Les batalles del procés es traslladen al Parlament Europeu

Ajuntar els primers dies de juliol amb la ciutatd’Estrasburg  és convidar el comú dels mortals a pensar en el Tour de França. La ciutat alsaciana, potser com a perenne reivindicació de la seva francesor, és un port d’arribada habitual de ‘Le grand bouclé’. I si no, la ciutat on comença amb una prova contrarellotge. Aquest any, no obstant, el que donarà inici en aquesta ciutat francesa, dimarts, és una altra prova contra el rellotge, entre els polítics del procés (els confinats al centre penitenciari de Soto del Real i els residents a Bèlgica) i l’Estat.

La sessió constitutiva de l’Europarlament es viurà, segurament, més intensament a les portes de l’edifici Louise Weiss que a dins. La manifestació convocada per les entitats independentistes al pont de Joseph Bech buscarà tapar el forat que comportarà que ni l’expresident Carles Puigdemont, ni l’exvicepresident Oriol Junqueras, ni l’exconseller Toni Comín, ocupin els escons pels quals la ciutadania els va elegir. També clamaran pel compliment de l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides que exigia l’alliberament dels empresonats i que els donin una indemnització pel temps passat en presó preventiva.

Ara bé, als passadissos del Parlament, la processó anirà per dins. Les situacions dels diputats electes sense acta no són iguals, per la qual cosa les tàctiques també difereixen. Mentre el duo resident a l’estranger (Puigdemont i Comín) s’entregaran dimarts a l’'agit-prop' davant les portes de la Cambra potser esperant que la pressió política sorgeixi efecte i se’ls permeti l’entrada (si finalment decideixen sortir de la capital belga i arriscar-se que es pugui activar una tercera euroordre de detenció), Junqueras mou fils per la via judicial. 

Puigdemont vs. Tajani

La Junta Electoral Central (JEC) va decretar els seus escons "vacants" perquè no van anar a jurar o prometre la Constitució quan van ser citats, un pas imprescindible per recollir després l’acta que els obri les portes de l’Eurocambra. Puigdemont i Comín van decidir no trepitjar territori espanyol davant la possibilitat de ser detinguts i el seu advocat, Gonzalo Boye, els va representar al Congrés amb una fórmula d’acatament firmada davant notari a Bèlgica. La JEC la va rebutjar per unanimitat i el Tribunal Suprem (TS) no va voler portar-li la contrària. El líder republicà tampoc hi va anar, perquè aquest tribunal li va denegar el permís per ser traslladat fins a la Cambra baixa, malgrat que setmanes abans s’havia personat per rebre la credencial de diputat a les Corts.

L’ofensiva de Puigdemont es va centrar aquestes últimes setmanes a assenyalar la passivitat del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, en aquest assumpte, tot i que no ha recollit gaires fruits. Després de rebre fins a tres requeriments de l’equip legal de l’expresident, Tajani va trencar el silenci amb una carta en què insisteix queno pot tractar cap dels tres com a eurodiputats electes perquè no van finalitzar el procés de presa de possessió, per la qual cosa les seves credencials no figuren a la llista remesa a l’Eurocambra per les autoritats espanyoles. Va afegir que només pot tenir en compte els resultats declarats pels estats i que correspon als tribunals nacionals pronunciar-se sobre la legalitat i l’aplicació de la llei electoral. 

Mirant cap a Luxemburg

Puigdemont confia que la justícia europea li doni la raó i li atorgui el seient a l’Eurocambra que li proporcionarà la immunitat parlamentària. El seu equip d’advocats portarà tota la documentació davant elTribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), al qual pot acudir com a particular si la decisió d’un òrgan comunitari l’afecta directament. No seria, a priori, el cas, perquè no és el Parlament Europeu qui li denega l’acta, sinó la JEC, però pot donar a entendre que hi ha un "cas d’omissió", és a dir, que es veu perjudicat per la inacció de les institucions europees.

Notícies relacionades

Guia de la manifestació independentista a Estrasburg

Despotisme espanyol d'exportació

Existeix una altra via, en què Junqueras ja li ha obert el camí: accedir al TJUE a través d’un tribunal nacional que li remeti la qüestió. El Suprem està obtenint, a petició de la defensa de l’exvicepresident, l’opinió de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat sobre l’opció de preguntar-li al tribunal amb seu a Luxemburg si la immunitat s’obté amb la publicació de l’electe al Butlletí Oficial de l’Estat o si aquest estatus s’aconsegueix al complir les condicions que fixa cada Estat. Si el TJUE accepta el cas com urgent, pot tardar entre dos i quatre mesos a donar resposta, tot i que podria emetre una “interlocutòria provisional” si es considera que és un assumpte de màxima urgència.

I vet aquí la carrera. Si la sentència arriba abans que aquesta interlocutòria, i inclou penes de presó, Junqueras no podrà entrar a l’hemicicle . Si arriba abans el dictamen del TJUE, i resol a favor del líder d’ERC, comportaria la seva llibertat immediata i, segurament, la suspensió del procés judicial almenys per a ell i no és descartable que per a la resta d’acusats.