¿Què és un debat d'investidura? ¿Com funciona? 6 claus

El dilluns 22 de juliol comença el debat d’investidura de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, en el qual el líder socialista –actual president en funcions– exposarà el programa de l’Executiu que pretén formar i sol·licitarà la confiança de la Cambra per repetir com a president del Govern d’Espanya.

1. ¿Què és el debat d’investidura?

El debat d’investidura és l’acte parlamentari en el qual el Congrés elegeix el president del Govern. En aquest acte, el candidat proposat pel Rei (normalment de la llista més votada en les anteriors eleccions generals, però no necessàriament) presenta davant de la resta de diputats de la Cambra el programa polític de l’Executiu que pretén formar i sol·licita la confiança dels parlamentaris. Aquest procediment d’elecció del futur president del Govern està regulat per l’article 99 de la Constitució de 1978.

2. ¿Què significa que el Rei proposa el candidat?

Una vegada constituïda la Cambra baixa, i per tant elegits el president del Congrés, els quatre vicepresidents i els quatre secretaris, el Monarca inicia una ronda de contactes amb els líders dels diferents partits amb representació parlamentària.

Aquestes converses tenen com a objectiu que el Rei estigui informat del posicionament polític dels diferents candidats i de la seva voluntat per formar Govern o per investir un candidat d’un altre partit, per a així proposar com a aspirant a la presidència al líder amb més possibilitats d’obtenir la confiança del Congrés.

Quan un partit ha obtingut la majoria absoluta en les eleccions, la ronda de contactes és una mera formalitat. Una vegada proposat el candidat amb més opcions de ser investit, es convoca el debat d’investidura.

3. ¿Com funciona el debat?

El president de la Cambra –prèviament elegit durant la sessió de constitució de les Corts– ésl’encarregat d’obrir la sessió. En aquest cas serà la socialista catalana Meritxell Batet, elegida el 21 de maig, que donarà el tret de sortida al debat d’investidura. Una vegada iniciada la sessió, és el torn del candidat a la presidència (en aquest cas, Pedro Sánchez), que exposarà –sense límit de temps– el programa polític del Govern que pretén constituir. Al finalitzar la seva intervenció, se suspèn la sessió.

Al reprendre’s la sessió, és el torn de la resta dels grups parlamentaris, que intervenen per ordre de major a menor en funció dels diputats. El representant de cada grup té 30 minuts per contestar al candidat en la seva primera intervenció i 10 en la segona. Després de les intervencions, el candidat a la presidència pot rebatre, encara sense límit de temps.

Quan ja han intervingut els portaveus de tots els grups (inclosos el Grup Mixt, que s’ha de repartir el temps entre els partits que el componen), és el torn del portaveu del grup al qual pertany el candidat. En aquesta legislatura, els grups que conformen el ple són el Socialista (123 membres), Popular (66), Ciutadans (57), Confederal d’Unides Podem-En Comú Podem-Galícia en Comú (42), Vox (24), Republicà (14), Basc (EAJ-PNB) (6) i Mixt (18, entre els quals els 7 de Junts per Catalunya, 3 d’ells suspesos per la Mesa).

4. ¿Com es realitza la votació?

Una vegada finalitzat el debat, els diputats voten de viva veu des del seu escó i en ordre alfabètic si fan confiança o no al candidat o si s’abstenen. En la primera votació, el candidat necessita el recolzament de la majoria absoluta de la Cambra, és a dir, d’un mínim de 176 diputats. Si arriba a la meitat més un dels suports, es considera que compta amb el recolzament de la Cambra i és nomenat president per part del Rei.

En cas de no assolir els 176 vots afirmatius, 48 hores més tard de la primera votació es realitzaria un segon debat, amb el mateix candidat però amb intervencions més reduïdes: la primera, de deu minuts i la segona, de cinc. Per ser elegit president en aquesta segona votació n’hi hauria prou amb obtenir la majoria simple, és a dir amb tenir més 'sís' que 'nos', tot i que no arribin a la majoria absoluta. Les abstencions no es comptabilitzen.

5. ¿Què passa si el candidat no obté l’aprovació del Congrés?

En cas de no superar el candidat els 176 vots en la primera votació ni obtenir majoria simple en la segona, s’inicia una segona ronda de contactes amb el Monarca, que podria proposar un altre aspirant.

Si no s’aconsegueix investir un candidat en el termini de dos mesos, es dissoldrien les corts i el Rei –amb l’aprovació del president del Congrés– convocaria noves eleccions. Des del final del franquisme, només en una ocasió, el 2016, va caldre dissoldre les Corts per no haver aconseguit investir un president.

6. ¿Com van les negociacions de Pedro Sánchez?

En general, el candidat arriba a la sessió d’investidura amb els recolzaments necessaris per poder formar Govern. De fet, des de la primera sessió d’investidura després del franquisme, celebrada el 1979, l’única vegada que un candidat es va presentar sense els recolzaments necessaris va ser el que també és ara l’aspirant, Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

¿Quan és la investidura de Pedro Sánchez? Calendari i dates clau

Anècdotes i curiositats de les investidures

El líder socialista es va presentar el 2016 malgrat no haver sigut el candidat de la llista més votada i de comptar només amb el suport del seu grup i el grup de Ciutadans. No va ser elegit president, i després d’una altra ronda de contactes amb el Rei, es van dissoldre les Corts Generals i es van tornar a convocar eleccions.

En aquesta ocasió, Pedro Sánchez ho torna a tenir complicat per ser escollit president, ja que només té assegurats els vots afirmatius de la seva formació i el del Partit Regionalista de Cantàbria. Ara per ara, les negociacions amb Unides Podem no estan sent fructíferes. És més, aquest dilluns Pedro Sánchez les va donar per "trencades". No obstant, encara queda temps per arribar a un possible acord d’última hora.