Anècdotes i curiositats de les investidures

Investidures fallides, segones voltes, qüestions de confiança, diputats suspesos, el final del bipartidisme i l’arribada del pentapartidisme dividit en dos blocs. Aquest és un repàs dels moments clau de les investidures més sonades de la nostra democràcia.  

[Segueixi el debat d’investidura de Pedro Sánchez, en directe]

"El xiclet de MacGyver"

"Vostè és el xiclet de MacGyver del règim i val per a totMacGyver", li va etzibar Pablo Iglesias al líder de Ciutadans, Albert Rivera el 2016 durant el debat d’investidura del llavors candidat Mariano Rajoy. La sentència, va fer tornar molts internautes –i també a alguns parlamentaris– als anys 80. Iglesias va recordar la mítica i exitosa sèrie de Lee David Zlotoff, on el protagonista utilitzava qualsevol artefacte per superar els obstacles que es trobava pel camí, entre ells, el xiclet. El líder d’Unides Podem es va referir a Rivera com “el xiclet de MacGyver”, com a crítica, per haver pactat primer amb el PSOE de Pedro Sánchez i després investir el popular Mariano Rajoy.

Frau electoral

La investidura de la tercera legislatura del socialista Felipe González (any 1989) es va dur a terme malgrat l’absència dels diputats de Múrcia, Pontevedra i Melilla. El Tribunal Constitucional va declarar nuls els resultats de les eleccions en aquestes tres circumscripcions, a causa de la quantitat d’irregularitats detectades. Així, es va rebaixar la majoria absoluta de 175 a 167 escons, la qual cosa va permetre a González erigir-se com a president per tercera vegada consecutiva. Després de repetir-se les eleccions, el 1990, el candidat socialista sí que va arribar a la majoria absoluta amb 176 vots, després de sotmetre’s a una qüestió de confiança.

La primera majoria simple

La primera vegada que es va haver de celebrar una segona volta de votacions per elegir el president del Govern va ser el 2008. En el primer debat, el candidat socialista José Luis Rodríguez Zapatero no va aconseguir la majoria absoluta per ser elegit president en la primera volta. Tampoc en la segona ronda va aconseguir arribar als 176 recolzaments, però va poder ser investit president al comptar amb més vots afirmatius que negatius. Zapatero va ser, el 2008, el president que ha aconseguit el càrrec amb menys recolzaments, 169.

El 2016, Rajoy també va ser investit en segona volta, però amb un vot més que Zapatero, 170. D’altra banda, el candidat que s’ha erigit president amb més vots a favor va ser Felipe González (207) en el seu primer mandat el 1982. José María Aznar el segueix de prop, en el seu segon mandat l’any 2000 es va convertir en president amb 202 sís.

Parlament multicolor i majories impossibles

L’única vegada en la història de la democràcia espanyola que s’han hagut de repetir eleccions perquè cap candidat va rebre prou recolzaments en la sessió d’investidura va ser el 2015. La irrupció de nous partits va fer que el Partit Popular, malgrat revalidar la victòria aconseguida el 2011, es quedés lluny de la majoria absoluta i perdés 63 dels 186 diputats que havia aconseguit quatre anys enrere, i es va quedar amb només 123 escons, lluny dels 176 que formen la majoria.

Després de les negociacions, Rajoy va declinar presentar-se com a candidat a la presidència del Govern i finalment va ser el socialista Pedro Sánchez, que, amb el recolzament de Ciutadans va ser proposat pel monarcael socialista Pedro Sánchezamb el recolzament de Ciutadans. Amb 130 vots a favor en la primera ronda i 131 en la segona, es va quedar a anys llum dels 176 que conformen la majoria. El Govern de Rajoy es va mantenir en funcions fins a l’octubre de l’any següent, quan es va constituir el nou Govern, també liderat pel líder popular.

El candidat més votat

L’única vegada que un candidat d’una llista que no havia sigut la més votada s’ha sotmès a un debat d’investidura va ser el 2016 després de les eleccions de desembre del 2015. Mariano Rajoy, conscient que no comptava amb prou recolzaments per ser investit president, va rebutjar presentar-se al debat d’investidura i finalment va ser Pedro Sánchez qui es va postular per al càrrec. Ho va fer amb un acord amb Ciutadans, cosa que li va valer el vot negatiu de la resta de formacions excepte Nova Canàries. En la segona volta, el vot afirmatiu de Coalició Canària tampoc li va ser suficient per convertir-se en president i es va quedar en 219 vots en contra i només 131 vots a favor. 

El PP i PSOE mai s’han votat

Notícies relacionades

¿Quants vots necessita Pedro Sánchez en la votació d'investidura d'avui?

¿Què és un debat d'investidura? ¿Com funciona? 6 claus

El PSOE no ha facilitat mai la investidura d’un candidat del PP. Ni el PP ha facilitat la d’un del PSOE. Els dos partits majoritaris mai han votat a favor d’un candidat de l’altre i fins al 2016, ni tan sols s’havien abstingut per facilitar la investidura d’un candidat. El cert també és que fins aquests últims anys mai ha sigut necessari. De fet, fins al 2015, s’havien guanyat més eleccions amb majoria absoluta (5) que sense (4), per la qual cosa no feia falta ni negociar, ni suplicar abstencions.

El 2016 va serl’any més turbulent electoralment parlant de la història de la democràcia espanyola. L’exepcionalitat del Govern va portar el PSOE a abstenir-se per facilitar la investidura de Mariano Rajoy, després d’una repetició electoral i un primer debat d’investudura fallit. Mig any després, Rajoy va haver d’afrontar una moció de censura –que va fracassar– proposada pel líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias i un any més tard va ser finalment expulsat a causa d’una segona moció de censura, que va donar la presidència al socialista Pedro Sánchez.