Sánchez i Iglesias comencen a parlar de mesures

Les negociacions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias entren en una nova fase. Els líders del PSOE i Podem continuen tan allunyats com sempre sobre el format del nou Govern; amb el morat reclama una coalició de la qual ell mateix formi part i el socialista només està disposat a acceptar independents pròxims a Iglesias en el Consell de Ministres. Però, dos mesos i mig després de les eleccions generals del 28 d’abril, període en què no s’ha avançat res malgrat les quatre reunions que han mantingut, els dos dirigents tractaran, per fi, les mesures que s’han d’aplicar si tira endavant la investidura de Sánchez.

En principi, d’acord amb els precedents en altres negociacions, el programa hauria d’haver sigut la pedra sobre la qual es construís la investidura i el mandat posterior de Sánchez, previst per a quatre anys. No obstant, el president en funcions i el secretari general de Podem han fet servir tot aquest temps des dels comicis per debatre sobre coalició sí o no, i han deixat de banda quines lleis s’aprovarien durant la pròxima legislatura. Ara, en canvi, quan només falten poc més de dues setmanes per a la votació definitiva, prevista per al 25 de juliol, l’enfocament ha canviat.

La direcció del PSOE ha fet, aquest dilluns, dos passos importants. D’una banda, ha difós un document de 38 pàgines per servir de "base" per a les converses amb Podem. De l’altra, ha nomenat un equip negociador, que estarà liderat per la vicesecretària general, Adriana Lastra. Alhora, el líder morat, que aquest dimarts es reunirà amb Sánchez al Congrés, ha reclamat posar fi ja al "període de les excuses" i abordar una negociació "integral", tant sobre el programa com sobre els equips de Govern.

Els socialistes no hi estan d’acord. Creuen, en contra del que havien mantingut fins ara, que primer s’han d’abordar les mesures i només després, quan s’hagi forjat aquest acord, passar a com ha de ser el nou Executiu. Aquí, Sánchez, que va rebre l’aval de la direcció del PSOE a la seva estratègia, cosa que no és gens estranya atès el domini que té sobre el seu partit, descarta moure’s. La seva oferta no anirà més enllà del que ja ha expressat: no a la coalició sí a la possibilitat que independents pròxims a Podem formin part del Consell de Ministres i que membres del partit de Iglesias ocupin llocs intermedis en l’Executiu.

L’entorn del president sempre ha defensat que el pacte programàtic amb Podem no suposaria cap problema. Paga la pena recordar els gairebé 12 mesos de sintonia, arran de la moció de censura, amb el frustrat pacte pressupostari com a plat fort. Amb el seu moviment de presentar un document d’iniciatives, els socialistes pretenen desplaçar tota la pressió cap a Iglesias, amb l’argument que, si s’han de repetir eleccions, com sembla probable, no serà per qüestions que interessen els ciutadans (les mesures), sinó per assumptes que només concerneixen Iglesias (les butaques).

Les iniciatives   

De moment, la proposta del PSOE es basa en un "resum" del seu programa electoral, com ha reconegut la presidenta del partit, Cristina Narbona, encarregada de donar a conèixer el document, que recull, entre moltes altres iniciatives, la derogació dels aspectes més lesius de la reforma laboral, polítiques de vivenda, blindatge del sistema de pensions i una llei d’eutanàsia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’escrit no fa referència a la composició de l’Executiu ni tampoc a la situació a Catalunya, on les diferències amb els morats, que defensen el referèndum d’autodeterminació, serveixen a Sánchez per rebutjar la coalició. Iglesias s’ha compromès amb el líder socialista a recolzar per escrit la seva actitud sobre la crisi territorial, com va avançar EL PERIÓDICO, i el PSC va defensar fins fa uns quants anys el referèndum, sense forçar per això la separació del PSOE. Però, per als socialistes, el primer pas no és suficient, i el paral·lelisme amb el PSC no se sosté. Perquè ara, ha dit Narbona, la situació és molt diferent.

"El PSC ha defensat després l’aplicació del 155 i avui no planteja un referèndum d’autodeterminació –ha conclòs l’exministra–. Han succeït fets que mai hauríem imaginat, com l’1-O i la declaració unilateral d’independència. Això ens obliga a ser nítids davant el secessionisme". Segons el seu parer, Iglesias no ho és.