat de ser el partit hegemònic durant més de dos decennis a lluitar per la seva supervivència, convertit en un trencaclosques en què l’escissió és un risc real. Només s’esquivarà si els diferents actors en lliça, especialment l’expresident Carles Puigdemont, d’una banda, i les bases territorials al costat del també expresident Artur Mas, per l’altra, aconsegueixen un armistici que centri la formació en l’eix ideològic i aconsegueixi que els diferents sectors interns se sentin còmodes amb la presa de decisions sobre pactes i llistes electorals.

Puigdemont

L’expresident és la solució i el problema, com es va definir Felipe González en la seva última etapa de govern. És la millor marca del PDECat, però les seves decisions sobre candidatures i missatges (un independentisme de combat, molt diferent al pactisme convergent) li han fet guanyar enemics interns acèrrims: tots els purgats en diferents llistes i els que diuen haver patit la política de radicalitat secessionista davant d’uns militants perplexos davant del gir, que ha inclòs la creació d’ens com La Crida, de futur incert, i la cacofonia de noms entre PDECat i JxCat. Manté una sèrie de fidels incondicionals en la direcció del partit, el grup al Parlament i part de les bases territorials, i mana sobre Torra –a qui va designar. Després de la seva victòria en les europees ha anunciat que passa a prendre el comandament del partit per reunificar posicions. Els que sabien de la seva conversa amb l’expresident Mas dimecres passat asseguren que ha entès que ha d’aviciar les bases del partit davant les rara avis i centrar el discurs. Però en aquest últim aspecte continua convençut de la necessitat de mantenir el pols amb l’Estat. Els benintencionats esperen que, aquesta vegada sí, Puigdemont cedeixi poder. Però encara s’ha de veure. “El què estarà en com actuï”, resumeixen els coneixedors de les negociacions internes. Gairebé tot està, doncs, en les seves mans.

Les bases territorials i Mas

Bona part dels quadres comarcals i locals que procedeixen de CDC estan literalment farts i preparen un document públic en el qual deixen clar que no obeiran instruccions que desdibuixin el perfil del partit de tota la vida i que els obliguin a fitxatges estrella o a discursos radicals. “Waterloo no ens manarà més, ni tampoc Soto del Real [en relació amb la presó on compleixen presó provisional els presos del procés]”, proclamen en privat, denunciant que el partit està al caire del precipici. Preparen el que diuen “la revolució de les bases”, davant una direcció, en mans de David Bonvehí, que no ha plantat cara a Puigdemont en cap moment. “Sense les bases el partit no és res, i s’ha acabat la presa de decisions a dit”, afegeixen de forma amenaçadora. Són crítics amb Bonvehí i posen en dubte que hagi de ser el nou director del partit. Proposen una doble direcció: la del missatge polític i la interna, que podrien correspondre a Puigdemont i Mas. Demanen tornar a un discurs “no impetuós” en la qüestió nacional i molt basat en el centrisme ideològic, com recepta Mas aquests dies en diverses entrevistes.

L’amenaça d’escissió

Notícies relacionades

Puigdemont maniobra per reforçar el seu poder en el PDECat

Buch s'ofereix per liderar el nou espai convergent: «Poden comptar amb mi»

En canvi, altres exdirigents del partit, com Marta Pascal, Carles Campuzano, Jordi Xuclà, al costat d’alcaldes, exconsellers i persones que no formen part del PDECat, sospesen crear un projecte propi perquè no creuen que Puigdemont abandoni la radicalitat independentista i preveuen que l’enèsima refundació sigui un maquillatge de Puigdemont consistent a recuperar a algun nom del partit però per mantenir tot el poder en mans dels seus fidels de JxCat. Molts al PDECat confien que aquesta amenaça d’escissió no es materialitzi i prevalgui el “gen convergent” que estén a la integració.

Els altres espais

En el catalanisme en sentit més ampli conviuen micro projectes procedents de CiU. L’exconseller Germà Gordó continua a Convergents, malgrat el seu nul impacte electoral i estar processat pel 3%. Alguns exdirigents de Unió com Ramon Espadaler són a Units per Avançar, a l’ombra del PSC. I al terreny no independentista, Lliures, amb el també exconseller Antoni Fernández Teixidó, aspira a aglutinar el catalanisme de centredreta. En aquest espai sorgeix la possibilitat de crear un altre partit, amb Eva Parera –procedent de Unió– i Astrid Barrio.