El Rolex i els mariachis d'Aitor Esteban i altres anècdotes del debat d'investidura

zentauroepp49181666 aitor esteban190723110101

zentauroepp49181666 aitor esteban190723110101 / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Com és habitual en aquest tipus de sessions, el debat d’investidura de Pedro Sánchez, omplert d’intervencions de diputats amb més o menys habilitats oratòries, dona peu a nombroses anècdotes i moments destacats. En la sessió d’aquest dimarts, han fet fortuna, entre d’altres, els mariachis il’acudit del Rolex d’Aitor Esteban (PNB) i les referències a Unamuno de Gabriel Rufián (ERC). Repassem a continuació alguns d’aquests moments.

L’acudit del Rolex

Aitor Esteban ha aconseguit que Rolex sigui 'trending topic' a Twitter durant unes hores gràcies a un acudit sobre la famosa marca de rellotges, que ha explicat per referir-se a les negociacions entre el PSOE i Unides Podem. El portaveu del PNB ha explicat l’acudit de dos amics que van a la muntanya a buscar bolets, cada un amb la seva cistella, però un recull un "Rolex caríssim". "¿Escolta, a què anem, a bolets o a Rolex?", ha preguntat, per remarcar que "s’ha d’estar pel que s’ha d’estar" i buscar un acord d’investidura.

Rivera i els mariachis

Esteban ha protagonitzat un altre moment destacat quan ha ‘situat’Albert Rivera en una banda de mariachis. "Cada vegada que el veig, també l’imagino en una banda, però de mariachis, donant sempre la nota des de la tribuna i fent la guitza des de l’escó", li ha deixat anar en un moment de la seva intervenció.

Rufián i Unamuno

Notícies relacionades

Unamuno ha sigut un altre dels 'trendings' del dia. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha iniciat la seva intervenció al·ludint a les paraules de Miguel Unamuno al paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936 i ha fets seves les paraules de l’escriptor: "Vencereu però no convencereu", una frase que Unamuno va dirigir a José Millán-Astray, general franquista i fundador de la Legió.

El segrest d’un bus a Torre Baró

Continuant amb les seves al·lusions a moments del passat, Rufián ha recordat el cas de Manuel Vital, el veí de Torre Baró que el 6 de maig de 1978 va segrestar un autobús de la línia 47 per demostrar als regidors de l’Ajuntament de Barcelona que era possible fer passar aquell herculi vehicle per la carretera Alta de Roquetes. El consistori afirmava que no era possible per negar aquesta reivindicació del barri. Després de donar dues voltes entre la plaça de Catalunya i la Guineueta, a l’altura del passeig de Valldaura Vital va baixar del bus i va trucar a la seva dona des d’una cabina per dir-li que anava cap allà. Amb el bus. Durant el trajecte la gent s’anava afegint a la protesta mentre el 47 escalava pels costeruts carrers d’aquestes barriades de Nou Barris. Les pancartes les van pintar amb l’oli del mateix bus. Aquell dia va acabar a la comissaria, però un any després va veure com el transport arribava fins a Canyelles. Amb aquest història Rufián ha volgut destacar el valor de la desobediència ciutadana per aconseguir cessions de les administracions.