Sánchez, el candidat que més temps ha tardat a intentar la investidura

L’última vegada que Pedro Sánchez va haver de negociar una investidura es va convertir en el primer candidat de la història democràtica que no aconseguia els recolzaments necessaris. Aquesta vegada, com a president en funcions i amb el suport de les urnes, el líder del PSOE s’ho està agafant amb calma per provar de quadrar els comptes. Tant és així que ja és el candidat que més temps ha deixat passar entre les eleccions generals i el ple d’investidura. Entre el 28 d’abril, dia dels comicis, i el 23 de juliol, quan arrencarà el debat al Congrés dels Diputats, hauran passat 86 dies, gairebé tres mesos.

Ni tan sols Mariano Rajoy després de la repetició electoral del 2016 va deixar passar tant temps: van ser 66 dies (poc més de dos mesos) fins al seu primer ple d’investidura, que va ser fallit. Es va haver de posar en marxa el rellotge constitucional perquè el líder del PP aconseguís la confiança de la Cambra, a punt que es complís el termini i quatre mesos després dels comicis.

Fins ara, la mitjana dels anteriors presidents estava en 41 dies. Perquè a més, la majoria van aconseguir ser investits a la primera votació, amb majoria absoluta. Només van necessitar un segon intent (quan n’hi ha prou amb la majoria simple) Leopoldo Calvo Sotelo el 1981, José Luis Rodríguez Zapatero el 2008 i Rajoy en el seu segon intent del 2016.

En temps de bipartidisme, en moltes ocasions les majories absolutes convertien les rondes de consultes dels candidats en simples tràmits, ja que en tenien prou amb el recolzament dels diputats del seu color. No obstant això, el rècord de velocitat el té Adolfo Suárez el 1979. S’acabava d’aprovar la Constitució i als 168 diputats s’hi van sumar els recolzaments d’altres partits, que li van servir per ser investit 29 dies després dels comicis.

El 2011, amb majoria absoluta, Rajoy va tardar un mes perquè el ple li donés llum verda després dels comicis. IFelipe González només va tardar uns dies més el 1982 i 1986, amb dues majories absolutes. L’any 2000,José María Aznar, l’altre candidat que va disfrutar de majoria absoluta a les urnes, va tardar però 45 dies a ser investit president. La Setmana Santa va caure enmig, i el president va preferir esperar que passessin les festes i aprofitar aquest temps per obtenir el recolzament de CiU i de Coalició Canària, que havien sigut els seus socis a l’anterior legislatura.

El pacte del Majestic, dos mesos

Fins al 2016, el rècord de temps fet servir per negociar la investidura el tenia Aznar el 1996. Les urnes li van donar al PP 156 diputats davant els 141 del PSOE, i tocava obtenir recolzaments. El candidat del PP va fer servir dos mesos, 62 dies, fins que els va trobar amb la CiU de Jordi Pujol. Eren temps en què el líder del PP presumia de parlar "català en la intimitat". Els 16 diputats de CiU van donar el seu recolzament a Aznar a canvi d’un nou model de finançament autonòmic i de posar fi al servei militar. El PNB també va votar a favor de la investidura després de tancar acords sobre el concert basc i la devolució del patrimoni històric als nacionalistes. Els quatre diputats de Coalició Canària tancaven el grup de "nacionalistes moderats", com els va anomenar Aznar, amb els quals va segellar la seva investidura.

Notícies relacionades

Investidura fallida de Pedro Sánchez: Últimes notícies en directe

¿Quan és la investidura de Pedro Sánchez? Calendari i dates clau

Gairebé dos mesos, 57 dies, va tardar González a aconseguir la seva investidura el 1989. Però el motiu va ser un altre. S’havien impugnat les eleccions a Múrcia, Melilla i Pontevedra, i la investidura va arribar sense resolució judicial sobre els comicis: faltaven 18 diputats que no havien jurat el càrrec. La majoria absoluta es va rebaixar als 167 diputats, exactament els que va aconseguir González a la primera votació. El líder socialista va prometre sotmetre’s a una qüestió de confiança quan la Cambra estigués al complet, la qual cosa va arribar quatre mesos després. La va superar.

El debat d’investidura de Sánchez el 2016 no va tenir èxit, però també es va convocar 73 dies després de les eleccions. Hi va haver diverses rondes de consultes, ja que Sánchez no va ser el primer candidat escollit pel Rei per a la investidura. Rajoy va declinar presentar-se malgrat haver guanyat, i el socialista s’ho va prendre amb calma per obtenir el recolzament de Ciutadans i acumular reunions amb Podem que no van donar fruits. Ara, 86 dies després de les eleccions, Sánchez es tornarà a sotmetre a l’examen de la Cambra i s’ha de veure si obtindrà prou recolzaments. Si no ho aconsegueix en aquest primer intent, el rellotge que es posarà en marxa serà un altre. El que va activar per primera vegada Rajoy després de la seva investidura fallida i que li donarà al candidat socialista un termini de dos mesos per evitar les urnes.