ERC i JxCat mantindran el pols per la Diputació fins a l'últim minut

Llevat que l’imprevist regni, el PSC tornarà a liderar la Diputació de Barcelona, després de vuit anys de parèntesi convergent i independentista. JxCat sembla ferm en la seva intenció de mantenir el pacte segellat amb els socialistes i desatendre els cants de sirena d’ERC, que li ofereix fins i tot la presidència si abandona el PSC. La batalla entre ERC i JxCat se centra ara en la imatge i en el relat. Els republicans mantenen que la seva oferta és possible i que els postconvergents simplement prefereixen els socialistes i JxCat que no hi ha opcions de pacte per tal com els comuns ho impedeixen. Una cosa que desmenteixen els mateixos postecosocialistes.

Quan divendres passat es va fer públic el pacte PSC-JxCat, fins i tot el més optimista dels republicans va donar per perdut l’ens provincial. Però alhora, es va obrir per a ERC l’oportunitat de tornar la pilota als convergents que els havien posat als peus dels cavalls dels hiperventilats a compte de la unitat secessionista. I, en clau de futur, en el costat Besòs del carrer de Calàbria (el PDECat és a la ‘vora’ Llobregat) es va veure el pacte amb un dels artífexs del 155 com un bon antídot contra futures campanyes a favor de les llistes úniques.

Els republicans van assenyalar a tot aquell que volgués sentir que l’opció de JxCat d’apostar pel PSC obeeix, simplement, a la seva pròpia voluntat. O al desig de no pactar amb ERC. Queda de fons la sospita que en la lluita entre uns i altres per l’hegemonia catalana pesa més la tàctica d’evitar que ERC entri en un govern que gestiona 1.000 milions d’euros  que no la de bastir ponts amb els socialistes.

Així les coses, sense cap acord, els republicans presentaran el seu propi candidat, l’actual vicepresident de la corporació Dionís Guiteras, en el ple de la Diputació: “Els postconvergents tenen fins a l’últim minut perquè la Diputació vagi en mans de l’independentisme”, va asseverar el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià.

JxCat insisteix en els comuns

 JxCat va respondre al llarg del dia als atacs d’ERC insistint que el pacte en la Diputació no era possible sense el concurs dels comuns i afegint que a més els republicans també havien de fer marxa enrere en els pactes locals que han descavalcat del poder als postconvergents en municipis com Sant Cugat del Vallès.

Si d’alguna cosa ha servit aquesta enèsima crisi és per cohesionar un espai, el de la postconvergència en el que tots, amb la notable excepció de l’expresident Carles Puigdemont, van sortir ahir a defensar el possible acord amb el PSC davant ERC, no sense assumir, en paraules del president Torra en resposta a un dard del republicà Sergi Sabrià (qui li va demanar estar “a l’altura” en “totes” les institucions), que tots els independentistes, inclòs JxCat han de “reconèixer que existeixen aquestes contradiccions [els pactes amb el PSC], però hem de veure on van començar i tot el que ha passat”.

Una referència de Torra a l’arrel del conflicte: la investidura fallida de Puigdemont el gener del 2018 que ERC no va voler dur a terme perquè significava desafiar de nou la legalitat espanyola i perquè no conduïa a res, donat que hagués sigut invalidada a la carrera.

Així les coses, els postconvergents defensen l’aliança amb el PSC perquè, en paraules de la consellera Àngels Chacón a ‘Els Matins de TV3’, “és el millor dels pactes tal com tenim les matemàtiques i les declaracions públiques”. El missatge de JxCat és el que ERC no està en condicions d’invocar a la unitat independentista quan no vol participar en llistes electorals conjuntes.

Notícies relacionades

Torrent explora un front social davant de la sentència del procés

L''arquitecte' del procés va contemplar "repatriar" funcionaris "no catalans"

Chacón va apuntar ahir a la qüestió de fons: la falta d’una estratègia unificada en l’anomenat full de ruta. És a dir, que el desacord és total: tàctic i estratègic, ideològic i personal.

Protestes pel pacte amb el PSC

Unes 300 persones, convocades per l’ANC, es van manifestar aquest dimecres davant les seus del PDECat i ERC per exigir que trenquin els pactes amb el PSC en municipis i també a la Diputació de Barcelona. Els manifestants van alçar cartells en els quals es podia llegir “Ni pactes ni abstencions amb el 155” i van cridar proclames com “No us votarem”, “JxCat i Esquerra se’ns acaba la paciència”, “No sou dignes del poble català”, “Botiflers”, “Traïdors” i “¿Què esteu fent amb els nostres vots?”.