El gir a la dreta de Rivera trenca les costures de Cs

"No perdem gaire temps en això de la investidura, perquè ja saps que ni recolzar ni abstenció". Amb una frase semblant a aquesta va despatxar Albert Rivera, fa uns quants dies, les intencions del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, de sol·licitar-li que canviés d’opinió i estudiés la possibilitat d’avalar el seu Executiu la pròxima legislatura, per activa o per passiva o en el format que considerés més oportú. Segons van explicar a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de la conversa que tots dos van mantenir recentment a la Moncloa, Rivera va tancar la porta a qualsevol entesa a curt termini amb els socialistes, però, no, a pactes d’Estat en el futur o a alguna cooperació puntual en el marc parlamentari. Així les coses, Rivera va comentar amb Sánchez qüestions com el repartiment de poder a la Unió Europea o les possibilitats d’un empitjorament de l’economia, i va deixar de banda el veritable motiu de la cita: la imminent investidura encarregada pel Rei al líder del PSOE.

Han passat els dies en el calendari i el 'no' de Rivera a Sánchez s’ha mantingut, mentre s’han anat fent públics els seus nombrosos pactes amb el PP, recolzats per Vox, en infinitat d’administracions. És més: ha transcendit que fa una setmana el cap de l’Executiu en funcions va intentar veure’s de nou amb el cap de Cs "de manera discreta". Sense èxit. El líder taronja s’hi va negar, al·legant que no tenia res més a dir i animant el secretari general dels socialistes a "construir" una majoria parlamentària com més aviat millor, amb aquells que li van donar el seu aval en la moció de censura. Sí, inclosos els independentistes catalans (per després arremetre contra aquests acords des de l’oposició, és clar).

De poc han servit les innombrables trucades que el cap de Cs està rebent de personalitats del món econòmic, polític i social en aquests dies perquè reflexioni. Els retrets dels seus socis liberals europeus, inclòs el del francès Emmanuel Macron (cosa que ha fet mal, encara que Rivera intentés tapar-ho) tampoc semblen fer efecte. Ni les crítiques sense anestèsia de fundadors del partit com ara Francesc de Carreras o la desvinculació del seu fitxatge estrella, Manuel Valls, com a candidat a Barcelona, horroritzat per l’acostament als ultres. Però la resistència que exhibeix el president no la tenen les costures d’una organització que va néixer amb vocació de centre, no de dretanitzar-se a tota velocitat, i ha arribat un degoteig de dimissions: aquest dilluns s’ha conegut la marxa de Toni Roldán, el portaveu econòmic de Ciutadans; la de Javier Nart, que abandona l’executiva, i la de Juan Vázquez, candidat a Astúries i diputat regional.

La decisió de tots ells se sustenta en una mateixa idea expressada amb diferents paraules i gestos, això és, la que comporta que la seva adhesió a Cs significa el compromís amb un partit centrista i liberal que s’aferrava al color taronja i no al "blau", que pretenia ser fonamental a Espanya, perquè l’etern enfrontament entre el PSOE i el PP, el PP i el PSOE evitava que veiessin la llum polítiques i mesures que podien transcendir al bipartidisme. "Vam venir a superar la dinàmica entre vermells i blaus i ens hem convertit en blaus", "no me’n vaig perquè jo hagi canviat, sinó perquè Cs ha canviat"; "d’un temps ençà la direcció ha pres una estratègia que no puc compartir. Ho he dit cada dilluns. No he tingut èxit. Els costos per a Espanya de la direcció elegida per Ciutadans són massa alts", ha arribat a dir Roldán en una roda de premsa al Congrés, amb la qual ha confirmat la seva sortida d’una formació en què ha deixat de creure, especialment després d’haver-se negat a buscar "estabilitat" per a un futur Govern. Nart, per la seva banda, ha reclamat a l’executiva aquest mateix dilluns, juntament amb Luis Garicano, que es revisés l’estratègia de cordó sanitari a Sánchez. S’ha votat. L’assumpte ha acabat amb 24 vots a favor, quatre en contra, tres abstencions... i el comiat del mateix Nart. Ja a la tarda s’ha conegut que Juan Vázquez, a Astúries, feia el mateix.

Arrimadas defensa la posició 

Notícies relacionades

Els dards de Roldán a Rivera en el seu adeu a Cs

Pactes i contactes per a la investidura | Així ho hem explicat

Ha sigut la número dos i portaveu de l’organització, Inés Arrimadas, qui s’ha encarregat de fer front a la premsa després de saber-se que Roldán marxava. Quan ha sortit a parlar amb els periodistes, ella també sabia que Nart llançava la tovallola, però no ha esmentat res sobre això. S’ha limitat a defensar el camí que transita la cúpula taronja de donar l’esquena a Sánchez i fer possibles pactes de dreta allà on els han donat els números. Segons ha recordat, aquesta posició va ser adoptada per "unanimitat" en una reunió prèvia a les eleccions generals en què va participar el que fins ara era el seu portaveu econòmic, recolzant aquesta actitud.

Arrimadas ha aprofitat l’ocasió per carregar contra els socialistes i els seus "gairebé 100 pactes de la infàmia" a Catalunya, governant ajuntaments amb el partit de Quim Torra i ERC o el "súmmum de la infàmia" a Navarra, com ha qualificat el pacte amb Geroa Bai pel qual la formació nacionalista presideix el Parlament de Navarra, on Bildu ha entrat a la Mesa amb una secretaria.