El control a les 'ambaixades' de Catalunya torna a enfrontar Govern i Generalitat

La Generalitat ha utilitzat, aquest dimecres, munició de calibre gruixut per carregar contra el Ministeri d’Exteriors i el titular en funcions d’aquesta cartera, Josep Borrell. Segons els principals membres del Govern, el ministre hauria de dimitir per incloure en la denúncia contra tres de les delegacions catalanes a l’estranger –les anomenades 'ambaixades’– "missatges confidencials" de membres de l’Executiu català. El que per a la Generalitat constitueix un cas d’"espionatge", per al Govern espanyol no és més que el compliment del deure d’evitar que aquestes delegacions danyin la imatge d’Espanya a escala internacional o difonguin els postulats independentistes.

Com va publicar aquest diari, el Ministeri d’Exteriors va presentar, la setmana passada, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una demanda per clausurar les ‘ambaixades’ de la Generalitat a Berlín, Londres i Ginebra. Va posar el focus en aquestes oficines perquè la seva activitat "respon amb singular intensitat als objectius del procés secessionista de Catalunya, que ha sigut declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional en reiterats pronunciaments". Però part del contingut d’aquest escrit dirigit al TSJC, que ahir va revelar TV-3, ha revoltat el Govern català.

Instruccions de Junqueras

Aquests documents, suposadament elaborats per personal de les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya, alerten, per exemple, que les delegacions de la Generalitat a l’exterior tenien instruccions de l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras de contactar amb representants de les congregacions eclesiàstiques en aquests països per obtenir el recolzament de l’Església i millorar la situació dels polítics presos.

En un altre escrit es detallen les reunions, contactes i instruccions al delegat de la Generalitat a Londres, Sergi Marcén, després d’una reunió que va mantenir el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, amb la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, el 14 de desembre del 2018.

Per al Ministeri, tota aquesta informació és només part del seu treball rutinari de "vigilar de prop" que les ‘ambaixades’ catalanes no intentin "menyscabar la imatge d’Espanya" a l’exterior, no impulsin el procés ni facin un "ús indegut de fons públics" per promocionar l’independentisme.

Fonts del Govern espanyol van afegir, en qualsevol cas, que el Ministeri d’Exteriors era reticent a incloure aquests documents en la demanda davant el TSJC, precisament per por que es filtressin a algun mitjà de comunicació. No obstant, l’Advocacia de l’Estat va convèncer Exteriors de fer-ho, perquè donaven més solidesa als seus arguments. 

Delegacions tutelades

Notícies relacionades

Exteriors demana davant del TSJC el tancament de les delegacions del Govern a Berlín, Londres i Ginebra

Josep Borrell: «L'Estat portarà al TSJC les tres noves delegacions del Govern»

Però tant el president Quim Torra com el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Alfred Bosch, van veure en la demanda la prova que el ministeri que dirigeix Borrell exerceix l’"espionatge polític". "Les clavegueres de l’Estat estan col·lapsades. La repressió en aquest Estat està arribant a un punt intolerable", va afirmar Torra en la sessió de control al Parlament.

El president es va reunir després amb Bosch; amb el vicepresident, Pere Aragonès, i amb la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, i d’aquesta trobada va sortir la decisió de presentar al·legacions contra les mesures cautelars sol·licitades per l’Advocacia de l’Estat al TSJC per evitar que es paralitzi l’activitat de les delegacions. També van acordar que es remetrà "als eurodiputats i a les cancelleries europees i internacionals" una carta en la qual exposaran "la preocupació i la denúncia d’aquest cas".