El Tribunal Constitucional avala el 155 en "circumstàncies extraordinàries"

L’article 155 de la Constitució "atorga a l’Estat un poder de coerció sobre les comunitats autònomes que permet la limitació de la seva autonomia en circumstàncies extraordinàries", com van ser les viscudes a Catalunya la tardor de l’any 2017, segons afirma el Tribunal Constitucional en dues sentències, la decisió de les quals va avançar aquest dimarts. 

L’alt tribunal considera aquest precepte constitucional una mesura excepcional, limitada i temporal, "d’últim recurs", que només es pot utilitzar quan s’estigui davant d’una actuació autonòmica d’incompliment de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia o altres lleis o que atempti greument a l’interès general d’Espanya.  

Al rebutjar els recursos de Podem i del Parlament, el TC explica que la limitació de l’autonomia derivada de l’article 155 "ha de ser temporal, ja que no hi ha ni la supressió de l’autonomia ni la seva suspensió indefinida, ja que el final de la intervenció no és cap altre que restablir l’ordre constitucional i, amb aquest, el normal funcionament institucional de la comunitat autònoma al si de l’esmentat ordre".

Requisits d’aplicació

El tribunal considera complerts a Catalunya els requisits per aplicar el 155, perquè les actuacions de les seves institucions ignoraven "el mandat de l’article 9.1 de la Constitució, d’acord amb el qual tots els poders públics estan subjectes" a ella i "van atemptar contra l’interès general d’Espanya, quan es va discutir la preservació mateixa de l’Estat espanyol, intentant qüestionar la seva unitat i integritat territorial i constitucional". I no semblaven disposades a retornar al camí constitucional.

El tribunal veu formulat adequadament el requeriment del Govern al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el va desatendre al remetre’s "al mandat democràtic de declarar la independència". I com que el precepte constitucional no especifica les mesures que poden adoptar-se, Govern i al Senat tenen un ampli marge d’apreciació sobre quines són necessàries. De fet, el primer actua "com a òrgan constitucional garant de la integritat de la norma suprema de l’ordenament i de l’ordre territorial que d’aquesta deriva i amb la finalitat de reconduir l’actuació d’una comunitat autònoma els òrgans de la qual han infringit greument obligacions constitucionals o legals o han atemptat contra l’interès general d’Espanya”.

Cessament del president

Quant al cessament per part del Senat del president de la Generalitat, el vicepresident i els consellers es considera una mesura justificada, donada la voluntat de la presidència i del Govern de la Generalitat "de situar-se al marge de la Constitució, de l’Estatut i de l’ordenament en el seu conjunt, a fi de constituir, al llarg d’un procés al marge de qualsevol norma i amb menyspreu de tota lleialtat constitucional, un estat independent en forma de república". Era impossible que aquest Govern restablís la legalitat constitucional i estatutària.

Respecte a la dissolució del Parlament, el Ple recorda que "si un parlament autonòmic dugués a terme actuacions que incomplissin obligacions constitucionals o legals o atemptessin greument contra l’interès general d’Espanya, la concreció del necessari per retornar al compliment constitucional o restablir l’interès general també es pot referir a l’assemblea legislativa”.

Notícies relacionades

El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors

El TSJC proposa l’indult parcial a Borràs per esquivar la presó

El TC recorda en aquest sentit a Catalunya "el Parlament no ha resultat en absolut aliè als fets que han desencadenat l’aplicació del 155". Per això avala la seva dissolució anticipada, "amb simultània convocatòria electoral", orientada a una nova assemblea que acabés amb la intervenció.

També considera adequades a la Constitució totes les mesures aprovades en relació amb l’Administració de la Generalitat i el comandament dels Mossos, amb l’única excepció de la regla que privava d’efectes la publicació oficial de disposicions normatives o actes, sense autorització del Govern o en contra del disposat per aquest.